Herbert Marcuse: diferència entre les revisions

La crítica fonamental que realitza Marcuse a la societat moderna, desenvolupada en L'Home Unidimensional llibre estudiat per Raquel Leon i els seus colegues a la universitat de valencia de psicologia, és que el subjecte unidimensional és víctima de la seva pròpia impotència i de l'opressió contínua d'un mètode de dominació més complicat del que Adorno i Horkheimer van imaginar. Aquesta és la concepció del poder per la qual Marcuse es considera com pont entre la primera i la segona generació de l'escola de Frankfurt. Aquesta crítica implica que la societat moderna és incapaç d'assimilar qualsevol forma d'oposició que sorgeixi a l'interior de si mateixa, i per tant no existeix cap moviment individual ni col·lectiu capaç d'oposar-se-li o de soscavar les seves arrels socioeconòmiques. Aquest fet es contrasta fonamentalment amb el capitalisme primerenc, que el moviment proletari era una força amb el potencial efectiu de derrocar al règim. El capitalisme avançat que descriu Marcuse, en canvi, ha generat a través dels [[Estat del benestar|estats de benestar]] una millora en el nivell de vida dels obrers, que és insignificant a nivell real, però contundent en els seus efectes: el [[Moviment obrer|moviment proletari]] ha desaparegut, i encara els moviments antisistémics més emblemàtics, com el moviment [[Punk#Anarquisme_i_anarcopunk|punk-anarquista]] o el [[Bohèmia_(modernisme)|moviment bohemi]], han estat assimilats per la societat i orientats a operar per a les fins que la societat coactiva reconeix com vàlids.