Setge de Segesta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{inacabat}} +{{inacabat|data=gener de 2013}})
Cap resum de modificació
Línia 26:
Un cop es va fer amb el poder de Siracusa com dictador, Dionís el Vell va centrar tots els seus esforços en reforçar el poder militar de la ciutat. Va alçar noves muralles i fortificacions a la ciutat, va contractar un gran nombre de mercenaris i va millorar la flota de guerra.
 
El 404 aC, Dionís es va sentir prou fort per trencar el tractat de pau que havia signat amb Cartago i atacacaatacava la ciutat [[sícul]] d'Herbessus, teòricament neutral.<ref>Freeman, Edward A., Sicily, p157</ref> Cartago no va reaccionar, així que seguidament, entre el 403 i el 398 aC, Dionís va destruir les ciutats de [[Catana]], on va establir els seus mercenaris de Campània, i [[Naxos]], esclavitzant tots els seus habitants. També va conquerir [[Leontini]], que es va rendir sense resistència.
 
El 398 aC va posar rumb a Motya amb 200 naus de guerra i 500 naus de transport.<ref>Kern, Paul B., Ancient Siege Warfare, p178</ref> Ciutats controlades pels cartaginesos com [[Messina]] i fins i tot [[Eryx]], d'origen Elimi, es revoltaren i s'uniren a Dionís, mentre [[Panormus]], [[Solus]], [[Segesta]] i [[Motya]] es mantenirenvan mantenir fidels a Cartago. Amb un exèrcit de 83.000 homes, Dionís tenia capacitat suficient per liderar diverses campanyes alhora, així que va deixar el seurseu germà [[Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell)|Leptines]] al càrrec del setge de Motya mentre ell mateix saquejava el territori púnic i elimi de Sicília occidental, posant setge a [[Segesta]] i [[Entella]].
 
Entre les diverses raons que portaren a Dionís a intentar capturar la ciutat, una era el gran nombre de mercenaris que tenia sota les seves ordres, als que calia mantenir ocupats per evitar aldarulls. Segesta oferia la possibilitat de capturar un quantiós botí i logísticament podia convertir-se un una exceŀlent localització per establir una base pel seu exèrcit.
 
==Setge del 398 ac==
Les tropes gregues acamparen al nord de la ciutat, que s'aixecava a la part superior d'un turó anomenat Mont Bàrbaro. La ciutat estava protegida per pendents costeruts en uns quants costats i per una muralla en el pendent més suau. Dionís va intentar bloquejar la ciutat primer, i assaltar els murs després. No se sap si van utilitzar torres d'assalt o ariets, o només escales de mà, però tots els seus intents foren rebutjats. Entella també resistí.
Amb Motya encara per caure, Dionís va decidir no malgastar més temps i va reprendre el seu objectiu principal, retornant a Motya.
Allí va tenir millor sort, capturant i saquejant la ciutat, alhora que derrotava la flota de socors cartaginesa liderada per [[Himilcó (406 aC)|Himilcó Hannó]]. Després va tornar a Siracusa per passar l'hivern, però deixant destacaments a Motya i a les rodalies de Segesta i Entella<ref>[[Diodor Sícul]], XIV.53</ref>.
 
==Setge del 397 aC==
Himilcó, derrotat a Motya, havia retornat a Cartago per reunir un nou exèrcit de 50.000 homes, i durant la primavera del 397 aC havia aconseguit desembarcar a Palerm, malgrat els esforços de [[Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell)|Leptines]] per aturar-lo.
Mentrestant, Dionís ja es movia cap a Sicília occidental, saquejant els territoris de [[Sículs]] i [[Sicans]] i reprenent el setge de Segesta, on havia deixat un destacament. Dionís era un mestre dels atacs nocturns, maniobra que li havia permès capturar Motya, però a Segesta en fou la víctima d'un. Les tropes de la ciutat van aconseguir arribar fins el campament grec sense ser detectades i hi calaren foc. Pocs homes foren víctimes de les flames, però hi moriren tots els cavalls, una pèrdua molt important tenint en compte que l'exèrcit cartaginès s'aproximava a la ciutat. Així, per segon cop, Dionís es va veure obligat a aixecar el setge i recular.
Himilco i el seu espectacular exèrcit va recuperar la ciutat d'[[Eryx]] i [[Motya]], on davant del deplorable estat de la ciutat hi va fundar un segon assentament batejat com [[Lilybeum]], moderna [[Marsala]].
Els generals grecs volien enfrontar-se als cartaginesos, però Dionís no estava segur de poder vèncer<ref>[[Diodor Sícul]], XIV.55</ref>, doncs tenia menys homes i es trobava en territori hostil<ref>Caven, Brian, Dionysius I, pp108-109</ref>, així que es va retirar a la seva capital, Siracusa.
 
==Fets Posteriors==
Els cartaginesos van recuperar el control de Sicília occidental, fet que ja no va canviar durant la vida de Dionís. El seu fracàs en assegurar una base en la part occidental de l'illa va permetre que Himlicó recuperés la iniciativa, saquejant [[Batalla de Messene|Messina]] i derrotant la flota grega a [[Batalla de Catana (397 aC)|Catana]], fins assetjar la pròpia Siracusa.
Segesta va romandre vassalla de Cartago fins el 307 aC, quan s'aliaren amb el nou tirà de Siracusa, [[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]].
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
[[en:Siege of Segesta (397 BC)]]
{{inacabat|data=gener de 2013}}
[[es:Sitio de Segesta (397 a. C.)]]
[[id:Pengepungan Segesta]]
 
[[Categoria:Setges|Segesta]]