Editorial: diferència entre les revisions

Una '''editorial''' és una [[empresa]] que reprodueix i distribueix [[text|texts]] i altres documents[[document]]s (dibuixos[[dibuix]]os, imatges[[imatge]]s, fulls de música), principalment per tècniques d'[[impremta]] o de difusió per suports electrònics.<ref>{{GDLC|0048248}}</ref> amb un cert [[tiratge]], des d'unes desenes per a llibres d'art fins a centenars de milers per a [[diariDiari (premsa)|diaris]]s o llibres d'èxit i segons la importància numèrica d'una comunitat lingüística.

Des l'adveniment de l'la [[impremta]] fins a la industrialització al mig del [[segle XIX]], l'ofici d'impressor, de l'editor i del llibreter quasi sempre es trobaven dins d'una i mateixa impresa.<ref>{{GEC|0177321}}</ref> A poc a poc l'ofici va escindir-se en tres oficis: d'un costat la producció material i d'un altre costat la comercialització i la distribució i finalment la venta al detall. D'un altre costat, la revolució electrònica condueix una convergència vers l'editorial com a productora de «contingut» multimèdia de qualsevol format: text, música, vídeo o imatge.

Quan es tracta de llibres o de fulls de música, tradicionalment, l'edtiorialeditorial recull l'obra de l'autor, s'encarrega de corregir-la i maquetar-la, dissenya una campanya de promoció i contacta amb llibreries i mitjans per a la seva difusió. L'autor pot dirigir-se directament a l'editorial (on un equip de lectors selecciona les obres per la seva qualitat literària i les seves possibilitats comercials), inscriure's a un concurs que garanteixi la publicació de l'original o recórrer a un agent literari, que fa d'intermediari amb l'empresa i negocia el [[contracte]] que protegirà els [[drets d'autor]]. L'editorial, un cop ha acceptat el llibre, inicia el procés de producció, amb els professionals corresponents, que s'encarreguen des de polir l'estil a pensar una portada adequada. En ocasions l'editor suggereix canvis a l'autor per assegurar que l'obra es vengui millor.

==La desmaterialitzacióDesmaterialització de l'edició==

Des dels anys 1994 l'avenimentadveniment de supportssuports de divulguaciódivulgació electrònics va modificar considerablement l'ofici amb varis formats electrònics ([[Disc flexible]], [[disc compacte]], [[DVD]]…) fins a la desmaterialització total de la producció, de la tipografia i la distribució via internetInternet van considerablement canviar l'ofici de l'editor.<ref>Fèlix Badia, «8.4 Els mitjans de comunicació a la recerca d’und'un model», ''Internet: situació actual i perspectives'', Barcelona, [[La Caixa]], 2002, pàgines 149-150, ISBN 9788488099921</ref> La decisió, el 2008 de l'editorial [[Grup Enciclopèdia Catalana]] d'abandonar completament l'edició paper de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]] és emblemàtica d'aquesta evolució.<ref>{{citar web |url=http://www.vilaweb.cat/noticia/3994651/20120314/enciclopediacat-quatre-anys-publica-paper.html |títol=Enciclopèdia.cat fa quatre anys que ja no es publica impresa |consulta=6/4/2012 |obra= |editor=Vilaweb |data=14/3/2012 |llengua= }}</ref>
El [[llibre electrònic]] és la fi provisional dels canvis al mester de l'editor. Per publicacions que necessiten una actualització freqüent, l'edició electrònica és mostra més eficaç i econòmica que l'edició paper. A la majoria dels diaris, les dues tècniques coexisteixen. «…el mitjà electrònic és molt més barat que el mitjà escrit […] per què no s'ha de suportar el sempressempre onerós cost del paper, ni tampoc el de la distribució, dos dels capítols més cars en l'esctructuraestructura de qualsevol publicació impresa.»<ref>Fèlix Badia, ''ibídem''</ref> També per al llibre sembla que les dues maneres d'editar continuaran cohabitant.<ref>Manel Sanromà, [http://www.congresdellibreters.cat/2012/03/21/manel-sanroma-el-llibre-de-paper-no-desapareixera-ni-daqui-deu-anys-ni-daqui-100/ «Manel Sanromà: “El llibre de paper no desapareixerà ni d’aquíd'aquí deu anys ni d’aquíd'aquí cent”»], ''CongrèsCongrés de Llibreters en Llengua Catalana'', 21 de març de 2012</ref> Altres prediuen la desaparició del format paper.<ref>Javier Celaya, [http://revista.consumer.es/web/es/20120701/pdf/entrevista-2.pdf «"El llibre de paper perdrà el seu pes rellevant en la societat"»], ''Eroski Consumer'', s.d. [consulta el 27 de setembre de 2012]</ref> També el mester de llibreter és en plena evolució per la venta per internetInternet, l'edició a petició (''print on demand'') o les impremtes instantànies que imprimeixen i [[Enquadernació|enquadernen]] automàticament davant el client.

L'adveniment de les tècniques digitals de tipografia i d'impressió canvia el paper econòmic de l'editor. Antigament, la fabricació de la plana per a imprimir (plom o més tard [[òfset]]) era una inversió que immobilitzava un [[Capital (economia)|capital]] considerable. Al cas de reimpressió s'havia de recomençar l'operació costosa de [[composició]] tota la operació. Doncs un tiratge massa petit en cas d'èxit era un risc econòmic, tal com un tiratge massa llarg en cas de fracàs. La decisió d'acceptar una obra, de [[ficció]] o de [[no-ficció]] i d'estimar el tiratge depenia fort del talent i l'intuicióla intuïció de l'editor. La [[fotocomposició]], més fàcil per a reproduir va començar a reduir el risc: el compositor només havia de mecanografiar una vegada el manuscriptmanuscrit. Avui, els autors presenten el seu text en format digital, el que redueix les operacions industrials i el cost per a fer-lo apte a l'la impressió, tot i en tiratges limitats. Junt amb la professió, el cost de mecanografia va desaparèixer.

Si antigament l'editorial era un mitjancer quasi indispensable a l'autor<ref>Li quedava nomèsnomes l'alternativa costosa de la auto-edició.</ref> per tal de poder reproduir i distribuir la seva obra, la desmaterialització de l'la informació permet a un autor de dirigir-se directament als seus clients o lectors, eventualment amb l'ajuda d'un portal de venda: mai no li quedarà un estoc costós d'invenuts. La mateixa evolució, en un estadi avançat, s'observa al cas de les editorials de música. L'editorial pot quedar útil pel seu professionalisme de promoció, de màrqueting i de venda, tècniques que els escriptors o artistes no sempre dominen.