Diferència entre revisions de la pàgina «Televisió per cable»

L'existència de xarxes de [[televisió]] per [[cable coaxial|cable]] o CATV (''Community Antenna Television'') es remunta a mitjans dels anys 40. En aquests anys, als Estats Units, concretament a Oregon, un tècnic anomenat John Walson va col·locar una [[antena]] de televisió en el cim d'una muntanya als afores del poble on tenia la seva botiga de televisors, per a aconseguir senyal de TV que era rebuda i transportada fins a la seva botiga, amb la finalitat de poder vendre més televisors. Amb els bons resultats obtinguts, la venda de televisors va començar a créixer.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Aquesta xarxa estava constituïda per un sistema d'antenes, amplificadors i mescladors de senyal. Aquest senyal combinat era distribuït mitjançant [[cable coaxial]] als seus veïns, que d'aquesta forma podien veure diversos programes sense necessitat de disposar d'antenes i amb un bon nivell de qualitat. Neix així la televisió per cable al juny de 1948.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}
 
La primera instal·lació de cable d'Espanya és difícil de datar. Hi ha experiències els anys 60 (Molins de Rei) i 70 (a“Las redes de telecomunicaciones de cable histórico: realidad y tendencias”, Revista de Comunicación de la SEECI (Sociedad Española de Estudios de la Comunicación Iberoamericana), 11, pp. 67-89 (ISSN 1576-3420)). El 1970,{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} n'apareix una en la localitat mallorquina de Ferreries i igual que va ocórrer en EUA es crea amb la intenció de solucionar problemes de recepció dels senyals radiodifosos. Durant mitjans dels anys vuitanta, apareixen en escena els reproductors de [[vídeo]] domèstic. Gràcies a ells, l'espectador podia llogar una pel·lícula d'estrena recent en el videoclub i veure-la al seu gust. Com tota nova tecnologia, els preus dels primers equips eren prohibitius per a la majoria dels ciutadans, pel que comencen a realitzar-se instal·lacions en les comunitats de veïns mitjançant les quals i amb un sol reproductor, tots veuen la mateixa pel·lícula a través de la seva distribució per l'antena col·lectiva. Una part d'aquests vídeos comunitaris es van anar transformant en operadors de televisió per cable a partir de la segona meitat dels anys vuitanta, emetent imatges procedents d'un [[magnetoscopi]], d'una antena convencional o d'una [[antena parabòlica]]. A poc a poc, la xarxa es va anar estenent i ja no només unia els veïns d'un mateix edifici, sinó que creua el carrer. Per tant, podem parlar d'un modest sistema de televisió per cable. Aquestes xarxes han estat operant alegalment, ja que no va existir un marc legal regulador fins que es va promulgar, el 22 de desembre de 1995, la Llei 42/1995 de les Telecomunicacions per Cable
 
La primera iniciativa per a implantar un servei de televisió per cable a Espanya arrenca en 1972 i, a pesar d'estar acordada la seva entrada en servei per a 1976, els especials esdeveniments d'aquella època van provocar l'oblit del projecte.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} El projecte es va gestar mitjançant un acord entre la Direcció general de Ràdio i Televisió, llavors encapçalada per [[Adolfo Suárez]], i [[Telefònica]]. En aquest acord es contemplava la creació d'una xarxa de proves en una petita zona de Madrid, de la instal·lació de la qual s'encarregaria Telefònica, deixant a [[Televisió Espanyola]] el contingut d'aquest servei.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Les proves haurien de començar en l'estiu de l'any següent,{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} i el servei s'aniria estenent progressivament a les principals ciutats espanyoles. A pesar dels propòsits, i que en l'any 1974 es regula la creació de la infraestructura necessària en els edificis, les parts que van iniciar l'acord en 1972 es reuneixen de nou tres anys després i Telefònica es compromet a acabar el seu treball a principis de 1976.{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} Els esdeveniments que van succeir a aquesta declaració van fer que el projecte passés a la cartera d'inversions inútils.
112

modificacions