Diferència entre revisions de la pàgina «Unió Catalanista»

m
retocs
m (retocs)
 
El 22 de febrer de 1891 se celebrà la sessió constitutiva. Hi assistiren [[Joan Josep Permanyer i Ayats]] ([[Lliga de Catalunya]]), [[Enric Prat de la Riba]] ([[Centre Escolar Catalanista]]), Joaquim Vayreda i Vila (Centre Catalanista d'Olot), Pau Colomer (Centre Catalanista de Sabadell), Victòria Mas (de Sant Pol), Rafael Mir (de Sant Sadurní d'Anoia), Marià Vallès (Lliga de Manresa), Joan Baptista Galí (Agrupació Catalanista de Terrassa), Antoni Aulèstia (de Capellades) i Josep Gatell (de Valls). S'hi nomenarà la primera junta permanent:
* President =: [[Lluís Domènech i Montaner]]
* Tresorer =: [[Pau Font de Rubinat]]
* Secretari =: [[Enric Prat de la Riba]]
* Vocals =: [[Joaquim Vayreda]] i [[Pau Colomer]]
 
El 15 de març es va constituir oficialment. Unió Catalanista era formada per tres òrgans:
* El '''Consell de Representants''', constituït per un delegat de cadascuna de les corporacions adherides, que es reunia un cop l'any i n'escollia una junta permanent.
* L{{' }}'''Assemblea General de Delegats''', escollits pel Consell de Representants, també es reunia un cop l'any a indrets diferents per a propagar el catalanisme.
* La '''Junta Permanent''', que executava els acords presos.
La primera Junta Permanent encarregà [[Àngel Guimerà]], [[Josep Coroleu]], [[Ramón Picó i Campamar]], [[Joan Josep Permanyer i Ayats]] i [[Antoni Aulèstia]] que redactessin les bases per a una futura constitució catalana.
 
D'entrada rebutjaren qualsevol separatisme (eren més propers al regeracionisme) i discutiren les esmenes de las [[bases de Manresa]]. S'aprovà gairebé tot el text, alhora que Enric Prat de la Riba fa una proposta alternativa, que no fou acceptada, de crear una Diputació General que funcionés com a Tribunal Constitucional. Tot i que van rebre el suport del gallec [[Manuel Murguía]] i dels regionalistes bascs i navarresos, foren molt criticats per [[L'Avenç (1881-1893)|L'Avenç]] i el [[Centre Català]] de [[Valentí Almirall]]. Acordaren la celebració d'una segona assemblea a Reus i es va votar una nova junta permanent:
* President =: [[Joan Josep Permanyer i Ayats]]
* Tresorer =: [[Rafael Mir]]
* Secretari =: [[Manuel Folguera i Duran]]
* Vocals =: [[Frederic Renyé i Viladot]] i [[Bonaventura Bassegoda i Amigó]]
 
== L'Assemblea de Reus ==
La Segona Assemblea es va celebrar el 28 i [[29 de maig]] de [[1893]] a [[Reus]], on hi participaren 264 delegats (d'ells 44 advocats i 16 metges) i es van completar les bases de 1892 en els temes referents a llengua, impremta, educació, eleccions i relacions internacionals. Proposaren fomentar l'ús quotidià i habitual del català, demanar-ne l'ensenyament i fomentar l'edició de llibres. També acordaren l'organització del catalanisme i mitjans per a dur a la pràctica els principis regionalistes, participant a la vida política activa i coordinar-se amb altres nacionalismes i regionalismes perifèrics. Es discutí si Unió Catalanista havia d'aconvertir-se en partit polític i presentar-se a eleccions, però deixaren aquesta comesa a la [[Lliga Regionalista]]. [[Emili Saguer i Olivet]] proposà la creació d'un estat català. El 21 de desembre s'acordà celebrar una nova assemblea a Balaguer i votar una nova junta permanent que actuarà també com a comissió sobre la tributació a Catalunya:
* President =: [[Àngel Guimerà]]
* Tresorer =: [[Francesc Serés]]
* Secretari =: [[Lluís Duran i Ventosa]]
* Vocals =: [[Josep Viguer]] i [[Josep Cotels i Vieta]]
 
== Les Assemblees de Balaguer i Olot ==
El 13 i [[14 de maig]] de [[1894]] se celebrà la Tercera Assemblea a [[Balaguer]], on es tractà de tributació i indústria. Hi assistiren un centenar de representants. Pere Muntañola proposà diferenciar els termes estat i nació, reclamar que la contribució es basés en els ingresos i establir les bases per a la tributació a Catalunya segons els principis regionalistes, és a dir, autonomia fiscal, regeneració de l'administració pública, control fiscal pels gremis i el dret a establir impostos de tota mena. Pel desembre es votà una nova junta permanent per a convocar una nova assemblea a Olot:
* President =: [[Joaquim Riera i Bertran]]
* Tresorer =: [[Pere Secases]]
* Secretari =: [[Bonaventura Bassegoda i Amigó|Bonaventura Bassegoda]]
* Vocals =: [[Francesc Romaní i Puigdengolas]] i [[Ramon Gramunt]]
* Delegats= [[Pau Colomer i Oliver]]
 
El 29 i [[30 de juny]] de [[1895]] la Quarta Assemblea a [[Olot]], on tractaren d'urbanització, higiene i restauració de monuments, així com el catalanisme en les relacions públiques i les necessitats de Catalunya en les infraestructures de transport. Hi anaren 274 delegats. S'acorda publicar un document on es reclama l'establiment dels transports com a competència exclusiva de les regions, la protecció dels monuments, l'establiment d'un pla de carreteres i una proposta de Mancomunitat de Diputacions si no s'assoleix l'autogovern. El 1896 es vota una nova junta permanent:
* President =: [[Antoni Suñol i Pla]]
* Tresorer =: [[Emili Saguer i Olivet]]
* Secretari =: [[Lluís Marsans i Sola]]
* Vocals =: [[Joan Baptista Galí]] i [[Narcís Verdaguer i Callís]]
 
