Tele/Estel: diferència entre les revisions

'''Tele/Estel''' fou un setmanari en català fundat a [[Barcelona]] el juliol del [[1966]],. Es tracta de la primera publicació nofeta fundadaíntegrament peren entitatscatalà eclesiàstiques,després de cairela regular[[guerra icivil pública,espanyola]] que s'editavaes totalmentva enpublicar [[català]]regularment desprési deque lano fou fundada per membres de l'[[guerraEsglésia civil espanyolaCatòlica]]. El seu director fou [[Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs]] ''Sempronio''.

Pretenia ser una revista d'actualitat, tot i les limitacions imposades pel règim: no podia parlar de política, ni denunciar la situació de la llengua i la cultura catalanes, ni reclamar la restitució de les llibertats polítiques i sindicals. Tenien seccions fixes d'art (a càrrec de J. Gich), de música i discs (a càrrec d'[[Oriol Martorell]]), excursions (sota J. M. Armengou), lletres (per M. Farreras), notes de lectura ([[Josep Faulí]]), ciència (de M. Lleget), aclariments lingüístics (J.per [[Josep Ibáñez i Sensarrich]] i, des del 1967, A. Jané des de 1967), nova cançó (R. Pradas), dones (A. Isanda), actualitats ([[Robert Saladrigas]]) i els emblemàtics mots encreuats d'[[Avel·lí Artís-Gener]].<ref>[http://enigmisticamarius.blogspot.com.es/2005/07/teleestel.html Enigmística] per Màrius Serra</ref> També hi col·laboraren entre d'altres [[Pere Calders]], [[Joan Fuster]], [[Josep Vallverdú]], [[Jaume Picas]], [[Àngel Casas]] i un gran nombre d'historiadors, escriptors i periodistes catalans. Era publicat per l'editora del diari [[Tele/eXpres]].

El desembre del 1966 adoptàva adoptar un format més reduït i la presentació va incloure il·lustracions en color. Nogensmenys, l'estiu del [[1969]] fou suspesa temporalment i el 1970 fou clausurada.