Diferència entre revisions de la pàgina «Pau i Treva de Déu»

m (r2.7.3) (Robot afegeix: sh:Mir Božji)
== Les assemblees de Pau i Treva ==
 
Les sagreres, doncs, delimitaven un espai protegit de les violències feudals. Tanmateix, per assegurar un clima de convivència, calia anar més enllà, establint una autoritat que prohibís la pràctica de qualsevol tipus d'acte violent a tot arreu del territori. Aquest fou l'objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a [[Toluges]] ([[Rosselló]]), el [[1027]], sota presidència de l'[[abat Oliba]], en representació del bisbe [[Berenguer d'Elna]], absent de la diòcesi perquè es trobava en una peregrinacióeperegrinació. En aquestan una quest sínode, s'estableix una sèrie de disposicions: el deure per a tots els habitants del [[comtat de Rosselló]] i de la diòcesi d'[[Elna]] d'abstenir-se de participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns per així poder complir el precepte dominical, com també es prohibia d'assaltar clergues, esglésies, béns propietat d'una església o d'un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin. Per als contraventors d'aquests deures i prohibicions, s'establia sempre la pena d'excomunió.
 
La celebració d'aquesta assemblea de '''Pau i Treva a Toluges''', organitzada per pagesos i altes jerarquies eclesiàstiques és una conseqüència de la crisi del poder comtal provocada al [[Rosselló]] per la revolució feudal; davant d'una forta escalada de violència duta a terme pels clans nobiliaris del comtat, altrament l'assemblea hauria resultat innecessària, les seves víctimes -pagesos i eclesiàstics- hagueren de reunir-se per trobar-hi una solució ells mateixos, a causa de la impotència del poder comtal, visible per l'absència total del comte [[Gausfred II]] ([[1014]]-[[1074]]), el màxim titular de la ''potestas'', en una reunió on es tractava un tema cabdal de govern com era el de mantenir la pau -ço és, l'ordre públic-.
 
L'[[Abat Oliba]], un ferm impulsor d'aquest moviment pacifista, presidí un nou sínode, a [[Vic]] el [[1033]],<ref>Teresa-Maria Vinyoles, ''[http://books.google.cat/books?id=q3Qf_yZplrIC&pg=PA51&dq=pau+i+treva+de+deu&hl=ca&ei=VjN7TOWjFc2aOKay6bAP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD8Q6AEwAw#v=onepage&q&f=false Història medieval de Catalunya]'', p.50-51</ref> on, a part d'augmentar els dies de treva, que ara abastava de dijous a dilluns, s'estenia la protecció també als comerciants i a aquelles persones que anessin a un mercat o en tornessin; i així va anaranaaaaaaf consolidant-se el moviment de Pau i Treva, estès també a [[Occitània]], on, al segle XI, hi havia el mateix problema de violències feudals; i així trobem concilis de Pau i Treva a [[Niça]], el [[1041]], i a [[Narbona]] el [[1032]], [[1043]] i [[1054]].
 
== Els resultats de la Pau i Treva ==
Usuari anònim