Obre el menú principal

Canvis

53 bytes afegits ,  fa 6 anys
Probablement fou una ciutat dels vènets il·liris i fins i tot la seva capital. El [[301 aC]] hi va fer una incursió l'espartà [[Cleònim d'Esparta|Cleònim]] que va desembarcar a la boca del riu ''Medoacus'', però fou rebutjat pels habitants de ''Patavium'' amb moltes pèrdues. L'hostilitat amb els [[gals]] els va acostar a [[Roma]], de la qual les ciutats dels vènets foren aliades.
 
El [[171 aC]] encara romania nominalment com a ciutat independent i va demanar a Roma un arbitratge en un problema local, essent l'àrbitre el cònsol ''M. Aemilius''. Cada vegada més vinculada a Roma fou la principal ciutat de la zona.
 
El [[43 aC]] la ciutat, que ja era municipi romà, va prendre partit pel [[Senat romà|Senat]] contra [[Marc Antoni]].
Es va recuperar penosament i sota els bizantins (des el [[540]]) tornava a ser ciutat important. Fou ocupada temporalment per [[Tòtila]] vers el [[550]] però fou perduda per [[Alboí]] el [[568]] i definitivament recuperada vers el [[600]] sota el rei [[Agilulf]] contra qui es va revoltar la ciutat el [[601]]. El cristianisme hi va entrar de la mà de [[Prosdòcim de Pàdua]], considerat el primer bisbe local.
 
Després del [[774]] fou domini dels [[francs]] i a la dieta d'[[Aquisgrà]] del [[828]] el ducat i [[marquesat de FriuleFriül]] es va dividir en quatre comtats, un d'ells el de Pàdua. Després dels comtes les seves funcions foren exercides pels bisbes, probablement després del saqueig de la ciutat pels hongaresos el [[899]].
 
La comuna es va afermar al segle XI i va exercir el poder al segle XII. Va tenir guerres amb [[Venècia]] i [[Vicenza]]. Les famílies locals dels [[Camposampiero]], [[Este]] i [[Di Romano]] es van repartir el poder. El [[1174]] la ciutat fou destruïda per un incendi i fou elegit un ''[[podestà]]'' per la reconstrucció: el primer de la casa d'Este.
El [[1236]] l'emperador va donar el poder a [[Ezzelino di Romano]] a Pàdua i altres ciutats. El juny del [[1256]] fou enderrocat amb ajut del Papa [[Alexandre IV]] i Pàdua va esdevenir república i es va apoderar de [[Vicenza]] fins que va passar als [[della Scala]] de [[Verona]] el [[1311]]. El [[1318]] va passar als [[Carrara]] i el [[1328]] va tornar als della Scala fins el [[1337]].
 
Els Carrara hi van governar del [[1337]] al [[1405]] (excepte un període sota domini dels [[Visconti]] del [[1388]] al [[1390]]). El [[1387]] l'anglès Acuto ([[John Hawkwood]]) va derrotar a [[Joan Ordelaffi]] de [[Verona]] a la [[batalla de Castagnaro]]. El [[1405]] va passar a Venècia que la va conservar fins al final de la República el [[1797]]. Va passar a l'[[Arxiducat d'Àustria]] pel [[Tractat de CampoformioCampo Formio]], i el 1805 a França i va ser inclosa al [[Regne napoleònic d'Itàlia]]. El [[1815]] va formar part del [[Regne Lombardo-Vènet]] que va passar al [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] el [[1866]].
 
== Comtes i bisbes de Pàdua ==
219.983

modificacions