Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
'''Selim I Giray''' (1631—1704[[1631]]—[[1704]]) fou quatre vegades [[khanat de Crimea|khan de Crimea]] (1671-1678, 1684-1691, 1692-1699 i 1702-1704). Era fill de [[Bahadır I Giray]]. Fou el khan més important i va deixar construccions a Crimea i [[Constantinoble]]. Tanta fama tenia que després del fracàs al [[setge de Viena (1683)]] els [[geníssers]] van pensar en posar-lo al tron, però va refusar aquest honor. Fou un militar, home d'estat, historiador i poeta. Tenia una gran hisenda a Kadikoi, prop de Pyrgos, que va deixar al seu fill Kaplan. Va tenir deu fills i deu filles.
 
==Primer regnat==
Vivia retirar a Cholmek, prop Yanbolu (Yamboli) zona en la que els khans tenien el seus feus entre els quals el palau de Jingis Sarai. Hauria estat nomenat al primer cop per influència d'un visir que va ser subornat. Va nomenar al seu germà Selamet Giray com a ''[[khalgay]]'', i al seu cosí Safa Giray com a ''[[nureddin]]''.
 
Vivia retirar a Cholmek, prop Yanbolu (Yamboli) zona en la que els khans tenien el seus feus entre els quals el palau de Jingis Sarai. Hauria estat nomenat al primer cop per influència d'un visir que va ser subornat. Va nomenar al seu germà Selamet Giray com a ''khalgay'', i al seu cosí Safa Giray com a ''nureddin''.
 
Primer va anar a [[Circàssia]] per posar orde al districte que estava agitat, i just havia establert els seus quarters de hivern a [[Kabarda]] quan fou cridat per ajudar als otomans en la campanya contra [[Polònia]]. Doroshenko continuava la seva política i el any anterior va atacar als cosacs protegits de Rússia assegurant-se l'excomunió del seu ''hetman'' pel patriarca ([[1670]]). Com que els polonesos van donar suport al seu rival Khanenko, va demanar ajut a la Porta per mig del pasha de [[Silistra]], mercès al qual va poder derrotar tant als cosacs russos com als partidaris de Khanenko. Els polonesos van reconèixer a aquest com a hetman i Doroshenko va demanar la intervenció del sultà que va declarar la guerra a [[Polònia]].
El sultà que tenia presoner a Jordi Khmelnytskyi, el va proclamar ara com a príncep de la Petita Rússia i hetman dels zaporoges; va ordenar a Ibrahim Pasha i al khan de Crimea portar-lo a Ucraïna i reconquerir Chigrin. Els contingents turcs i tàtars van arribar a la ciutat el 1676; la fortalesa estava defensada per 60.000 russos i cosacs i els atacants eren només 40.000; la fortificació era molt potent per tres costats i inaccessible per l'altra; el paixà de Bòsnia va intentar evitar amb 16.000 tàtars que els russos creuessin el [[Dnieper]], però fou derrotat i el fill del khan, vuit mirzes i deu mil homes van morir a la lluita; el setge va haver de ser aixecat i els turc es van retirar de manera desordenada. El govern d'[[Istanbul]] va ordenar una lleva extraordinària de soldats i va rebre fredament a Ibrahim Pasha que fou enviat desterrat al castell de les Set Torres.
 
Selim fou deposat com a khan, i arrestat a [[Feodòssia|Kaffa]] (1677) fins que a la primavera fou portat a [[Istanbul]] (1678) sent enviat a [[Rodes]]. Al seu lloc fou nomenat el seu cosí [[Murad Giray]].
 
==Segon regnat==
 
Fou nomenat altre cop el [[1684]] al lloc d'[[Hacı II Giray]]. De Rodes va retornar a [[Constantinoble]] des de on fou enviar a Crimea. Els otomans eren ara sovint derrotats pels imperials i havien capturat [[Belgrad]]. [[Transylvania]] va quedar com a feu imperial. [[Rússia]] i [[Polònia]] van fer la pau, i [[Ucraïna]] i [[Smolensk]] foren cedides a Rússia.
 
