Díptic de Crucifixió i Judici Final: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 74:
 
== Atribució i datació ==
Al llarg dels anys les taules s'han atribuït tant a Jan com a [[Hubert Vanvan Eyck]], així com a [[Petrus Christus]]. El 1841, Passavant atribuïa el díptic conjuntament a Hubert i a Jan van Eyck;{{sfn|MET|2000}} per 1853, havia revisat la seva opinió i atribuïa l'obra exclusivament al Jan van Eyck.{{sfn|Passavant|1853|p=123}} [[Gustav Waagen]], el primer director del [[Gemäldegalerie (Berlín)|Gemäldegalerie, Berlín]], les va atribuir a Petrus Christus a meitat del segle XIX, basant-se en la similitud de la taula esquerra amb el ''Judici Final'' de 1452 signat per Christus i què actualment està a Berlín. Aquesta opinió va ser rebutjada el 1887, i una vegada més es tornaven a associar amb Jan van Eyck, una autoria ratificada el 1917 quan les taules varen passar a l'[[Ermitage]].{{sfn|Weale|2012|p=148}}
 
Bryson Burroughs, què escrivia per al Metropolitan en el moment de la seva adquisició el 1933, atribuïa els treballs a Hubert. Burroughs veia a les taules la mà d'un artista expressiu, "tot nervis i sensibilitats",{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} amb solidaritat pel destret de les figures centrals de les taules, però qui era, no obstant això, dèbil dibuixant. Aquest perfil creia que era incompatible amb el conegut perfil distant i impassible del mestre Jan.{{sfn|Burroughs |1933 |p=188}} Tanmateix Burroughs admetia que no hi havia "cap prova documentada certa per a l'atribució [a Hubert]". Admetia que la seva evidència "era limitada, inevitablement incompleta", i per tant "circumstancial i presumpte".{{sfn|Burroughs |1933 |p=184}} Més recentment, els investigadors tendeixen a acceptar que Jan va pintar les taules basant-se en l'evidència que són estilísticament més properes a ell que al seu germà Hubert, qui va morir el 1426; i també al fet que Jan, qui havia viatjat aquell any a Itàlia travessant els [[Alps]], hagués pintat una serralada.{{sfn|MET|2000}}