Música instrumental: diferència entre les revisions

En la cultura europea, fou a partir de finals del [[segle XVI]], i sobretot al període del [[Música barroca|Barroc]] quan es començà a gestar una música instrumental exclusivament pensada per a ser interpretada pels nobles [[dilettante|dilettanti]] que exercien de patrons d'aquells compositors que les van escriure, i per a ser escoltades per altres persones de llurs cercles. Si fins llavors major part de música instrumental havia tingut com a finalitat principal la [[dansa]] i, per tant, s'havia dotat de les estructures i de les [[forma musical|formes]] i patrons formal més adients per a satisfer aquesta funció, en aquells moments el gènere tot just naixent va haver d'inventar unes noves estructures formals que permetessin, lentament, construir composicions d'unes dimensions cada vegada més grans, articulades basant-se en base a moviments juxtaposats, cadascun dels quals, al seu torn treballés basant-se en base a principis derivats del [[contrapunt imitatiu]] propi de la [[música vocal]] contemporània, però al mateix temps d'altres que han acabat essent més propis de la música instrumental com el de la variació, el del desenvolupament i el de la repetició. Igualment, l'aplicació dels principis de la [[retòrica]] a l’[[anàlisi musical|anàlisi]] i a la [[Composició musical|composició]] també va ser crucial per a la veritable emancipació de la música instrumental europea.