Crimea va reclamar a Rússia un pagament anual de 60.00 rubles i els russos manats per Galitzin van avançar contra Crimea, i van lliurar batalla a un lloc anomenat Carayelg, on foren derrotats i van deixar 13 canons i 1000 presoners;{{CN}} llavors es van retirar i van construir una ciutat al riu [[Samara]] com a quarter per a futures campanyes que de moment es van haver d'ajornar. Els cosacs d'Ucraïna estaven llavors manats pel famós hetman [[Mazeppa]], elegit el 1687 i que el 1688 va saquejar les rodalies d'[[Otchakov]] emportant-se molts tàtars presoners. El 1689 Galitzin i l'exèrcit rus aliat a Mazeppa, va avançar cap a Perekop i els tàtars van demanar la pau que van comprar amb sacs de monedes moltes de les quals eren falses; els cosacs es van molestar quan no se'ls va permetre el saqueig. El 1690 altre cop van saquejar la rodalia d'Otchakov mentre els cosacs polonesos feien ràtzies similars en altres llocs.
 
El khan sembla que estava absent des de el 1688 quan es va incorporar a l'exèrcit otomà i va lluitar a un lloc anomenat Kapchak ([[Uskub]]), i va derrotar als imperials. Els otomans com a recompensa, van crear una mena de guàrdia pretoriana anomenada ''Sekban'', encarregada de la vigilància del khan, formada per "banderes" de 50 homes cadascuna i pagades pel tresor imperial. L'any següent Selim va acompanyar a Koprulizade Mustafà Paixà i va contribuir a expulsar als imperials de les rodalies de [[Belgrad]]. Va demanar com a recompensa que el khanat no passés mai fora de la seva família.
 
==Tercer regnat==
 
Selim Giray fou cridat del seu retir prop de [[Yamboli]] i fou nomenat khan per tercera vegada el 1692. El seu fill gran [[Devlet II Giray|Devlet Giray]] fou nomenat ''khalgay'' i Shahin Girai, fill del seu nebot Selamet Giray, fou designat ''nureddin''.
 
La lluita entre cosacs i tàtars va continuar en tot aquest temps sense gaires interrupcions. La primavera de 1692 els tàtars van atacar el districte de [[Domanchof]], però es van retirar al acostar-se els cosacs que al seu torn van assolar el districte d'[[Otchakov]]. A la tardor els tàtars saquejaven la rodalia de [[Poltava]], expedició repetida el 1693 dirigits pel fill del Khan. El 1694 al final de l'hivern van desolar les rodalies de [[Pereyeslav]] i els cosacs per la seva part van tornar a Otchakov on van fer 300 presoners i van fer un atac a [[Perekop]] on van capturar tres canons.
 
[[Pere I el Gran]] de [[Rússia]] aspirava a un accés a la mar i volia conquerir [[Azov]], però la ciutat estava ben fortificada i tenia sis mil homes de guarnició. El mariscal Sheremetov la va atacar (1695) amb un fort exèrcit i a l'altra costat estava Murtaza Pasha, ''beglerbegi'' de [[Feodòssia|Kaffa]], amb el fill del Khan Selim, de nom [[Qaplan I Giray|Qaplan Giray]] i els caps tàtars de Cherkèssia, Taman, Sudak, i dels nogais. Fou Qaplan el que va atacar als russos i segons els turcs els va forçar a la retirada (tardor del 1695) si be els russos diuen que aquesta fou a causa de la [[deserció militar|deserció]] d'un dels caps de l'artilleria, un oficial de Danzig de nom Jacob, que havia estat condemnat a un càstig corporal i en revenga es va fer musulmà i va ajudar a defensar Azov; aquesta derrota es va compensar per les victòries d'altres seccions de l'exèrcit rus que amb el suport del hetman [[Mazeppa]] van avançar pel Don, van capturar quatre ciutats turques i alguns paixes i un cos de geníssers i van retornar a Rússia amb força botí i presoners. Les poblacions de [[Kizikerman]] i Muberbek foren arrasades i només va quedar un fort a l'illa de [[Taman]] on van deixar una guarnició.
 
