Mestre d'obres: diferència entre les revisions

== Mestres de cases, mestres d'obraobres en diferents èpoques ==

L'oficiEl determe mestre d'obres vedefineix detots moltaquells anticconstructors i arquitectes. Ja al segle XV, s'anomena magister operis o magister domoreum, és a dir, mestre d'obra o mestre de cases als constructors, catalans. Van sempre lligats a altres oficis com els fusters. "Fins a la fi de l'Antic Règim pertangueren a l'estament menestral. Al segle XVI els mestres de cases de Barcelona es constituïren independents i reberen privilegis de Carles V, de Felip II ([[1585]]) i de Felip III ([[1599]]); eren governats per tres cònsols. Generalment, però, llur nombre era escàs i s'agruparen amb els altres oficis de la construcció. Era un ofici ben considerat. L'organització laboral, ultrapassant els límits corporatius, assolia formes properes a la lliure contractació laboral: existència, ultra de mestres, fadrins i aprenents, de les categories de manobre i de minyó; treball dels fadrins dits aflorinats per compte propi, etc. Esmentats per primer cop el [[1415]], reberen diferents ordinacions durant el segle XVIII ([[1743]], 1762[[176]]2, [[1796]])"<ref>Vegeu l'article de l'Enciclopèdia catalana en línia sobre mestre d'obres: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0123082</ref>. Abans del segle XVIII els arquitectes de càrrecs oficials eren anomenats Maestros Mayores del Reino <ref>S'anomenaven els constructors d'esglésies i catedrals de l'època medieval</ref>. El 1787 apareix el títol de Mestre d'obres a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid, deixant enrere l'aprenentatge de gremis, únics oficis existents des de l'Edat Mitjana.

[[File:AnticCasa AjuntamentVidal3.JPGjpg|thumb|esquerra|JosepJoan GranerTorras i PratGuardiola]]

L'ensenyament de mestre d'obres començà a Barcelona el [[1850]] quan el Real Decreto del 31 d'Octubre creava la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi a l'Escola de nobles Arts de la Llotja, fundada el [[1775]] i patrocinada per la Junta Particular de Comercio. <ref>Vegeu ''Los maestros de obras de Barcelona''(1973:20)</ref>. Anys abans, el [[1817]], s'havia creat una classe d'arquitectura a la LLotja, dirigida per [[Antoni Cellers i Azcona]] aquest fou succeït per [[Josep Casademunt]] a la seva mort el [[1835]] però les lluites venien del [[1880]] amb [[Pascual Pedro Moles]]

El [[1855]], la Ley Luxán, va eliminar els estudis de mestre d'obres, ja que al seu parer aquests s'havien creat per a cobrir una necessitat puntual de construir i la manca d'arquitectes<ref>Vegeu els antecedents a Los Maestros de Obras de Barcelona</ref>. Als mestres d'obres els hi mancava l'estudi de l'art, que necessitaven els monuments.<ref>Vegeu el text de la llei citada a ''Los maestros de obras de Barcelona'' (1973:24)</ref> Però el títol d'Arquitecte només es podia obtenir a la [[Escuela Especial de Madrid]]. El 1858 es van tornar a reemprendre les classes amb la Ley General de Instrucción Pública i l'Escola va passar a formar part de la Universitat que reestablia l'ensenyament.<ref>Vegeu ''Los maestros de obras de Barcelona'' (1973:29)</ref> La demanda d'una escola d'arquitectura a Barcelona, va fer que durant [[1870]] es posés en funcionament un incipient curs dirigit pels mateixos professors que l'ensenyament de mestre d'obres. L'any [[1871, l'ensenyament de mestre d'obres es va extingir definitivament donant alguna possibilitat de recuperació als alumnes que estaven en curs. Aquest era el cas, entre d'altres, de Josep Graner i Prat que va obtenir el títol el 22 de juny de [[1872]] i que va sol·licitar un exmamen extraordinari a finals del 71, ja realitzat a la [[Escuela Politécnica provincial de Barcelona]]; l'últim títol es lliurà el [[1873]]. El [[1875]] s'aprovà definitivament l'[[Escola d'Arquitectura de Barcelona]] que ja s'havia instal·lat a l'[[Edifici històric de la Universitat de Barcelona]] a l'Eixample, creat per l'arquitecte [[Elies Rogent]].

[[File:CasaAntic Vidal3Ajuntament.jpgJPG|thumb|esquerra|JoanJosep TorrasGraner i GuardiolaPrat]]