|
== Atribució i datació ==
OverAl thellarg yearsdels theanys panelsles havetaules beens'han attributedatribuït totant botha Jan andcom a [[Hubert vanVan Eyck]], asaixí wellcom asa [[Petrus Christus]]. InEl 1841, Passavant attributedatribuïa theel diptychdíptic jointlyconjuntament toa Hubert andi a Jan van Eyck;{{sfn|MET|2000}} byper 1853, hehavia hadrevisat revisedla hisseva opinionopinió andi gaveatribuïa attributionl'obra exclusivelyexclusivament toal Jan van Eyck.{{sfn|Passavant|1853|p=123}} [[Gustav Friedrich Waagen|Gustav Waagen]], theel firstprimer director of thedel [[Gemäldegalerie (Berlín)|Gemäldegalerie, BerlinBerlín]], attributedles themva toatribuir a Petrus Christus ina themeitat middel 19th-centurysegle XIX, basedbasant-se onen thela leftsimilitud handde panel'sla similaritytaula inesquerra compositionamb to a 1452el ''LastJudici JudgementFinal'' signedde by1452 signat per Christus nowi inquè actualment està a BerlinBerlín. ThisAquesta viewopinió wasva rejectedser inrebutjada el 1887, andi theyuna oncevegada moremés becamees associatedtornaven witha Jan.associar Theamb panelsJan camevan intoEyck, theuna possessionautoria ofratificada theel [[Hermitage1917 Museum|Hermitagequan Gallery]]les intaules 1917,varen creditedpassar toa Janl'[[Ermitage]].{{sfn|Weale|2012|p=148}}
Al llarg dels anys les taules s'han atribuït tant al gen. com a [[Hubert Van Eyck]] així com Petrus Christus. El 1841, Passavant atribuïa el díptic conjuntament a Hubert i a gen. furgoneta Eyck;.{{sfn|MET|2000}} per 1853, havia revisat la seva opinió i donava atribució exclusivament al Van Eyck.{{sfn|Passavant|1853|p=123}} [[Gustav Waagen]], el primer director del [[Gemäldegalerie (Berlín)|Gemäldegalerie, Berlín]], els atribuït a Petrus Christus al mig 19è segle, basava a mà esquerra la similitud de plafó en la composició amb un 1452 ''Last Judgement'' signat per Christus ara a Berlín. Aquesta vista es rebutjava el 1887, i una vegada més es tornaven associats amb gen. Les taules venien a la possessió de l'[[Ermitage]] el 1917, atribuïa gen.{{sfn|Weale|2012|p=148}}
Bryson Burroughs, writing for the Metropolitan at the time of their acquisition in 1933, attributed the works to Hubert. Burroughs saw in the panels the hand of an expressive artist, "all nerves and sensibilities",{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} overcome with sympathy for the plight of the central figures in the panels, but who was nonetheless weak in drawing line. This profile, he believed, was incompatible with the aloof and impassive master craftsman Jan is known to have been.{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} Yet Burroughs acknowledged there was "no certain documented proof for the attribution [to Hubert]." He admitted his evidence was "limited, inevitably incomplete", and thus "circumstantial and presumptive".{{sfn|Burroughs |1933 |p=184}} More recent scholarship tends to agree Jan painted the panels based on the evidence that they are stylistically closer to Jan than Hubert, who died in 1426; and that Jan, who travelled across the [[The Alps|Alps]] to Italy that year, painted the mountain range.{{sfn|MET|2000}}
Bryson Burroughs, que escrivia per al Metropolità en el moment de la seva adquisició el 1933, atribuïa els treballs a Hubert. Burroughs veia a les taules la mà d'un artista expressiu, "tots els nervis i sensibilitats",{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} venci amb solidaritat perquè el destret de les xifres centrals a les taules, però qui era no obstant això dèbil dibuixant cobreixen. Aquest perfil, creia, era incompatible amb l'artesà mestre distant i impassible gen. és sabut haver estat.{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} Tanmateix Burroughs admetia que no hi havia "cap prova documentada certa per a l'atribució [a Hubert]." Admetia que la seva evidència "es limitava, inevitablement incomplet", i així "circumstancial i presumpte".{{sfn|Burroughs |1933 |p=184}} Més beca recent tendeix a acceptar gen. pintat les taules basats en l'evidència que són estilísticament més propers a gen. que Hubert, que moria el 1426; i aquell gen., qui viatjava a través dels [[Alps]] a Itàlia aquell any, pintat la serralada.{{sfn|MET|2000}} ▼
▲Bryson Burroughs, quequè escrivia per al MetropolitàMetropolitan en el moment de la seva adquisició el 1933, atribuïa els treballs a Hubert. Burroughs veia a les taules la mà d'un artista expressiu, " tots elstot nervis i sensibilitats",{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} venci amb solidaritat perquè elpel destret de les xifresfigures centrals ade les taules, però qui era , no obstant això , dèbil dibuixant cobreixen. Aquest perfil , creia , que era incompatible amb l'artesàel mestreconegut perfil distant i impassible gen.del és sabutmestre haver estatJan.{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} Tanmateix Burroughs admetia que no hi havia "cap prova documentada certa per a l'atribució [a Hubert] ." . Admetia que la seva evidència " esera limitavalimitada, inevitablement incompletincompleta", i aixíper tant "circumstancial i presumpte".{{sfn|Burroughs |1933 |p=184}} Més becarecentment, els recentinvestigadors tendeixtendeixen a acceptar gen.que pintatJan va pintar les taules basatsbasant-se en l'evidència que són estilísticament més propersproperes a gen.ell que al seu germà Hubert, quequi moriava morir el 1426; i aquelltambé gen.al fet que Jan, qui viatjavahavia viatjat aquell any a travésItàlia delstravessant els [[Alps]] a Itàlia aquell any, hagués pintat launa serralada.{{sfn|MET|2000}}
[[File:Petrus Christus - The Last Judgement - WGA04844.jpg|210px|thumb|[[Petrus Christus]] ''Judici Final'' (1452) és un molt més gran i més fàcil de "llegir", quasi una còpia del plafó de Van Eyck. Panofsky comentava que "allò què [Christus] creia difícil d'entendre, ell ho explicava; i allò què decidia retenir..ho representava en la llengua simple, vernacla.".{{sfn|Van Veen|2005|p=78-79}} [[Gemäldegalerie (Berlín)]]]]
|
