Estatut Reial de 1834: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
L''''Estatut Reial de 1834''' va ésser una carta de tendència [[liberalisme|liberal]] molt moderada, promulgada a [[Espanya]] per la [[Monarca|reina]] [[regent]] [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó]]. Malgrat les seues limitacions (preeminència clara del [[monarca]] sobre les [[Corts Generals]], [[sufragi censatari]] molt restringit i escasses
[[Francisco Martínez de la Rosa]], aleshores [[President del Govern d'Espanya|President del Consell de Ministres]] i [[Francisco Javier de Burgos y del Olmo]] van redactar el nou text el [[10 d'abril]] de [[1834]] a manera de carta atorgada que pretén superar l'anterior norma fonamental de 1812 i acontentar tant progressistes com moderats.
== Origen de la norma ==
L'article primer no fa esment a la Constitució de 1812, sinó a la ''Nova Recopilació'', evitant així pronunciar-se sobre la seva validesa efectua una convocatòria de les Corts que es constituiran per ''Próceres de la Nación'' i Procuradors del Regne. Aquest és el primer dels equilibris amb els quals es pretén acontentar tant als partidaris de l'[[absolutisme]] com als [[liberalisme|liberals]].
== Característiques ==
Aprovat per [[Reial decret]], l'Estatut es converteix en una [[carta atorgada]] on la Corona, fundant-se en un poder absolut, delega funcions en altres òrgans de l'[[Estat]]. Per això el conjunt de poders ([[poder legislatiu]] i [[poder executiu]]) estan en mans del sobirà. Des d'algunes posicions s'ha volgut sustentar la característica que l'Estatut de 1834 avançava un pas en compartir la [[sobirania nacional]] entre el Rei i les Corts, si ben l'article 24 i el 30 deixen clar que la convocatòria i dissolució correspon al Monarca, no poden deliberar sobre assumpte algun que el Rei no els hagi sotmès a judici (article 31) i l'aprovació de les lleis sempre requerirà la sanció reial sense que calgui justificar les raons per no fer-ho (article 33).
Linha 14 ⟶ 12:
== Òrgans institucionals ==
Les Corts s'estableixen per un sistema [[bicameral]] formades pels ''Estamentos de Próceres'', com a [[cambra alta]], format per Grans d'Espanya i electes del Rei, de caràcter vitalici, i el de Procuradors ([[cambra baixa]]), triats per un nombre reduït de posseïdors de rendes altes.
L'Estatut no contemplava el sistema electoral i es remetia a lleis posteriors de divers signe: la primera (de 1834) va establir el [[sufragi indirecte]] i censatari i la segona (de [[1836]]) regula un sistema d'elecció directa i sufragi censatari i capacitari.
Les '''
Al '''[[Rei]]''' se li concedia un conjunt desorbitat de facultats:
# Monopoli de la [[iniciativa legislativa]].
# Convocava, suspenia o dissolia les Corts.
Linha 45 ⟶ 41:
== Bibliografia ==
* Tomás Villaroya, J. ''El sistema político del Estatuto Real'', (
== Enllaços externs ==
Linha 54 ⟶ 50:
[[Categoria:Fonts del dret]]
[[Categoria:Dècada del 1830]]
[[Categoria:Dret a Espanya]]
[[ast:Estatutu Real de 1834]]
|