Jalal-ad-Din Mangubertí: diferència entre les revisions

'''Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti '''o''' Minguburnu''' <ref>Del turc «''mangüberti''», "donat per Deu"</ref>) o '''Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah''' (en [[farsi]]: جلال الدین منکبرنی) fou [[xa]] del [[Khwarizm]], fill de [[Muhammad de Khwarizm]] i darrer sobirà de la [[Dinastia Anuixtigínida]].

La guerra amb els mongols era inevitable i la iniciativa fou de [[Khwarizm]] quan van detenir a una caravana mongola a [[Otrar]] a la frontera en la que viatjaven només comerciants musulmans i el enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[Inatxiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan. Genguis khan va demanar reparacions i no li foren donades i llavors va atacar per [[Otrar]], mentre un altre divisió sota comandant de [[Djoci]],el fill gran de Genguis va baixar pel [[Sirdarià]] i va ocupar [[Sighnaq]] (prop de la moderna ciutat de Turkestan) i [[Djend]] (porop de la moderna Perovsk);el propi Genguis Khan amb el seu fill [[Tului]] va avançar cap a [[Bukharà]] on va arribar el febrer de [[1220]]; la guarnició turca va intentar escapar, però fou descoberta i massacrada. La població es va rendir (10 o [[16 de febrer]] de [[1220]]). De Bukharà Genguis Khan va avançar cap a [[Samarcanda]] on se li van unir Txagatai i Ogodei que acabaven de conquerir Otrar. Un intent de sortida dels defensors va acabar en desastre i al cap de cinc dies la ciutat es va rendir (març de 1220). A l'abril de [[1220]] fou conquerida la vella capital, [[Urgendj]] (Gurgandj) prop de [[Khiva]], després d'un setge dirigit per Djoci i Txagatai, als que cap al final va anar a ajudar Ogodei. La ciutat fou destruïda fent passar per damunt de la població les aigües del riu [[Amu Darya]]. Muhammad va fugir a [[Balkh]] i de allí cap al [[Gran Khorasan|Khorasan]] occidental refugiant-se a [[Nishapur]] primer i després a [[Qazwin]]. Genguis va enviar en persecució seva als general Djebé i Subotai. [[Balkh]] va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, però Muhammad ja havia sortit de la ciutat. Nishapur també es va rendir i va enviar una delegació i Djebé anava despresa i no es va aturar acceptant la submissió. Subotai en canvi va saquejar [[Thus]], [[Damghan]] i [[Semnan]]. Els dos generals van arribar a Ray ([[Rayy]], Rai, Reyy, Reiy) on van massacrar a tots els homes i van fer esclaus a dones i criatures. Van passar al costat d'[[Hamadan]] i finalment van atrapar a Muhammad a Qarun, però aquest va fugir al darrer moment. Muhammad es va refugiar a un illot de la [[mar Càspia]] en front d'[[Abeskun]] on va morir de cansament el desembre del [[1220]]. Inicialment havia designat hereu al seu fill més jove Kutb al-Din Uzlagh Shah però poc abans de morir va canviar el seu testament i va nomenar a Djalal al-Din.

El 1229 Djalal al-Din va fer un altra campanya a Geòrgia i l'agost d'aquest any va anar a assetjar altre cop [[Akhlat]]. El [[2 d'abril]] de [[1230]] va entrar a aquesta ciutat (situada al nord-oest del llac Van). Al-Ashraf es va aliar al [[Soldanat Seljúcida de Rüm|soldà seljúcida de Rum]] o [[Konya]], Ala al-Din [[Kaykubad I]], i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'[[Erzindjan]] (agost del [[1230]]) i es va haver de retirar cap a Azerbaidjan. Justament el 1230 [[Ogodei]] havia enviat a Pèrsia un exèrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauració del khwarizmshah; aquest exèrcit estava sota la direcció del general i noble [[Txormaghan]].<ref>M. Pelliot, ''Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient chretien'', 1924 </ref> L'hivern del 1230 al 1231 els mongols van arribar a l'Iran pel [[Gran Khorasan|Khorasan]] i [[Rayy]], i es van dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a [[Tabriz]], pogués reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del [[Mukan]], i cap a l'[[Arran]], prop de la desembocadura dels rius [[Araxes]] i [[Kura (Geòrgia)]], i d'allí va passar al [[Diyarbakır]], perseguit pels mongols; atacat de nit pels mongols prop d'Amida ([[7 d'agost]] de [[1231]]), va fugir cap a [[Mayyafarikin]] i a les muntanyes d'aquest regió fou obscurament assassinat per un camperol kurd ([[15 d'agost]] de [[1231]]).

Txormaghan va restar deu anys al front de l'exèrcit mongol acampat al nord-oest de Pèrsia. Molts van refusar creure en la mort de Djalal i en anys següents alguns aventurers van utilitzar el seu nom sense cap èxit. Els seus soldats i fidels van romandre organitzats i es van retirar a la [[DjaziraAl-Jazira]] i [[Síria]] i per uns anys es van fer dir els ''Khwarezmiyyes''. El sultà aiubita [[As-Salih Ayyub ibn al-Kamil]] els va llogar com a mercenaris contra el seu oncle [[al-Salih Ismail ibn al-Adil]], i van prendre part a la [[conquesta de [[Jerusalem]] el [[1244]]. Més tard encara van servir sota els mamelucs.