Al principi de la rebel·lió jueva (66), els sicaris, amb l'ajuda d'altres [[zelotes]], van entrar a Jerusalem i cometeren una serie desèrie d'atrocitats, per forçar a la població a lluitar. En el ''[[Talmud]]'' explica que van destruir el subministre d'aliments de la ciutat per forçar a la gent a lluitar contra el setge romà en contescomptes de negociar la pau. Els seus líders més importants foren [[Menahem]], [[EleàzarEleazar ben Jair]], i [[SimòSimó bar Giora]]. Eleàzar ben Jair va escapar ade l'atac romà, i junt a un petit grup de seguidors, fugí a la fortalesa abandonada de [[Masada]], a on seguí amb la resistència contra els romans fins l'any 73, en què els romans prenen la fortalesa i la majoria dels seus defensors moren dins.
