Hèlice (tecnologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canviar totalment l'explicació de "com funciona una hèlix" |
m Estructuro els apartats i redimensiono imatges |
||
Línia 1:
{{Polisèmia}}
[[Fitxer:Sokoto_propeller.jpg|thumb|
L''''hèlix''' o '''hèlice''' és un dispositiu format per un conjunt d'elements denominats [[pala (hèlix)|pales]] o àleps, els quals estan muntats de forma concèntrica al voltant d'un [[potències de l'Eix|eix]], girant al voltant d'aquest en un mateix [[pla]].
La seva funció és transformar o bé energia mecànica de rotació en energía cinètica (la hèlix d'un vaixell) o bé al revés, la cinètica en mecànica (molí de vent). Les pales de l'hèlix no son planes, sinó que tenen una forma corba que sobresurt del plà en el que giren.
== Funcionament ==
El fluid que circula tocant la pala, es divideix en dues parts i cada part passa per un costat de la pala, al tindre una forma corba, una de les dues parts del fluid haurà de recorre més distància que l'altre per arribar al final de la pala. Si ha de recorre més distància en el mateix interval de temps, vol dir que haurà de circular a una velocitat més elevada. Per tant veiem que tenim una diferència de velocitats entre ambdós costats d'una pala. Segons el [[Principi de Bernoulli]], comporta una diferència de pression, i per tant , a un costat del pla de rotació de les pales hi ha menys pressió que en l'altre, creant així una força des de la zona de més pressió a la de menys pressió. Aquesta força és el que anomenaríem la força generada per la hèlix, tot i que és la pressió la responsable d'aquesta força.
[[Fitxer:F4U Corsair (engine) - AirExpo Muret 2007 0184 2007-05-12.jpg|thumb|
Les primeres aplicacions de les hèlixs, fa milers d'anys, van ser els [[molí|molins]] de vent i aigua. Avui dia, també amb els noms de "[[rotor]]", "[[turbina]]" i "[[ventilador]]", les hèlixs i els dispositius derivats d'elles s'empren per a multitud de propòsits: refrigeració, compressió de fluids, generació d'electricitat, propulsió de vehicles i fins i tot per a la generació d'efectes visuals ([[estroboscopi]]). ▼
==Aplicacions==
▲Les primeres aplicacions de les hèlixs, fa milers d'anys, van ser els [[molí|molins]] de vent i aigua. Avui dia, també amb els noms de "[[rotor]]", "[[turbina]]" i "[[ventilador]]", les hèlixs i els dispositius derivats d'elles s'empren per a multitud de propòsits: refrigeració, compressió de fluids, generació d'electricitat, propulsió de vehicles i fins i tot per a la generació d'efectes visuals ([[estroboscopi]]).
▲[[Fitxer:F4U Corsair (engine) - AirExpo Muret 2007 0184 2007-05-12.jpg|thumb|250px|Hèlix d'un [[avió de combat]] F4U Corsair]]
Com evidencia la varietat de denominacions i camps d'aplicació, existeix una gran varietat d'hèlixs, varietat que es manifesta sobretot en les pales, que generalment tenen perfils semblants als d'un ala, però la forma de la qual varia segons el seu propòsit.
Linha 15 ⟶ 17:
A més, hi ha hèlixs, principalment en l'aviació, en les quals la inclinació de les pales és variable, variació que al seu torn pot ser respecte al [[pla]] de gir de l'hèlix ("pas") o respecte a l'eix de gir de l'hèlix ("pas cíclic" o simplement "cíclic"). Per a aconseguir això es requereixen mecanismes bastant complexos.
[[File:1843propeller.jpg|thumb|left|
==Història==▼
▲[[File:1843propeller.jpg|thumb|left|200px|Hèlice marina realitzada el 1843 per C.F.Wahlgren basant-se en els dissenys de John Ericsson. Va ser instal·lada al [[vaixell de vapor]] ''Flygfisken''.]]
▲== Història moderna ==
L'any 1784 J. P. Paucton va proposar un aeroplà semblant a un [[girocòpter]] que utilitzava hèlices tant per la [[sustentació]] com per la [[propulsió]]. A finals del s. XVIII [[James Watt]] va proposar l'ús d'hèlices per propulsar embarcacions, però no els va utilitzar amb els seus motors de vapor.
| |||