Polaró: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m "polarons" i altres correccions
Cap resum de modificació
Línia 1:
Un '''polaró''' és una [[quasipartícula]] composta per un [[electró]] i un [[camp (física)|camp]] de [[deformació|deformacions]] associat. Quan un electró es mou lentament per l'interior d'un [[cristall]] pot produir una deformació en la [[xarxa cristal·lina]] que l'envolta alen [[interaccióinteraccions fonamentals|interaccionar]] amb els [[àtom]]s propers. Aquesta deformació es lliga a l'electró que l'ha creat, i es desplaça al costat d'ell a través de la xarxa, donant lloc a un polaró.
 
[[Fitxer: Polaron.PNG|thumb|rigth|250px|Fig 1: Representació artística d'un polaró. L'electró (cercle negre) atreu els ions carregats positivament, i repel·leix als carregats negativament, provocant una deformació de la xarxa cristal·lina en les seves rodalies.]]
 
Els polarons es donen principalment en [[cristall iònic|cristalls iònics]], on la interacció entre els electrons i els [[Ió (àtom)|ions]] és de la xarxa és gran ([[Llei de Coulomb|interacció coulombianes]]). En aquests casos la deformació de la xarxa produeix una [[polarització elèctrica|polarització]] local de la mateixa, d'aquí el seu nom. La presència de polarons a [[cristall covalent|cristalls covalents]] és molt menor, ja que la interacció entre electrons i [[àtom]]s neutres és molt més feble, i per tant són més difícils de formar.<ref>{{cita llibre|cognoms = Kittel|nom = Charles|títol = Introducció a la Física de l'Estat Sòlid|any = 1998|editorial = Barcelona: Reverté | isbn = ISBN 84-291-4317-3}}</ref>
 
Els polarons poden concebre com un electró interactuant amb un núvol de [[fonó|fonons]] a la que arrossega en el seu moviment. Com a conseqüència, la [[massa efectiva]] de l'electró sembla augmentar, reduint així la seva [[mobilitat]].
Línia 12:
 
== Teoria ==
[[Lev Davídovitx Landau|L. D. Landau]] <ref name="Landau1933">{{cita publicació|autor = Landau, L. D.|Títol = Über die Bewegung der elektron in Kristalgitter|any = 1933|publicació = Phys Z. Sowjetunion|volum = 3|nombre =|id pàgines= p.644-645|url =}}</ref> i [[S. I. [[Pekar]] <ref name="Pekar1951">{{cita publicació|autor = Pekar SI|títol = Issledovanija po Ekektronnoj Teorii Kristallov|any = 1951|publicació = Gostekhizdat, Moskva|volum =|nombre =|id =|url =}}</ref>
assentar les bases de la teoria dels polarons. Una càrrega situada en un mitjà polaritzador es veurà apantallada. La teoria dels [[dielèctric]]s es descriu el fenomen de la inducció d'una polarització al voltant d'una càrrega. La polarització induïda seguirà la càrrega quan aquesta es mogui a través del mitjà. La càrrega, juntament amb la polarització induïda, es considera com una única entitat, a la qual es denomina polaró.
 
El prototip de polaró és un electró de conducció movent-se a través d'un cristall iònic o un semiconductor polar. [[Herbert Fröhlich]] va proposar un model de [[hamiltonià]] (hamiltonià d'Frölich) per a aquest tipus de polarons, la dinàmica és tractada per mitjà de la mecànica quàntica.<ref Name="Fröhlich1950">{{cita publicació|autor = H. Fröhlich, H. Pelzer, S. Zienau
|Títol =|any = 1950|publicació = Phil. Mag|volum = 41|nombre =|id pàgines= p.221|url =}}</ref><ref name="Fröhlich1954">{{cita publicació|autor = H. Fröhlich|títol =|any = 1954|publicació = Adv. Phys|volum = 3|nombre =|id pàgines= p.325|url =}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
<references/>
 
{{partícules}}
 
[[Categoria:Quasipartícules|Física de l'estat sòlid|Ions]]
 
[[cs:Polaron]]