|
Dins de l'entorn de la [[Informàtica]] s'entén com '''Unitat d'informació''' un nombre fix de bits amb el que generalment treballen les computadores (encara que en les matemàtiques pures un valor no té un límit d'espai per a la seva representació)<ref name="opti">{{optimot|unitat d'informació|Unitat%20d%27informaci%F3}}</ref> La unitat més petita d'informació en un ordinador s'anomena bit. Amb un bit es pot representar només un valor de dos possibles valors diferents, zero o u
{{MM|2L = si|FR = si | data = desembre de 2012}}
Dins de l'entorn de la [[Informàtica]] s'entén com '''Unitat d'informació''' un nombre fix de bits amb el que generalment treballen les computadores (encara que en les matemàtiques pures un valor no té un límit d'espai per a la seva representació)<ref name="opti">{{optimot|unitat d'informació|Unitat%20d%27informaci%F3}}</ref>
== Bit ==
{{AP|Bit}}
==Referències==
La unitat més petita d'informació en un ordinador s'anomena bit. Amb un bit es pot representar només un valor de dos possibles valors diferents, exemple: zero o un, fals o veritable
{{Referències}}
== Nibble ==
{{AP|Nibble}}
Un ''' nibble ''' és un conjunt de 4 bits. No seria un tipus de dada interessant a excepció de que amb un nibble es presenta un nombre [[BCD]] i també que un nibble pot representar un dígit hexadecimal.
== Byte ==
[[Fitxer: Nibbles in a byte.PNG|thumb|175px|right|Nibbles d'un byte.]]
{{AP|Byte}}
Sense cap dubte el tipus de dades més important per als microprocessadors és el byte. Un byte consisteix de 8 bits. Les referències cap a certa localitat de memòria en tots els microprocessadors mai és menor que un byte, (la majoria fan servir múltiples de bytes), per tant, es considera la dada localitzable més petit.
Els bits d'un byte normalment es numeren des de 0 fins 7. El bit 0 s'anomena bit de més baix ordre o menys significant, el bit 7 es considera el bit de més alt ordre o el més significant.
Un byte consta també de 2 Nibbles, els bits 0, 1, 2 i 3 formen l'anomenat nibble de menor ordre, i els bits 4, 5, 6 i 7 formen el nibble de major ordre. Com un byte està format de exactament dos Nibbles, és possible representar qualsevol valor amb dos dígits hexadecimals.
== Paraula ==
[[Fitxer: Nibbles in a word.PNG|thumb|350px|right|Nibbles i bytes d'una paraula.]]
{{AP|Paraula (informàtica)}}
Una ''' paraula ''' és un grup de 16 bits, el bit 0 és el bit de més baix ordre i el bit 15 és el de més alt ordre. Una paraula es pot dividir en 2 bytes anomenats igualment de baix i alt ordre. També una paraula pot considerar-se com un grup de 4 Nibbles.
Es considera una ''' paraula doble ''' a un grup de 32 bits. Un grup de major nombre de bits simplement es nomena pel seu nombre de bits, exemple: paraula de 64 bits, paraula de 128 bits, etc.
== Nombres enters ==
Amb un nombre fix de bits podem representar cert nombre d'objectes. Per exemple, amb 8 bits podem representar 256 objectes diferents. Si es fes servir un esquema de nombres enters positius que s'hi corresponen objectes es numerarían de 0 a 255:
{|Class = "wikitable"
! Bits
! Nombre decimal
|-
|00000000
|0
|-
|00000001
|1
|-
|00000010
|2
|-
|00000011
|3
|-
|00000100
|4
|-
|...
|...
|-
|11111110
|254
|-
|11111111
|255
|}
{{AP|Complement a dos}}
També és possible utilitzar un esquema de nombres enters negatius, en donat cas s'usa el sistema [[complement a dos]], on el bit de major ordre és el bit de signe, si tal bit és zero, el nombre és positiu, si és un, el nombre és negatiu. Si el nombre és positiu és emmagatzemat en el seu valor binari estàndard, si el nombre és negatiu s'emmagatzema en la seva forma complement a dos. Exemples:
{|Class = "wikitable"
! Bits
! Nombre decimal
! Bits
! Nombre decimal
|-
|00000000
|0
|
|
|-
|00000001
|1
|11111111
|-1
|-
|00000010
|2
|11111110
|-2
|-
|00000011
|3
|11111101
|-3
|-
|00000100
|4
|11111100
|-4
|-
|...
|...
|...
|...
|-
|01111110
|126
|10000010
|-126
|-
|01111111
|127
|10000001
|-127
|-
|
|
|10000000
|-128
|}
== Nombres coma flotant ==
[[Fitxer: General double precision float.png|thumb|450px|Representació [[nombres binaris|binària]] de nombres en coma flotant de doble precisió.]]
{{AP|Coma flotant}}
La forma en què l'arquitectura d'ordinadors resol el problema de representar nombres reals és mitjançant dels números de coma flotant. Un nombre coma flotant es divideix en 3 seccions de bits: ''' signe ''', ''' [[significant]] ''' i ''' [[exponent]] amb signe '''.
{|Class = "wikitable"
! colspan = "8"|Exemple de coma flotant de 8 bits
|-
| '''b7'''
| '''b6'''
| '''b5'''
| '''b4'''
| '''b3'''
| '''b2'''
| '''b1'''
| '''b0'''
|-
| <math>\pm</math>
| <math>\pm</math>
| <math>2^1</math>
| <math>2^0</math>
| <math>2^{-1}</math>
| <math>2^{-2}</math>
| <math>2^{-3}</math>
| <math>2^{-4}</math>
|}
Aquest exemple consta d'un sencer flotant hipotètic de 8 bits on el bit 7 correspon al signe del nombre, el bit 6 al signe de l'exponent, els bits 5 i 4 a l'exponent i els bits 3,2,1 i 0 al significant. Exemples de nombres per a aquest cas serien:
<math> 01111010 = (1 \times 2^{-1}+0 \times 2^{-2}+1 \times 2^{-3}+0 \times 2^{-4}) \times 2^{-3}</math>
<math> 10011011 = - (1 \times 2^{-1}+0 \times 2^{-2}+1 \times 2^{-3}+1 \times 2^{-4}) \times 2^{1}</math>
* Amb els números punt flotant hi ha un rang limitat per representar quantitats, emprar nombres fora del rang resultarà en [[overflow]] o en [[underflow]].
* Hi ha un nombre finit de nombres reals que pot ser representat dins del rang.
* El significant es normalitza.
* La forma més comuna d'usar punts flotants és com ho dicta el [[IEEE 754]].
==Nota==
{{amaga}}
{{ORDENA:Unitat D'Informacio}}
| 