Placebo (grup): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
correccions generals
Línia 28:
El primer nom de la banda va ser Ashtray Heart, però al poc temps, van optar pel nom de Placebo. La primera opció de Molko per completar el grup va ser el baterista Steve Hewitt, un altre conegut seu qui tot seguit es va interessar en el projecte, però en aquest moment Hewitt ja es trobava amb el grup londinenc Breed, per la qual cosa Robert Schultzberg al principi va alternar amb Hewitt el lloc de bateria en el grup, tanmateix Hewitt ja participava activament amb Placebo. Quan van aconseguir el seu primer contracte el 1996, Hewitt no apareixia com a membre. En lloc seu Schultzberg va gravar junt amb Molko i Olsdal el primer disc del grup, l'homònim ''Placebo'' d'aquest mateix any. Poc després Molko i Olsdal van començar a tenir diferències amb Schultzberg, el qual va sortir de la banda. Va ser així com Hewitt es va convertir en el tercer component de Placebo abans de concloure 1996.
 
A partir de 1997 -un any després de treure el seu primer àlbum-, va ser una temporada de molta activitat per a la banda, que refermava el seu bon començament amb detalls com la participació en elal concert homenatge del 50 aniversari de [[David Bowie]] al [[Madison Square Garden]]; la inclusió del single ''Nancy Boy'' a la pel·lícula ''Airbag'',<ref name=biografia/> de Juanma Bajo Ulloa; single que més tard se situaria en la quarta posició de les llistes del Regne Unit, on, tot seguit, també realitzarien la seva pròpia gira,<ref>{{citar web|url=http://www.musica.com/letras.asp?info=727&biografia=987&idf=5|títol=Biografía de Placebo - MUSICA.COM|consulta=11 de gener de 2013}}</ref> per acabar com a teloners d'[[U2]] en alguns dels concerts del «PopMart» pel [[Europa|vell continent]], com per exemple a [[Madrid]].<ref>{{citar web|url=http://www.u2eastlink.com/hemeroteca/articulo.php?id=64|títol=Crónica concierto Popmart Madrid|editor=Europa Press (u2eastlink.com)|data=15 de setembre de 1997|consulta=11 de gener de 2013|idioma=castellano}}</ref>
 
El 1998 van gravar el seu segon àlbum, ''Without You I'm Nothing'', que els va projectar fora d'Anglaterra gràcies al tema "Every m'Every You" -part de la banda sonora de la pel·lícula ''Cruels intencions''- i a la participació de [[David Bowie]] cantant al costat de Molko el tema que dóna nom al disc. També en aquest any van gravar una versió de "20th Century Boy", cançó original del grup [[T. Rex]], per a la banda sonora de la pel·lícula ''Velvet Goldmine'' en la qual, a més a més, apareixen. A l'any següent van aparèixer al lliurament dels Brit Awards tocant "20th Century Boy" junt amb David Bowie. Actualment es considera David Bowie com el padrí de Placebo, a causa del suport que els ha brindat des que van començar la seva carrera musical.
Línia 36:
=== Consolidació (2000-2007) ===
[[Fitxer:FestivalSudoeste2001.jpg|thumb|Festival agost 2007]]
Per al seu següent àlbum, ''Black Market Music'' de l'any 2000, el so de Placebo va donarfer un gir de 180 graus. Deixant enrere les balades melanconioses i decadents per un disc més viu, més energètic. Tractant temes com ara l'amor, les drogues, la decadència de la persona. Trios amorosos, espectacles de voyeurisme, la complexitat de les seves lletres assoleix el zenit. Abandona aquesta veu nasal per deixar caure les notes en acords més madurs, deixant els miols dels seus principis per textures més reals.
 
El següent àlbum del grup, ''Sleeping With Ghosts'' del 2003, va ser més aventurat en experimentar amb influències de música electrònica, però al mateix temps va conservar el so particular de Placebo. Addicionalment va aparèixer l'àlbum també en una edició especial, contenint un segon disc amb totes les versions que havien gravat fins a aquest moment.
 
Durant el següent any el grup Placebo va publicar la seva primera col·lecció de senzills titulada ''Onze More with Feeling: Singles 1996-2004'' i van tocar a l'[[Wembley Stadium (antic)|estadi de Wembley]]. [[Robert Smith]] va tocar amb ells dos temes, "Without You I'm Nothing" i una versió de "Boys Don't Cry", cançó original del grup de Smith, [[The Cure (música)|The Cure]]. També van participar alen el concert massiu Live 8 tocant al [[Palau de Versalles]] a [[França]].<ref>{{citar web|url =http://www.musicomh.com/albums/placebo-2.htm |títol =Placebo - Once More With Feeling: Singles 1996-2005 |consulta =11 de gener de 2013 |cognom =Serck |nom=Linda |data =25 d'octubre de 2004|editorial =OMH |llengua =anglès }}</ref>
 
Al setembre de 2005 Placebo va concloure l'enregistrament del seu últim àlbum, ''Meds'', el qual es va llançar el 13 de març de 2006. El productor va ser Dimitri Tokovoi, qui és amic del grup i ja els havia produït en el passat un parell de versions, "The Ballad of Melody Nelson" i "Running Up That Hill". El disc a més a més compta amb la participació de dos músics en dos temes, Alison Mosshart del grup [[The Kills]] i Michael Stipe de [[R.E.M.]]. Segons Molko el disc és un retorn a les arrels de Placebo, amb un so més proper al del seu primer disc.