Mestre d'obres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
== Mestres de cases, mestres d'obres en diferents èpoques ==
El terme mestre d'obres defineix tots aquells constructors i arquitectes.
== L'Ensenyament ==
Línia 14:
L'ensenyament de mestre d'obres començà a Barcelona el [[1850]] quan el Real Decreto del 31 d'Octubre creava la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi a l'[[Escola de nobles Arts de la Llotja]], fundada el [[1775]] i patrocinada per la Junta Particular de Comercio. <ref>Vegeu ''Los maestros de obras de Barcelona''(1973:20)</ref>. Anys abans, el [[1817]], s'havia creat una classe d'arquitectura a la LLotja, dirigida per [[Antoni Cellers i Azcona]], aquest fou succeït per [[Josep Casademunt]] a la seva mort el [[1835]].
El [[1855]], la Ley Luxán, va eliminar els estudis de mestre d'obres, ja que al seu parer aquests s'havien creat per a cobrir una necessitat puntual de construir i la manca d'arquitectes<ref>Vegeu els antecedents a ''Los Maestros de Obras de Barcelona'' (1973)</ref>. Als mestres d'obres els hi mancava l'estudi de l'art<ref group="n.">Segons Mireia Freixa ''El modernisme a l'entorn de l'arquitectura. vol. II'' (1988:156), l'aparició d'una "cultura arquitectònica" no fou fins l'Escola d'
===
L'ensenyament de Mestre d'obres consistia en quatre anys de formació, i s'estudiaven les següents assignatures: topografia , geometria descriptiva, mecànica, materials de construcció, composició i part legal<ref>Informació extreta de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi</ref>. Aquest ensenyament seguia la tradició neoclàssica. La nova burgesia optà per la renovació i per això nasqué l'Escola d'Arquitectura.
[[File:Cascada del Parc de la Ciutadella.jpg|thumb|esquerra|Josep Fontserè i Mestre]]▼
=== Primers anys dels estudis d'arquitectura a Barcelona ===
Les lluites entre [[arquitectes]] i mestres d'obres consistien en la separació de les competències entre ambdós col·lectius, que no era gens clara. Ja des de 1957, quan aparegué a Madrid, a l'Academia de San fernando el títol d'arquitecte hi hagué una forta competència amb els títols ja existents de mestre d'obres, d'enginyer militar, que eren professions molt aïllades. Aquestes lluites ja venien del [[1880]] amb [[Pascual Pedro Moles]]<ref>Exposició Commemorativa del Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1977:16)</ref> A part del títol de Mestre d'Obres, l'Acadèmia també regulava els ensenyaments de ''[[Agrimensor]]'', ''[[Aparejador]]'' i ''[[Director de caminos]]''. Al programa de l'assignatura de "composició d'edificis" destaca la que es basa en ''edificios rurales y demás que los maestros de obras están autorizados a dirigir''. A l'assignatura de "coneixements de materials" parla de la ''manipulación y empleo en las obras, construcción de todos géneros, aplicada a la canteria, carpinteria y obras de hierro''.<ref>Informació extreta de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi</ref> Per altra banda, "los maestros de obras pueden proyectar y dirigir todo edificio de propiedad particular y uso privado que no tenga carácter monumental y deben estar inhibidos de intervenir, como no sea en clase de segundos, en todo edificio que tenga caracter público".<ref>Vegeu el text de la llei de Instrucción pública de 1857 citada a''Los maestros de obras de Barcelona'' (1973:36)</ref> Amb aquestes descripcions s'aprecia que l'ensenyament de mestre d'obres era molt proper al d'arquitecte. Tant arquitectes com mestres d'obres eren, en aquesta època, presents a l'Administració pública dels Ajuntaments i alhora feien projectes a la mateixa ciutat. Portaren a terme els plans urbanístics de les ciutats creixents i edificis públics pel gran augment de població. Van posar al dia les poblacions seguin les noves necessitats.<ref>Vegeu ''El modernisme a l'entorn de l'arquitectura'' vol. II (2002:124), on apareixen molts d'aquests mestres d'obres i arquitectes municipals</ref> ▼
Els estudis d'arquitectura a Barcelona, que s'iniciaren el 1875, es dividien en quatre anys. Amb un programa molt més extens que el que s'havia fet als estudis de mestre d'obres. S'aprenia esterotomia, resistència de materials, dibuix, història de l'arquitectura, aplicació de materials a la construcció, teoria de l'art arquitectònic, hidràulica i aplicacions, projectes, màquines i motors, tecnologia i arquitectura legal<ref group="n.">Informació extreta del fulletó adjunt al llibre ''Exposició Commemorativa del Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona 1875-76/1975-76''. Aquest document explica les assignatures, professors i canvis de pla que hi ha hagut en els primers cent anys d'escola</ref>. Els professors de mestre d'obres van passar a l'ensenyament d'arquitectura. Entre d'altres cal destacar [[Elies Rogent]] i [[Joan Torras i Guardiola]]. Tot aquest aprenentatge faria els professionals més polivalents per a poder construir edificis i realitzar projectes de planejament urbà.
== La professió d'Arquitecte i de mestre d'obres ==
== La Professió ==▼
▲Les lluites entre [[arquitectes]] i mestres d'obres consistien en la separació de les competències entre ambdós col·lectius, que no era gens clara. Ja des de
▲== La Professió ==
[[File:Antic Ajuntament.JPG|thumb|esquerra|Josep Graner i Prat]]
Tant arquitectes com mestres d'obres eren, en aquesta època, presents a l'Administració pública dels Ajuntaments i alhora feien projectes a la mateixa ciutat. Portaren a terme els plans urbanístics de les ciutats creixents i edificis públics pel gran augment de població. Van posar al dia les poblacions seguin les noves necessitats.<ref>Vegeu ''El modernisme a l'entorn de l'arquitectura'' vol. II (2002:124), on apareixen molts d'aquests mestres d'obres i arquitectes municipals</ref>
== Els professionals que van treballar a Barcelona ==
| |||