Obre el menú principal

Canvis

m
Robot posa l'article correcte a la influència
El seu pare era metge, i el seu germà major fou el jurista i polític [[Francisco Salmerón]] (1822-1878). Va estudiar el batxillerat a [[Almeria]]. A [[Granada (Andalusia)|Granada]] va cursar [[Dret]] i [[Filosofia i Lletres]], sent co-deixeble de [[Francisco Giner de los Ríos]]. A [[Madrid]] va ser influenciat pel [[krausisme]] a través de [[Julián Sanz del Río]], que va ser professor seu. En [[1858]] era professor de Filosofia en l'''Instituto San Isidro'' de Madrid, i a l'any següent va ser designat professor auxiliar de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central. El [[13 de juliol]] de [[1869]] obté la càtedra de [[Metafísica]] de la Universitat Central. Els seus articles en els diaris ''La Discusión'' i ''La Democracia'' li van donar renom, i en 1867 va ser detingut per les seves activitats revolucionàries dintre del Partit Demòcrata, al costat de Pi i Margall, Figueres i Orense, sofrint cinc mesos de presó. Durant el [[sexenni democràtic]] (1868-1874) va ser un dels capdavanters del [[republicanisme]], a pesar de les discrepàncies doctrinals que tenia amb el federalisme de Pi i Margall. Diputat per [[Badajoz]] en [[1871]].
 
Es preocupava molt de l'la influència negativa de l'[[Església catòlica]] sobre les idees modernes i el desenvolupament de la [[ciència]]. El 1876 escrigué: «Davant les declaracions i anatemes del ''[[Syllabus Errorum|Syllabus]]'' i del concili vaticà, qui pot sostenir la conciliació del catolicsme i la Ciència?»<ref>Nicolàs Salmerón, «Prólogo», a J. G. DRAPER, ''Historia de los conflictos entre la religión y la ciencia'' {{es}}, Madrid, Imprenta de Aribau y Ca, 1876, pàgina LII. citat per Jordi Bohigas i Maynegre, ordi Bohigas i Maynegre, [http://www.tdx.cat/handle/10803/81746 «»], ''"Per Déu i per la Ciència". L'Església i la ciència a la Catalunya de la Restauració (1874-1923)'', Girona, Universitat de Girona, 2011, pàgina 73</ref>
 
==República ==
1.201.585

modificacions