NEAR Shoemaker: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 125:
===Orbitació i aterratge===
[[Fitxer:Erosregolith.jpg|thumb|left|200px|L'asteroide Eros des d'aproximadament a 250 metres d'altitud (l'àrea en la imatge és d'aproximadament 12 metres de diàmetre<ref>[http://near.jhuapl.edu/iod/20010214/index.html jhuapl.edu]</ref>). Aquesta imatge va ser presa durant el descens de la NEAR a la superfície de l'asteroide.]]
 
Seguit del sobrevol, la NEAR es va posicionar a una òrbita circular de 200&nbsp;km i es va canviar l'òrbita polar [[Moviment retrògrad|retrògrada]] a una òrbita equatorial retrògrada. El 13 de desembre de 2000, l'òrbita es va traslladar de nou a una òrbita baixa circular de 35&nbsp;km. Començant el 24 de gener de 2001, la sonda va començar una sèrie de properes passades (de 5 a 6&nbsp;km) a la superfície i en el 28 de gener va passar de 2 a 3&nbsp;km de l'asteroide. Llavors la sonda va realitzar un descens lent controlat a la superfície d'Eros finalitzant amb l'arribada al sòl al sud de la zona en forma de cadira de muntar anomenada Himeros el 12 de febrer de 2001 aproximadament a les 20:01 UT (3:01 p.m. EST). Com a sorpresa pels controladors, la sonda va resultar intacte i operacional després de l'aterratge a una velocitat estimada d'1,5 a 1,8 metres per segon (convertint-se així en la primera nau espacial en aterrar suaument en un asteroide). Després de rebre una extensió de temps d'antena a la [[Deep Space Network]], l'espectròmetre de raigs gamma de la nau va ser reprogramada per recollir dades de la composició de l'Eros des d'un punt de vista d'unes quatre polzades de la superfície, on era deu vegades més sensible que quan es va usar en òrbita.<ref name=phone>{{Cite news | title = The End of an Asteroidal Adventure: NEAR Shoemaker Phones Home for the Last Time | last = Worth | first = Helen | date = 2001-02-28 | publisher = [[Applied Physics Lab]] | url = http://near.jhuapl.edu/news/flash/01feb28.html}}</ref>
 
A les 7 p.m. EST del 28 de febrer de 2001, es van rebre les últimes senyals de dades del NEAR Shoemaker abans que s'apagués. No va tenir èxit, un últim intent de contactar amb la nau espacial en el 10 de desembre de 2002. Això va ser probablement a causa de les extremes condicioons de -279 °F (-173 °C, 100 [[kelvin|K]]) que la sonda ha experimentat mentre era a Eros.<ref name=silent>{{Cite news | title = NEAR Shoemaker's Silent Treatment | date = 2001-02-23 | publisher = [[Applied Physics Laboratory]] | url = http://near.jhuapl.edu/news/flash/02dec12_1.html}}</ref>
 
==Nau espacial i subsistemes==
[[Fitxer:NEARCraft.jpg|thumb|right|200px|La NEAR spacecraft en el seu coet [[Delta II]].]]
 
La nau té la forma d'un prisma octagonal, d'aproximadament 1,7 m en un costat, amb quatre [[panell solar|panells solars]] d'[[arsenur de gal·li]] en una disposició de molí de vent, una antena de ràdio d'alt guany d'1,5 m en [[banda X]] amb un [[magnetòmetre]] muntat en l'alimentació de l'antena, i un monitor solar de raigs X al final (la coberta de proa), amb els altres instruments fixats en l'extrem oposat (la coberta de popa). La majoria de l'electrònica està muntada a l'interior de les cobertes. El mòdul de propulsió estava contingut a l'interior.
 
La nau estava estabilitzada en tres eixos i utilitzava un sol propulsor principal de [[coet de combustible líquid|combustible líquid]] ([[hidrazina]] / [[tetraòxid de dinitrogen]]) de 450 [[Newton (unitat)|newtons]] (N), i quatre impulsadors de 21 N i set de 3,5 N amb hidrazina per a la propulsió, per un [[delta-V]] potencial de 1450&nbsp;m/s. El Control d'actitud es va assolir utilitzant els impulsadors d'hidrazina i quatre rodes de reacció. El sistema de propulsió transportava 209&nbsp;kg d'hidrazina i 109&nbsp;kg d'oxidant de NTO en dos tancs d'oxidants i tres de combustible.
 
L'energia venia proveïda de quatre panells solars d'arsenur de gal·li d'1,8 per 1,2 metres que podien produir 400 [[watt]]s a 2,2 [[Unitat astronòmica|UA]] (329.000.000&nbsp;km), la distància màxima de la NEAR respecte el Sol, i 1800 W a un UA (150.000.000&nbsp;km). L'energia es va guardar en una bateria de 22 cel·les recarregables de [[Pila de níquel i cadmi|níquel i cadmi]] en nou ampers per hora.
 
[[Fitxer:NEAR Spacecraft Configuration.jpg|thumb|left|Diagrama mostrant l'ubicació dels instruments científics del NEAR.]]
 
El sistema de guiatge de la sonda va ser construït a través d'un conjunt de cinc sensors-detectors digitals d'actitud solar, una unitat de mesurament inercial, (IMU) i una càmera de fixador d'estels encarat oposadament a la direcció d'apuntament de l'instrument. El IMU contenia [[giroscopi]]s hemisfèrics ressonadors i acceleròmetres. Quatre [[Volant de reacció|rodes de reacció]] (disposat de manera que qualsevol dels tres pot proporcionar un control complet en tres eixos) es van utilitzar per al control d'actitud normal. Els propulsors es van usar per bolcar [[moment angular]] de les rodes de reacció, així com per a girs ràpids i maniobres propulsores. Elontrol d'actitud era de 0,1 graus, la línia de visió que assenyala l'estabilitat està dins de 50 microradians en un segon, i el post-processament de coneixements d'actitud és de 50 microradians.
 
El sistema d'instruccions i maneigs de dades està composat de dos processadors redundants d'ordres i telemetria i gravadors d'estat sòlid, una unitat de commutació d'energia, i una interfície de dos [[MIL-STD-1553|busos de dades estàndard 1553]] redundants per les comunicacions amb altres subsistemes. Les gravadores d'estat sòlid estan formades a partir [[DRAM]]s ''Luna-C'' de 16 Mbit d'[[International Business Machines|IBM]]. Una gravadora té 1,1 [[gigabit]]s d'emmagatzematge, l'altra té 0,67 gigabits.
 
La missió NEAR va ser el primer llançament del [[programa Discovery]] de la NASA, una sèrie de petites sondes dissenyades en ser operatives en una durada de tres anys per un cost menor de $150 milions. El muntatge, el llançament, i el cost durant 30 dies d'aquesta missió s'estima en $122 milions. El cost final de la missió ronda els $224 milions que consisteixen en $124,9 milions pel desenvolupament de la sonda, $44,6 milions pel suport de llançament i seguiment, i $54,6 milions per a les operacions de la missió i els anàlisis de les dades.<ref name=FAQ>{{Cite web | title = NEAR: FAQ | publisher = [[Applied Physics Lab]] | url = http://near.jhuapl.edu/intro/faq.html}}</ref>
 
==Referències==