Mequinensa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: ms:Mequinenza |
etimologia |
||
Línia 18:
'''Mequinensa''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la [[Franja d'Aragó]], administrativament pentanyent a la comarca del [[Baix Cinca]], província de [[Saragossa]], d'aproximadament 2600 habitants (any 2006). Està situat en la confluència de 3 rius, l'[[Ebre]], el [[Segre]] i el [[Cinca]]. Aquesta confluència s'anomena aiguabarreig. El municipi és molt extens, uns 300 km quadrats. El català que s'hi parla és el nord occidental amb els trets propis de la [[franja de Ponent]]. L'escriptor [[Jesús Moncada i Estruga|Jesús Moncada]] va nàixer aquí i en el seu llibre ''[[Camí de sirga (novel·la)|Camí de sirga]]'' retrata l'antiga i rica vida d'aquest poble.
==
El nom prové de [[Miknasa (tribu)|Miknasa]], tribu berber que va edificar el castell al segle VIII. Es va llatinitzar com ''Miquinencia'' i en la documentació fins al segle XIX alternen Miquinensa/Mequinensa o Miquinença/Mequinença. Aquesta vacil·lació es dóna encara en la pronúncia local. Per antonomàsia s'anomena «lo Poble».<ref>{{citar publicació |cognom=Moret |nom=Hèctor |article=Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa |url=http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/19/13/10moret.pdf |consulta= 18 gener 2013|publicació=Archivo de Filología Aragonesa |editorial= |lloc= |volum= |exemplar=L |data=1994 |pàgines= |issn= }}</ref>
Els recursos econòmics són la mineria (lignit), l'agricultura de regadiu s'està estenent des de fa anys (préssec, cireres...) en una terra de secà (ametllers i olivers). El turisme (sobretot d'alemanys i anglesos) ha augmentat gràcies al riu i al pantà, que va ésser construït l'any 1957 i és encara avui dia un dels més grans de tota la conca de l'Ebre amb una capacitat de 1.530 milions de metres cúbics. Els turistes vénen a pescar el famós [[silur]] i en alguns casos a establir-s'hi en segona residència.<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Sàez| nom = Anna| article = La Mequinensa de Moncada | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 74| data = desembre 2008 | pàgines = p. 64 |issn = 1695-2014}}</ref>▼
== Història ==
Línia 31:
Dins de la història recent, a 1984 va firmar-se la [[Declaració de Mequinensa]] on els alcaldes de la [[Franja de Ponent|zona catalanoparlant d'Aragó]] van sol·licitar la normalització lingüística d'[[Aragó]].<ref>{{format ref}} http://www.enciclopedia-aragonesa.com/recurso.asp?recurso_id=31565 Declaració de Mequinensa</ref>
== Economia ==
▲Els recursos econòmics són la mineria (lignit), l'agricultura de regadiu s'està estenent des de fa anys (préssec, cireres...) en una terra de secà (ametllers i olivers). El turisme (sobretot d'alemanys i anglesos) ha augmentat gràcies al riu i al pantà, que va ésser construït l'any 1957 i és encara avui dia un dels més grans de tota la conca de l'Ebre amb una capacitat de 1.530 milions de metres cúbics. Els turistes vénen a pescar el famós [[silur]] i en alguns casos a establir-s'hi en segona residència.<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Sàez| nom = Anna| article = La Mequinensa de Moncada | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 74| data = desembre 2008 | pàgines = p. 64 |issn = 1695-2014}}</ref>
== Llocs d'interès ==
| |||