Campredó: diferència entre les revisions

Separat del nucli de Campredó hom hi troba els nuclis de [[Font de Quinto]] i el barri o raval del Pom. Just al costat de Campredó, durant el [[franquisme]] es va construir un polígon industrial que avui rep el nom de [[Polígon Industrial Baix Ebre]]. En ell s'hi localitzen importants empreses entre les que destaquen en un primer grup: YKK España SA (establerta el 1976), Colores Cerámicos de Tortosa SA, Industrias Rehau SA, Ercros (antiga Polialco), Agrofruit Export SA, Olisefi SA, una plataforma logística de Miquel Alimentació Grup SA; en un segon grup: la Industrial Pastelera Casanova SA, COTRAT SCCL (cooperativa de transports), Daicolorchem EU SA (antiga INTORSA), Ferran Ferrer SL (tèxtil), l'empresa mixta Escorxador de Tortosa, Inyectometal SA, Frigorífics Lluís SA i Distribucions J. Albacar, Ballestas Curto i la centenària Impremta Querol SL; i en un tercer grup tot un seguit d'empreses de serveis i de producció de mida més reduïda. Fora del polígon s'executen activitats extractives d'àrids força importants. Modernament s'ha construït entre els termes de l'[[Aldea]] i Tortosa el [[Polígon Industrial Catalunya Sud]], cridat a ser el motor econòmic de les [[Terres de l'Ebre]].

==Història==

 

Més modernament i en un altre ordre de coses Campredó esdevé el punt d'extracció de les aigües de [[Ebre|l'Ebre]] que són l'origen del polèmic transvasament al [[Camp de Tarragona]] (per interessos polítics anomenat [[minitransvasament de l'Ebre]]) executat en compliment de la llei 18 de 1981 d'1 de juliol amb una concessió màxima de 4 metres cúbics per segon que equivalen a uns 126 hectòmetres cúbics l'any.

==Patrimoni arquitectònic==

Entre el patrimoni arquitectònic de Campredó destaca la torre de Font de Quinto; (11 m x 8,20 m x 6 m), sobre la [[serra de les Veles]], i l'anomenada ''"Casa de Prat"'' (5 m x 5,8 x 8,20 m i 1,90 de gruix als murs). La ''Casa de Prat'' (també coneguda com "la Llotja") és una torre d'origen templer del s. XIII, com la de Font de Quinto. Fou probablement la seu de la sotscomanda [[Orde del Temple|templera]] de Prat.<ref> Fuguet Sans, Joan, ''Templers i Hospitalers, II, Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat'', Rafel Dalmau, Editor, Barcelona,1998, p. 21 i 79-81 ISBN:84-232-0525-8</ref> Únicament es conserva la planta inferior a l'interior de la qual hi ha una interessant escala de caragol realitzada en pedra, com la resta de l'edifici.<ref> Fuguet Sans, Joan, ''ibidem'', p. 80-81; Gracià, Oriol, " Vigilant el tram final de l'Ebre", [[Sàpiens]] Barcelona, núm. 100, febrer 2011, p. 81 issn: 1695-2014</ref> Les torres de Prat i Font de Quinto foren adquirides per l'Ajuntament de Tortosa el setembre de l'any 2000 i restaurades al llarg del 2008 per la [[Generalitat de Catalunya]]. Durant les obres de restauració es va constatar l'existència al voltant de la casa de Prat d'un recinte emmurallat pendent d'estudi. Malauradament durant la dictadura franquista es va perdre definitivament (1964-1965) la torre de Sant Onofre.