Carlota Margarida de Montmorency: diferència entre les revisions

'''Carlota Margarida de Montmorency''' (-en [[francès]] ''Charlotte Marguerite de Montmorency'') va néixer a- ([[Pesenàs]], ([[Regne de França]]), l'[[11 de maig]] de [[1594]] i va morir a- [[ChatillonChâtillon-sur-Loire]] el, [[2 de desembre]] de [[1650]].) Carlota Margarida pertany a una de les famílies nobles més antigues i il·lustres de França,fou filla del duc [[Enric I de Montmorency]], ([[1534]]-[[1614]])esdevingué cortesana i deamant [[Lluïsad'Enric IV de Budos]] ([[1575]]-[[1598]])França. A relArran del seu casament amb [[Enric II de Borbó-Condé]] es va convertir en [[Príncep de Condé|princesa de [[Condé]].

La seva infància va ser relativament trista i solitària. Havent perdut la seva mare quan només tenia quatre anys, veia molt poc el seu pare que va confiar la seva educació a una de les seves tietes, que en va fer una princesa pietosa i culta. El [[1609]] va entrar a la Cort[[cort]] francesa, al servei de la reina [[Maria de Mèdici (regent de França)|Maria de Mèdici]], esposa del rei [[Enric IV de França|Enric IV]]. Aquest la seduí convertint-la en la seva amant, i després va forçar que Carlota tranquéstrenqués el seu compromís amb [[Francesc de Bassompierre]] per casar-la amb un [[príncep de sang]], [[Enric II de Borbó-Condé]].

Davant l'evidència que el Rei festejava la bella Carlota, el seu marit se l'endugué a [[Brussel·les]] posant-se sota la protecció d'[[Espanya]], gran enemic de França. Carlota, retinguda contra la seva voluntat intentà escapar-se, però no va poder tornar a [[París]] fins que el [[14 de maig]] de [[1610]], [[Enric IV de França|Enric IV]] és assassinat. El seu marit també torna a França, però aviat es revolta contra l'autoritat de la reina regent [[Maria de Mèdici (regent de França)|Maria de Mèdici]], per la qual cosa fou empresonat el [[1617]]. Durant tot aquest temps no es va reprendre la vida conjugal de Carlota i Enric, però sí que va ser possible més tard a [[Vincennes]], on eren reclosos, i on Carlota va donar a llum el seu primer fill, [[Anna Genoveva de Borbó-Condé|Anna Genoveva]], futura duquessa de Longueville. Després de ser alliberats i haver tingut dos fills més, se separaren de nou, i ella es dedicà plenament a l'educació dels seus fills.

Durant la regència d'[[Anna d'Espanya|Anna d'Àustria]] Carlota torna a la Cort com a assistenta del [[Giulio Raimondo Mazzarino|cardenal Mazzarino]]. El [[1648]], esclata la guerra de la [[Fronde]], en la qual diverssosdiversos membres de la família Conti, com els seus fills, es posicionen al costat dels revoltats, però ella es manté a la Cort fidel a la reina.

* [[Anna GenovievaGenoveva de Borbó-Conde]], duquessa de Longueville (1619-1679), casada amb [[Enric II d’Orléans-Longueville]] ([[1595]]-[[1663]]).

* [[Lluís II de Borbó-Condé]] (1621-1686), '''el Gran Condé''', victoriós a la [[Batalla de Rocroi]], casat amb Clara-Clèmencia de Maillé-Brézé ([[1628]]–[[1694]]).

* Jean-François Dreux du Radier: ''[http://books.google.de/books?id=kKk8AAAAIAAJ&pg=PA107 Mémoires historiques, critiques, et anecdotes des reines et régentes de France]''. Band 6. Mame, Paris 1808, S. 107–126 ([http://books.google.de/books?id=kKk8AAAAIAAJ&pg=PA107 online]).

* Agricol Hippolyte de Lapierre de Châteauneuf: ''[http://books.google.de/books?id=QbtHAAAAIAAJ&pg=PA183 Les favorites des rois de France. Depuis Agnès Sorel, d’après les sources les plus authentiques]''. Band 1, 2. Auflage. Jehenne, Paris 1826, S. 183–192 ([http://books.google.de/books?id=QbtHAAAAIAAJ&pg=PA183 online]).