Orde Camaldulès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot: Canviant pt:Camaldulenses a pt:Ordem dos Camaldulenses |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
|fundat per=[[Sant Romuald]]
|regla=''Regla de Sant Benet'' (s. VI)
|aprovat per=[[papa Alexandre II|Alexandre
|data d'aprovació=[[1072]] (1113, reconeguts com a branca autònoma dintre dels benedictins)
|constitucions=''Constitutiones beati Rudolphi'' (1080) pel prior Rodolfo I de Camaldoli
Línia 39:
Els dos establiments van donar origen al doble tarannà de l'orde, alhora eremític (Camaldoli) i cenobític (Fonte Buona), i que després desembocaria en la divisió de les dues branques. De fet, hom dubta que Romuald volgués fundar un nou orde, sinó reformar l'orde benedictí i crear-ne establiments on viure la ''[[Regla de Sant Benet]]'' incidint més en l'aspecte contemplatiu. Tot i això, a Camaldoli hi ha una regla modificada, les ''Constitucions del beat Rodolf'', un hàbit distintiu, blanc, i una combinació de branques eremítica i cenobítica aliena als [[benedictins]]. L'orde s'obria, doncs, a la vida solitària dels ermitans i a la vida [[monestir|cenobític]]a o comuna. Fou un dels primers ordes a integrar a l'orde els germans conversos o [[llec]]s, potser prenent com a model el costum de [[Sant Miquel de Cuixà]], on Romuald havia estat monjo.
L'orde camaldulès va ser aprovat l'any [[1072]] per [[papa Alexandre II|Alexandre II]] amb la butlla ''Nulli fidelium''. El [[1113]] va ser reconegut com a branca autònoma de l'[[orde de sant Benet]].
<gallery>
Fitxer:Celle di camaldoli.jpg|Cel·les de l'Eremo dei Camaldoli, casa mare de l'orde, i un monjo
| |||