El 1696 el khan va enviar un exèrcit a la Petita Rússia que va assolar el país entre [[Poltava]] i [[Mirgorod]], però atacats pels cosacs i russos foren derrotats i rebutjats darrera del [[Dnieper]] i el [[Vorshla]], on molts es van ofegar. Aquest mateix any Pere el Gran va obtenir enginyers, artillers i mariners de l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold]], de [[Països Baixos|Holanda]] i de l'elector de [[Brandenburg]] i va reclutar alguns mercenaris [[calmucs]]; va construir una flotilla i va reunir les seves forces a [[Voronez]]; sota comandament de l'almillaalmirall Lefort va baixar pel [[riu Don]]; Mazeppa va aportar 15.000 cosacs que can ser situats per interceptar les comunicacions amb el [[riu Kuban]]; els tàtars els van atacar però foren derrotats i les naus turques que anaven a Azov foren capturades pels russos. Aquestos tenien en total 64.000 homes sense comptar a cosacs i calmucs; es va procedir al setge regular i el [[3 de juny]] van començar els atacs i la guarnició es va rendir el [[28 de juliol]] ([[6 d'agost]] de 1696 en el modern calendari). Jacob fou capturat i els turcs amb les seves famílies es van poder retirar a [[Kaganlik]]. Pere va recompensar als soldats i oficials, va ordenar fortificar Azov i construir un port per vaixells grans; va deixar allí 32 vaixells armats (la flota total tenia 96 vaixells dels que 41 tenien entre 30 i 50 canons); als cosacs els va fer construir una flotilla de bots per atacar les costes de [[Crimea]].
 
Els tàtars van fer un contraatac a l'any següent però foren derrotats prop d'Azov el [[11 d'agost]] de [[1697]]. En revenja els tàtars van atacar Polònia on [[Joan III Sobieski]] havia mort, i van capturar [[Sbaraz]], avançant fins a [[Lemberg]], i entrant a [[Stanislav]] on van capturar 24 monges. Els cosacs de Mazeppa van fortificar Kizikerman i Taman que controlaven l'entrada del Don a cada costat, i encara que el gran visir [[Amudja-zade Husayn Paixà]] va enviar una flota per reparar el desastre, els turcs només van poder arribar a Asaam, i no van reeixir en subornar als comandants russos; en canvi aquestos van subornar a oficials a [[Istanbul]] per aturar qualsevol intent seriós.
 
==Quart regnat==
 
El desembre del [[1702]] fou cridat a ocupar el tron per quarta vegada. Va viatjar des de [[Adrianòpolis]] i va rebre les insígnies a [[Constantinoble]] sortint després cap a Crimea. Va nomenar al seu fill Ghazi Giray (que havia estat alliberat del seu desterrament a [[Rodes]]) com a ''khalgay'' i a Kaplan Giray com a ''nureddin''. El 1703 el seu fill [[Devlet II Giray|Devlet Giray]] fou capturat a [[Circàssia]] i portat a Crimea per ser executat però el seu pare va aconseguir el indult.
 
El russos van construir fortaleses a [[Taganrog]] i [[Kamienska]] al [[DnieperDnièper]]. Va ocupar el tron fins que va morir el [[1704]]. El va succeir [[Ğazı III Giray]].
 
==Judici generalBibliografia==
* {{Histmong2}}
 
{{Khans de Crimea}}
Fou el khan més important i va deixar construccions a Crimea i Constantinoble. Tanta fama tenia que després del fracàs al [[setge de Viena (1683)]] els [[geníssers]] van pensar en posar-lo al tron, però va refusar aquest honor. Fou un militar, home d'estat, historiador i poeta. Tenia una gran hisenda a Kadikoi, prop de Pyrgos, que va deixar al seu fill Kaplan. Va tenir deu fills i deu filles.
 
==Referència==
{{Histmong2}}
 
{{Khans de Crimea}}
[[Categoria:Khans de Crimea]]
 
219.983

modificacions