Revisió del 13:17, 8 juny 2012 modifica Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits m →‎Biografia ← Edició anterior		Revisió del 23:10, 19 gen 2013 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: '''Charles André, comte Pozzo di Borgo''' ([[Alata]], vora [[Ajaccio]], [[8 de març]] de [[1764]] – [[15 de febrer]] de [[1842]]) fou un polític i diplomàtic cors al servei de l'[[imperi Rus]]. Provenia d'una família de la noblesa corsa, aliada políticament als Bonaparte. Fou educat a [[Pisa]] i associat de ben jove a [[Napoleó I]] i [[Josep Bonaparte]], Fou un dels dos delegats corsos enviats a l‘[[Assemblea Nacional Francesa]] per a demanar la incorporació política de [[Còrsega]] a França, també fou delegat cors a l'[[Assemblea Nacional Legislativa ~~francesa~~]] francesa, on hi seurà als ~~bancas~~bancs de la dreta fins els esdeveniments d'agost de [[1792]]. ▼ ~~== Biografia ==~~ Al seu retorn a Còrsega, es posà al costat de [[Pascal Paoli]], alhora que els Bonaparte s'havien associat al [[Club dels Jacobins]]. Sota la nova constitució, fou elegit procurador-general síndic (cap del govern civil), mentre que Paoli era el cap militar. Com ell, es negà a la convocatòria de la [[Convenció Nacional ~~francesa~~]] francesa. Va trencar definitivament amb els Bonaparte i acceptà l'ajuda estrangera, de manera que el 1794 assegurà el protectorat anglès sobre Còrsega ([[Regne Anglocors]]). Pozzo fou escollit president del consell d'Estat sota sir [[Gilbert Elliot-Murray-Kynynmound]], primer comte de Minto]]. ▼ ▲Provenia d'una família de la noblesa corsa, aliada políticament als Bonaparte. Fou educat a [[Pisa]] i associat de ben jove a [[Napoleó I]] i [[Josep Bonaparte]], Fou un dels dos delegats corsos enviats a l‘[[Assemblea Nacional Francesa]] per a demanar la incorporació política de [[Còrsega]] a França, també fou delegat cors a l'[[Assemblea Nacional Legislativa francesa]], on hi seurà als bancas de la dreta fins els esdeveniments d'agost de [[1792]]. ▲Al seu retorn a Còrsega, es posà al costat de [[Pascal Paoli]], alhora que els Bonaparte s'havien associat al [[Club dels Jacobins]]. Sota la nova constitució, fou elegit procurador-general síndic (cap del govern civil), mentre que Paoli era el cap militar. Com ell, es negà a la convocatòria de la [[Convenció Nacional francesa]]. Va trencar definitivament amb els Bonaparte i acceptà l'ajuda estrangera, de manera que el 1794 assegurà el protectorat anglès sobre Còrsega ([[Regne Anglocors]]). Pozzo fou escollit president del consell d'Estat sota sir [[Gilbert Elliot-Murray-Kynynmound, primer comte de Minto]]. Quan Napoleó envià tropes per a ocupar l'illa el 1796, Pozzo fou exclòs de l'amnistia general i s'aixoplugà a Roma, però les autoritats franceses en demanaren l'extradició. Aleshores marxà a [[Londres]], on acompanyà sir Gilbert Elliot a una ambaixada a [[Viena]], on hi va estar sis anys i el va relacionar amb alts cercles polítics. Enemic personal de Napoleó, aquest sempre el conderà un perill. El 1804, per influència del príncep [[Adam Jerzy Czartoryski]], entrà al servei diplomàtic de Rússia i fou nomenat comissari dels Anglo-Napolitans, i el 1806 davant l'exèrcit prussià. El 1807 fou enviat en missió diplomàtica a [[Constantinobla]], però el [[Tractat de Tilsit]] entre el tsar [[Alexandre I de Rússia\|Alexandre I el Gran]] i Napoleó el juliol va interrompre la seva carrera i es retirà una temporada després de la seva missió davant l'[[Imperi Otomà]]. Quan retornà a Viena, Napoleó demanà la seva extradició i [[Klemens Wenzel Lothar von Metternich\|Metternich]] el va expulsar de la capital. Trobà aixopluc a [[Londres]], on hi va restar fins el 1812, quan fou cridat novament per Alexandre. Intentà sembrar la discòrdia amb els Bonaparte, i en missió a [[Suècia]], assegurà la cooperació de [[~~Carles XIV de Suècia\|Bernardotte~~Bernadotte]] contra Napoleó. Quan els Aliats entraren a París, esdevingué comissari general del govern provisional. A la restauració de la casa de Borbó, fou nomenat ambaixador rus al [[Palau de les Tuileries]] i intentà tancar una nova aliança entre [[Carles Ferran de França\|Duc de Berry]] i la Gran Duquesa Anna, germana d'Alexandre. També va assistir al [[Congrés de Viena]], i durant el [[govern dels cent dies]], es va reunir amb [[Lluís XVIII de França]] a Bèlgica, on va discutir la situació amb [[Arthur Wellesley de Wellington\|Duc de Wellington]]. Durant els primers anys de residència a París va intentar convèncer als Aliats que relaxessin l'ocupació. El govern francès el proposà com a ministre d'afers exteriors en substitució d'[[Armand -Emmanuel du Plessis ~~de Richelieu~~]], duc de Richelieu]], però Metternich, que desconfiava d'ell, s'hi oposà per liberal. La seva influència va caure a la pujada de [[Carles X de França]], a qui li desagradava el seu origen revolucionari. Però després de la [[Revolució de 1830\|revolució de juliol de 1830]], quan el tsar [[Nicolau I de Rússia\|Nicolau I]] es mostrà reticent a reconèixer [[Lluís Felip I de França]], va poder evitar les dificultats amb Rússia. El 1832 va visitar [[Sant Petersburg]] i el 1833 marxà a [[Londres]] per a renovar les seves relacions amb Wellington. Al començament de 1835 fou sobtadament enviat a l'ambaixada de Londres, on succeí al príncep Liven. Allí la seva salut es va empitjorar i el [[1839]] es va retirar a París, on passà la resta dels seus dies. El 1818 fou fet comte i [[~~parell~~par de França]]. ~~== Refeències ==~~ == Bibliografia== * Ouvaroff, ''Stein et Pozzo'', Saint-Pétersburg, 1846. * ''Correspondance diplomatique du comte Pozzo di Borgo et du comte de Nesselrode'', editat per Charles Pozzo di Borgo, 2 volums, Paris, 1890-1897. Linha 25 ⟶ 22: {{ORDENA:Pozzo Di Borgo}} [[Categoria:Polítics corsos]] [[Categoria:Diplomàtics]] [[de:Carlo Andrea Pozzo di Borgo]]

Carlo Andrea Pozzo di Borgo: diferència entre les revisions