== Apolicitisme vs partidisme ==
 
EL [[25 d'abril]] de [[1897]] celebraren l'Assemblea de [[Girona]], amb la participació de 312 delegats i el suport del [[Centre Escolar Catalanista]], l'[[Associació Popular Regionalista]] i el [[Centre Catalanista de Girona]]. Reben molt de suport i intenten organitzar una plataforma unitaria que agrupi tot el ventall catalanista, que criticà la política colonial per corrupta, ineficaç i centralista. El 5 de desembre és nomenada una nova junta permanent:
* President =: [[Antoni Maria Gallissà i Soqué]]
* Tresorer =: [[Enric Prat de la Riba]]
* Secretari =: [[Jaume Maspons i Camarasa]]
* Vocals =: [[Jaume Arús]], [[Joan Millet]] i [[Antoni Utrillo]]
 
La direcció es dividia en dos sectors, un poc polititzat agrupat al entorn de ''[[La Renaixença]]'', i un altre mes polític encapçalat per [[Enric Prat de la Riba]]. El 20 de gener de 1898 redactaren un manifest de suport a l'associacionisme, i el [[27 de març]] donaren suport la candidatura de [[Joan Josep Permanyer i Ayats]]i el conegut soprano [[Andreu Roca i Llinars]] per [[Vilafranca del Penedès]], que rebia el suport d'alguns federalistes. Però va fracassar per la imprevisió i la ingenüitat. Això accentuà les diferències entre [[La Nació Catalana]], contraris a participar en política, i [[La Veu del Montserrat]] i [[Narcís Verdaguer i Callís]], que si ho volien.
 
Simultàniament, el general [[Camilo García de Polavieja y del Castillo]] sondejà els catalanistes a la recerca de suport polític. Com a resposta, el 15 de setembre del 1898 la Unió li va enviar un manifest on li ofereixen suport a canvi de l'autonomia ([[Bases de Manresa]]) prevista en una Diputació General de Catalunya amb àmplies atribucions, fins i tot militars i de moneda. El general, en canvi, els ofereix només un concert econòmic, una diputació única, una reorganització municipal, ordenament jurídic català i competències per a organitzar l'ensenyament professional. El 15 d'octubre la Unió, presssionada per l'[[Associació Popular Regionalista]], [[La Renaixença]] i altres grups, ho rebutja, cosa que provocarà enfrontaments entre els moderats de la [[Lliga de Catalunya]] i els radicals com [[Josep Maria Roca i Heras]] i [[Domènec Martí i Julià]]. Com a resultat, el [[22 de novembre]] va dimitir la Junta Permanent i fou escollida una de nova formada per:
* President =: [[Francesc Romaní i Puigdengolas]]
* Vicepresident =: [[Josep Franquesa i Gomis]]
* Tresorer =: [[Joaquim Botet i Sisó]]
* Secretari =: [[Lluís Marsans i Sola]]
* Vocals =: [[Joan Josep Permanyer i Ayats]], [[Àngel Guimerà]] i [[Federic Renyé]]
 
La nova junta va engegar una campanya en favor del concert econòmic, que va rebre el suport dels botiguers. El sector més polític es va separar de la Unió el [[1899]] i va formar el [[Centre Nacional Català]] sota la presidència de [[Narcís Verdaguer i Callís]]. El [[12 de gener]] de [[1900]] ho va fer ''[[La Veu de Catalunya]]'' i la [[Lliga de Catalunya]]. i el 7 d'octubre es va elegir una nova Junta Permanent:
* President =: [[Josep Maria Roca i Heras]]
* Vicepresident =: [[Marià Vayreda]]
* Secretari =: [[Manuel Rocamora i Rivera]]
* Vocals =: [[Agustí Gibert]], [[Ernest Moliné]] i [[Josep Mallofré]]
 
La Unió va fer llavors el [[26 de maig]] de [[1901]] una Assemblea a [[Terrassa]], en la que participaren 986 delegats, entre ells el [[Centre Catalanista de Santiago de Cuba]] i el periòdic [[Sempre Avant, Avant Sempre]] de [[Manila]] ([[Filipines]]), i que nomenà president [[Manuel Folguera i Duran]], secretari [[Lluís Marsans i Sola]] i vocals [[Domènec Martí i Julià]],<ref name="Sapiens121macià">{{Citar publicació | cognom=Esculies | nom =Joan | article =El cavaller de l'ideal | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.22-28 |issn = 1695-2014}}</ref> [[Àngel Guimerà]], [[Joan Josep Permanyer i Ayats]], [[Marià Vayreda i Vila]], [[Joaquim Riera i Bertran]], [[Pau Sans i Guitart]] i [[Antoni Suñol i Pla]]. En ella es va decidir entrar en política i es va demanar el concert econòmic i el control dels serveis.
 
Tanmateix, els representants agrupats al voltant del diari ''[[La Veu de Catalunya]]'' abandonaren la Unió i es produí un fort distanciament entre radicals i pragmàtics. Manuel Folguera i Duran intentà reintegrar-los novament, però s'hi oposaren l'[[Associació Popular Regionalista]], [[La Renaixença]] i la [[Lliga de Catalunya]]. El Centre va tenir un gran èxit a les eleccions del [[1901]] a les que van concórrer col·ligats amb la Unió Regionalista. El [[15 de setembre]] de [[1901]] van convocar una manifestació d'entre 5.000 i 12.000 persones en suport als joves catalanistes detinguts l'[[onze de setembre]].
 
== Crisi ==