Diferència entre revisions de la pàgina «Santa Maria de la Vega de Tarassona»

m
m (Bot copia coordenades de en:Tarazona Cathedral en el marc de VP:QQ12)
El segle XVI generalitzà la moda d'adorns de creueria i de claves daurades en les voltes sense que hi pogués mancar a aquesta Catedral el seu sostre estel·lat per a realçar les seves belleses, i per a última mostra de llur flexibilitat en rebre tota classe d'abillament. Als delicats grups de cilíndriques columnes, repartits per la nau principal, reemplacen per a sustentar el cimbori quatre pilars quadrats, presentant els seus plans transversalment i en cada pla cinc columnetes què, rematades unes en l'arrancada de les naus laterals i altres remuntant-se fins les petxines de la cúpula, reuneixen admirablement les idees d'agosarada lleugeresa i grandiosa robustesa.
 
El cimbori, amb llur forma [[octagonal]] i el seu elegant estil, ben diferent del del seu exterior, recorda el de la [[Seu]] de [[Saragossa]]; que no degué, com aquest, la seva construcció a la munificència d'un pontífex, sinó al zel d'un canonge, de'n [[Juan Muñoz]], el nom del qual es llegeix en el [[fris]] i el seu [[epitafi]] en el paviment. El creuer, doblant amb la seva amplada de 120 peus la de la nau del centre, és igual i està en elevació i en [[arquitectura]] dels murs i del sostre; ocupen el fons dels seus braços dues esquinçades claraboies i dues portes, de les quals una serveix d'ingres principal i l'altra comunica amb el [[claustre]].
 
La comentada disposició del temple i els llunyans termes de l'àmbit semblen engrandir les seves dimensions de per si força vastes i els seus 230 peus de longitud, oferint una rica varietat de perspectives, espaioses i alegres, severes i imponents. Vers l'any [[1552]], amb motiu de reparar-se la capell major, revestí l'església del seu color actual, de fosc color, menys bell sempre que el natural de la pedra, s'harmonitza, tant mateix, amb els domassos de vellut vermell que decoren l'absis profund. Bellament destacaria sobre elles un retaule de cresteria, però, per desgracia, el de [[Tarassona]], obra d'un fra [[Diego de Yepes]], declinant del plateresc al barroc, no passa certament de regular.
En el dia si trobava molt desfigurat, perquè cada particular es creia autoritzat per truncar la idea de l'artífex obrint capelles o fixant retaules que designessin el lloc del seu soterrament, i tan sols alguns arcs alguns arcs conservaven els calats de guix que, a manera de gelosies, entreteixien totes les obertures i la qual gòtica varietat no perdia gens de la seva puresa per trobar-se engastats, digui'm ho aixi, en un marc del [[Renaixement]].
 
No es reduïren a fastuoses memòries sepulcrals ni a rics ornaments i joies per al culte els llegats fets a la Catedral dels seus prelats i sacerdots; un altra més singular el deixaren en la seva antiga ''llibreria'' quan la impremta encara no havia aparegut. Rancis tractats de [[canons]] i [[teologia]] es desxifren manuscrits en pergamins sencers; colors vius i brillants daurats orlen les pàgines de [[bíblies]] i [[missal]]s, conservant-se en alguns per fortuna la data del treball i el nom dels artistes; el [[1474]] en [[Diego Ramirez]], prevere de [[Salamanca]], traçava les admirables miniatures del missal del bisbe i cardenal [[Fèrriz]], i els magnífics pontificals d'[[Andrés Martinez]] sortiren de la mà del seu capellà domèstic, [[Fernando Gómez de Agreda]], el [[1484]].
 
== Bibliografia ==
54.070

modificacions