Dagoll Dagom: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint {{coord}}
Fusió amb T'odio, amor meu emprant els Viquiestris
Etiqueta: nova fusió
Línia 1:
{{fusió des de|T'odio, amor meu}}
''Dagoll Dagom'' és una companyia de [[teatre]] catalana que va ser creada l'any [[1974]] pel director i poeta Joan Ollé. Actualment és dirigida per [[Joan Lluís Bozzo]], [[Anna Rosa Cisquella]] i [[Miquel Periel]]. La majoria dels seus espectacles han estat [[Teatre musical|musicals]], sèries de [[televisió]], i nombrosos [[àlbum musical|discs]] amb les seves [[bandes sonores]].
'''Dagoll Dagom''' és una companyia de [[teatre]] catalana que va ser creada l'any [[1974]] pel director i poeta Joan Ollé. Actualment és dirigida per [[Joan Lluís Bozzo]], [[Anna Rosa Cisquella]] i [[Miquel Periel]]. La majoria dels seus espectacles han estat [[Teatre musical|musicals]], sèries de [[televisió]], i nombrosos [[àlbum musical|discs]] amb les seves [[bandes sonores]]. Fundada l'any 1974, la seva primera obra fou l'espectacle ''[[Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos]]'', basat en poemes de Rafael Alberti. L'any següent s'estrena l'escenificació sobre poemes de Joan Salvat Papasseit ''[[Nocturn per acordió]]'', amb música de Ramon Muntaner i col·laboració de Lluís Llach. ''[[No hablaré en clase]]'', de l'any [[1975]], suposa la professionalització definitiva de la companyia, i el salt al gran públic. Però l'obra que suposaria una inflexió en la seva trajectòria fou ''[[Antaviana]]'', de [[1978]] el salt definitiu al teatre musical i una de les més celebrades i conegudes de la companyia. Es basa en contes de Pere Calders i en les músiques “galàctiques” de [[Jaume Sisa]].
 
==Història==
Fundada l'any 1974, la seva primera obra fou l'espectacle ''[[Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos]]'', basat en poemes de Rafael Alberti. L’any següent s'estrena l’escenificació sobre poemes de Joan Salvat Papasseit ''[[Nocturn per acordió]]'', amb música de Ramon Muntaner i col·laboració de Lluís Llach. ''[[No hablaré en clase]]'', de l'any [[1975]], suposa la professionalització definitiva de la companyia, i el salt al gran públic.
Però l'obra que suposaria una inflexió en la seva trajectòria fou ''[[Antaviana]]'', de [[1978]] el salt definitiu al teatre musical i una de les més celebrades i conegudes de la companyia. Es basa en contes de Pere Calders i en les músiques ''galàctiques'' de Jaume Sisa.
== Obres ==
=== Teatre ===
Linha 18 ⟶ 16:
* ''[[Flor de nit (musical)|Flor de nit]]'' (1992)
* ''[[Historietes]]'' (1993)
* ''[[T'odio, amor meu]]'' (1995)
* ''[[Pigmalió (Dagoll Dagom)|Pigmalió]]'' (1997)
* ''[[Els Pirates]]'' (1997)
Linha 30 ⟶ 28:
* ''Cop de rock'' (2011)
 
== Televisió ===
* ''[[Oh! Europa]]'' (1993)
* ''[[Oh! Espanya]]'' (1996)