Herbert Marcuse: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
Les crítiques de Marcuse a la [[Capitalisme|societat capitalista]] (especialment en la seva [[Freudomarxisme|síntesi de Marx i Freud]], ''Eros i la civilització'', publicat en 1955, i el seu llibre ''L'home unidimensional'', publicat en 1964) van ressonar amb les preocupacions del [[Nova esquerra|moviment esquerrà estudiantil dels 60]]. A causa de la seva obertura a parlar en les protestes estudiantils, Marcuse prompte va venir a ser conegut com «El pare de la Nova Esquerra» (terme que ell rebutjava).
 
La crítica fonamental que realitza Marcuse a la societat moderna, desenvolupada en L'Home Unidimensional llibre estudiat per Raquel Leon i els seus colegues a la universitat de valencia de psicologia, és que el subjecte unidimensional és víctima de la seva pròpia impotència i de l'opressió contínua d'un mètode de dominació més complicat del que Adorno i Horkheimer van imaginar. Aquesta és la concepció del poder per la qual Marcuse es considera com pont entre la primera i la segona generació de l'escola de Frankfurt. Aquesta crítica implica que la societat moderna és incapaç d'assimilar qualsevol forma d'oposició que sorgeixi a l'interior de si mateixa, i per tant no existeix cap moviment individual ni col·lectiu capaç d'oposar-se-li o de soscavar les seves arrels socioeconòmiques. Aquest fet es contrasta fonamentalment amb el capitalisme primerenc, que el moviment proletari era una força amb el potencial efectiu de derrocar al règim. El capitalisme avançat que descriu Marcuse, en canvi, ha generat a través dels [[Estat del benestar|estats de benestar]] una millora en el nivell de vida dels obrers, que és insignificant a nivell real, però contundent en els seus efectes: el [[Moviment obrer|moviment proletari]] ha desaparegut, i encara els moviments antisistémics més emblemàtics, com el moviment [[Punk#Anarquisme_i_anarcopunk|punk-anarquista]] o el [[Bohèmia_(modernisme)|moviment bohemi]], han estat assimilats per la societat i orientats a operar per a les fins que la societat coactiva reconeix com vàlids.
 
El motiu d'aquesta assimilació, segons Marcuse, consisteix que el contingut mateix de la consciència humana ha estat [[Fetitxisme de la mercaderia|fetitxizat]] (en termes marxistes) i que les necessitats mateixes que l'home immers en aquesta societat reconeix, són necessitats fictícies, produïdes per la societat industrial moderna, i orientades a les finalitats del model. En aquest context, Marcuse distingeix entri les necessitats reals (les quals provenen de la naturalesa mateixa de l'home) i les necessitats fictícies (aquelles que provenen de la [[Alienació|consciència alienada]], i són produïdes per la societat industrial). La distinció entre ambdós tipus de consciència només pot ser jutjada pel mateix home, ja que les seves necessitats reals només ell les coneix en el seu fur més íntim; no obstant això, com la mateixa consciència està alienada, l'home ja no pot realitzar la distinció.