Revisió del 20:38, 24 gen 2013 modifica Jmarchn (discussió \| contribucions) Autopatrullats 76.946 edits Pàgina nova, amb el contingut: «'''Pepe Beúnza''' (nascut a Beas de Segura, Jaén, el 1947) es considerat el primer Objecció de consciència al servei militar\|objector de con...».		Revisió del 21:27, 24 gen 2013 modifica desfés Jmarchn (discussió \| contribucions) Autopatrullats 76.946 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: Aviat es traslladà a [[València]], degut a l'ofici del seu pare (notari), on feu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola. Viatjà per Europa i el [[1963]] visità la [[Comunitat de l'Arca]], posant-se en contacte amb [[Lanza del Vasto]], i així es va introduir en la [[no-violència]]. El gener de [[1971]], ja preparat, presentant-se a la caserna, es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà; i el 23 d’abril en un [[Consell de guerra]] se'l jutjà per desobediència i se l'envià durant gairebé dos anys a la presó de Jaén, que era de presos polítics, a complir la condemna. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la que participà [[Gonzalo Arias]]. Acabada la condemna, Pepe Beúnza i diversos companys, muntaren un servei civil en el barri d'[[Els Orriols\|Orriols]] de València. Llavors per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar, fou jutjat en un nou per consell de guerra per deserció, se l'empresonà de nou durant dos mesos i a continuació se l'envià durant 18 mesos a un [[batalló]] disciplinari al [[Sàhara Espanyol\|Sàhara]] de la [[Legió Espanyola\|legió]]. El [[1975]] es traslladà a [[Catalunya]], formant part del grup d'[[objectors de Can Serra]], essent detinguts i empresonats al [[Castell de Figueres]]. Llavors amb la mort de [[Francisco Franco Bahamonde\|Franco]], es precipitaren ja els canvis que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'[[antimilitarisme]] en les que Pepe Beunza participà. Pepe Beúnza va treballar a l'escola-taller d'agricultura de [[Caldes de Montbui]], durant 18 anys. I després com a tècnic tècnic en el [[Parc Natural del Montnegre i el Corredor]] fins a la jubilació. Se li concedí el Memorial Joan XIII per la Pau (1970).<ref>{{citar web \|url=http://llla207-a.servidoresdns.net/pipermail/stcugat.net.forum/attachments/4e1e21cb/Poster.pdf \|títol=Memorials Joan XIII per la Pau \|editor=Institut Víctor Seix de Polemologia }}</ref> El 29 de febrer de [[2012]], Pepe, va rebre el Premi de l'[[Institut Català Internacional per la Pau\|Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)]] de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.<ref>{{citar web \|url=https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=YWlSXzDxQ30#! \|títol=Pepe Beúnza rep el Premi ICIP Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori \|editor=Institut Català Internacional per la Pau \|data=08/05/2012 }}</ref> ==Bibliografia== {{Ref-llibre \|cognom=Lederach \|nom=John Paul \|títol=Els anomenats pacifistes: La no violència a l'estat espanyol \|editor=La Magrana \|data=1983 }} {{citar web \|url=http://www20.gencat.cat/docs/icip/Continguts/LInstitut/Sala%20de%20Premsa/Documents/2012/Abril-Juny/El%20periodico%2018-3-12.pdf \|títol=Pepe Beúnza \|nom=~~Navarro~~Núria \|cognom=~~Núria~~Navarro \|editor=el Periòdico \|data=18/3/2012 }} ==Referències==

Pepe Beúnza: diferència entre les revisions