Jaume Cascalls: diferència entre les revisions

Va començar a treballar el 1349 amb el mestre Aloi de Montbraien l'obra a la que va dedicar la major part de la seva son els sepulcres del panteó reial de Poblet, que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introduïa el rey Pere III el Cerimoniós. La influència del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema de difícil solució establir quines obres pertanyen a Aloi o be a Cascalls. En Cascalls quan fou nomenat mestre d'obres de catedral de Lleida (1360) abandonà els panteons de Poblet a mitja construcció . Per al monestir de Ripoll féu algunes figures d'alabastre policromat i també per a la catedral de Girona, entre les quals destaca el cèlebreSant Carlemany d'aquesta última, una figura reial que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe Arnau de Mont-rodon instituí el culte a sant Carlemany l'any 1345. Al segle XIX van ser destruïts els panteons del Poblet, aquesta obra és la més representativa que se'n conserva i una de les peces més valuoses de l'escultura gòtica catalana. Durant la commemoració del 75è aniversari del MNAC, aquesta obra fou mostrada temporalment al museu nacional. Passà a treballar a la catedral de Tarragona,durant la dècada de 1370 però va haver de tornar a Poblet quan el rei el va amenaçar amb confiscar-li tots els sèus béns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'això, Cascalls va deixar aturats dos oratoris que va haver de anar a acabar anys després mentre treballava a Tarragona. Des de 1373 s'afanyà a acabar la sepultura del rei Pere III i les parts essencials de totes les altres tombes.▼

Pels volts del 1378,es considera, que es va produí la seva mort, ja que és la data de l'afranquiment del seu esclau, i bon deixeble, , a qui el rei Pere el Cerimoniós va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any [[1381]] el gran escultor Jordi de Déu.▼