Agha Muhàmmad Khan Qajar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot: Canviant zh:阿迦·穆罕默德·汗 a zh:阿迦·穆罕默德汗 |
mCap resum de modificació |
||
Línia 14:
'''Agha Muhammad Xah''' o '''Agha Muhammad Khan Qajar''' ([[1742]]-[[1797]]) fou el fundador de la [[dinastia qajar]] de [[Pèrsia]]. Era el fill gran de [[Muhammad Hasan Khan]], el cap de la tribu dels [[Qajar (tribu)|qajar]]; era encara jove quan fou fou castrat per orde d'Adil Shah el nebot de [[Nàdir-Xah Afxar]] (1748).<ref> com que la data del seu naixement varia segons les fonts, el [[1748]] podria tenir entre 6 i 16 anys; si l'edat que se li atribueix al mor fos certa, hauria tingut 12 anys el [[1748]] i per tant hauria nascut el [[1736]] </ref>
El [[1757]] el seu pare va conquerir l'[[Azerbaidjan]]; a la primavera del [[1758]] va avançar cap a [[Khanat de Karabagh|Karabagh]], [[Mughan]] i [[Arran]] deixant com a governador a [[Tabriz]] a Agha Muhammad. El pare va lluitar a [[Isfahan]] contra [[Karim Khan Zand]] però l'exèrcit es va dividir i va haver de tornar a [[Gorgan (ciutat)|Astarabad]]. Agha Muhammad no es va poder sostenir a Tabriz i va retornar també a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu havia aprofitat l'absència de Muhammad Hasan Khan d'Astarabad per apoderar-se d'aquesta ciutat, però el qajar a la seva tornada, el va foragitar, i Develu es va retirar a [[Damghan]] on fou assetjat pel seu contrincant. Karim Khan Zand va aprofitar aquestes lluites i va enviar un exèrcit manat per Shaykh Ali Khan Zand al [[Mazanderan]], que se li va sotmetre; Muhammad Hasan va abandonar el setge de Damghan i va anar al Mazanderan, però nous enfrontaments entre els seus turcmans el van obligar a retornar a Astarabad. Muhammad Husayn Khan Develu es va aliar a Shaykh Ali Khan Zand i a Karim Khan Zand , i junts van avançar cap a Astarabad. La batalla decisiva es va lliurar prop de la ciutat i Karim Khan i els seus aliats van obtenir la victòria. Muhammad Hasan va morir assassinat en la seva fugida (segurament [[1759]]). Muhammad Khan Qoyunlu que Muhammad Hasan havia deixat com a governador d'Astarabad, va fugir junt amb Agha Muhammad Khan, el germà d'aquest [[Husayn Kuli Khan]] i altres membre de la família dirigent qajar, i es van refugiar a l'estepa de [[Gurgan]]. Muhammad Husayn Khan Develu fou restaurat com a governador d'Astarabad. Amb la mort del seu pare, Agha Muhammad, amb només uns 16 o 22 anys i eunuc, va esdevenir cap de la tribu.
Develu aviat va poder capturar a Muhammad Khan Qoyunlu, Agha Muhammad Khan, Husayn Kuli Khan i altres caps qajars i els va enviar a Shiraz amb Karim Khan Zand on el xa els va mantenir presoners per evitar el renaixement del seu poder; dos prínceps qajars més (germanastres de Agha Muhammad Khan), Murtada Kuli i Mustafa Kul, estaven al costat de Karim Khan, ja que la seva mare era la pròpia germana d'aquest. Khadidja Begum, germana de Muhammad Hasan Khan i per tant tia d'Agha Muhammad Khan, era la esposa de Karim Khan Zand i això va assegurar als hostatges un tracte exquisit. Un dels seus germans, elñ ja esmentat [[Husayn Kuli Khan]], fou fins i tot nomenat governador de Damghan i va tenir una carrera agitada fins a la seva mort el [[1777]].<ref> fou conegut com Djahansuz, l'Incendiari, i tots els seus actes estaven encaminats a venjar la mort del seu pare lluitant contra la nissaga dels Develu i contra els governadors [[Dinastia Zand|Zand]] de [[Mazanderan]], [[Bistam]] i altres llocs</ref>
Línia 26:
El [[1786]] es va instal•lar al llogaret de [[Teheran]] per la seva posició central i la proximitat als llocs d'assentament dels qajars. El [[1786]]/[[1787]] Djafar Khan va reconquerir Isfahan però en fou expulsat per Agha Muhammad que en va donar el govern al seu germanastre Djafar Kuli Khan. El [[1788]]/[[1789]] [[Luft Ali Khan]] va succeir a Djafar Khan Zand i a l'any següent Agha Muhammad va retornar al sud; Lutf Ali va fugir a Shiraz que fou assetjada tres mesos per Agha Muhammad però finalment es va retirar retornant a Teheran.
El [[1790]] va entrar a l'Azerbaidjan on després de la mort de Karim Khan Zand el [[1779]] diversos senyors locals s'havien fet pràcticament independents. El [[1791]] Luft Ali Khan va deixar el govern de Shiraz a Hadjdji Ibrahim i va marxar contra Isfahan però en la seva absència el governador va donar un cop d'estat i es va fer amb el poder per a si mateix; Lutf Ali va retonar però fou rebutjar davant Shiraz i es va dirigir al sud. Hadjdji va negociar amb Agha Muhammad que va enviar una tropa contra Luft Ali, que fou derrotada; llavors Agha va marxar personalment a Shiraz, va rebre la submissió de la ciutat i va rebutjar un atac de Lutf Ali prop de [[Persèpolis]]. No obstant altre cop lluites faccionals el van obligar a retornar a Teheran i Astarabad. Luft Ali es va dirigir a [[Kirman]] que va ocupar el [[1794]] i Agha Muhammad va retornar al sud i va assetjar [[Kirman (ciutat)]] que va sotmetre al cap d'uns mesos. Luft Ali, que havia pogut fugir fou capturat prop de Narmashir i enviat a Agha que el va fer matar després de torturar-lo de forma horrorosa. Així va dominar tota Pèrsia excepte el [[Gran Khorasan]].
El rei Irakli II de Geòrgia va signar un tractat d'aliança amb Rússia (Tractat de Georgievsk) el [[24 de juliol]] de 1783 que reconeixia el protectorat de Rússia sobre Geòrgia i algunes tropes russes es van instal·lar al país però a causa de la guerra amb els otomans (1787-1792) les tropes foren retirades; pero el 1794 van retornar. Agha Muhammad es va dirigir a Ardabil i va exigir (1795) el reconeixement de la sobirania persa a Geòrgia, i va prometre al rei Irakli que seria confirmat com a governador o valí si reconeixia la situació de tributari persa que Geòrgia havia tingut sota els safàvides. Irakli si va negar (primavera del 1795) i els perses van envair el país i van ocupar Tblisi el [[11 de setembre]] de [[1795]], i la van incendiar, massacrant a la població cristiana; també van devastar gran part de Geòrgia oriental. Agha Muhammad va passar el hivern al Mughan i es va fer reconèixer com a sobirà pels petits prínceps locals del Caucas.
| |||