Díptic de Crucifixió i Judici Final: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
fi traducció
Línia 1:
{{Traducció|en|Crucifixion and Last Judgement diptych}}
{{Infotaula d'obra artística | imatge = Jan_van_Eyck_-_Diptych_-_WGA07587.jpg | mida imatge = 350px | imatge_externa = | sense cursiva = | títol = Díptic de Crucifixió i Judici Final | altre idioma = | altre títol = | artista = Jan van Eyck | artista2 = | any = c. 1430-1440 | estil = Primitius flamencs | material = Oli sobre tela transferida des de fusta | llargada = 19,7| alçada = 56,5 | amplada = (cada panell) | museu = Metropolitan Museum of Art | ciutat = Nova York | coordenades = | imatge2 = | mida imatge2 = | peu imatge2 = }}
 
Linha 47 ⟶ 46:
 
[[File:Jan van Eyck Diptych Crucifixion Right Detail 1.jpg|thumb|300px|Una personificació de la mort estén les seves ales esquelètiques sobre els caiguts i condemnats, algun dels quals poden ser identificats pel seu pentinat com a membres del clergat]]
La porció superior de la taula mostra la [[Segona Vinguda]] com es recull a {{citar Bíblia|Mateu|25|31}}: "Quan el Fill de l'Home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós".<ref name{{sfn|Underwood1967|p="u202">. Underwood, 202 </ref>}} Crist, que estava despullat, fràgil i gairebé mort a la taula de la ''Crucifixió'', és ara ressuscitat i [[Maiestas Domini|triomfant al Cel]].{{sfn|Smith|2004|p=146}} Està vestit amb una [[capa pluvial|capa]] vermella llarga i va descalç. Les seves mans i peus estan envoltats per cercles de llum groga.{{sfn|Weale|2012|p=147}} Les [[Ferides Sagrades]] són visibles en les seves
palmes què manté obertes; a través de l'obertura de la capa és visible la ferida del seu costat feta per la llança de Longinus i, als seus peus, s'observen les ferides fetes pels claus.{{sfn|McNamee|1998|p=181}}
 
Linha 68 ⟶ 67:
Tant els marcs com a les àrees pictòriques del díptic contenen forces inscripcions i frases en [[llatí]], [[grec]] i [[hebreu]]. Els primers treballs de Van Eyck mostren una predilecció per les inscripcions,<ref group="n.">Especialment en el seu fortament inscrit i actualment perdut ''Retrat d'Isabel de Portugal'' (1428). Vegeu [[#CITEREFPächtDenglerBritt1999|Pächt, pàg. 110]]</ref>{{sfn|Lodewijckx|1996|p=403-404}} que responen a un propòsit doble. Són decoratius i alhora també funcionen de forma similar als comentaris marginals dels [[manuscrit]]s medievals que posen en context la importància de les imatges que acompanyen. Els díptics acostumaven a ser encàrrecs per a la dedicació privada, i Jan van Eyck pretenia que l'espectador contemplés text i imatges a l'uníson.{{sfn|Smith|2004|p=146}}
 
En aquest treball, les inscripcions són en [[majúscules quadrades romanes]] o [[miniatura gòtica]],{{sfn|Lodewijckx|1996|p=403-404}} i en alguns llocs sembla que contingui errors ortogràfics, fent difícil la seva interpretació.<ref name="It">{{cite book|title=Italia 1:3.500.000. Cartina scolastica|url=http://books.google.com/books?id=gyWEAAAACAAJ|accessdate=28 Januaryde gener de 2013|year=2005|publisher=LAC|isbn=978-88-7914-184-0}}, pàg. 502</ref> El seu marc cobert d'or i les inscripcions llatines, amb les seves subtils referències a diversos passatges en ambdues taules, indiquen que el [[comitent]] era ric i educat.{{sfn|Borchert|2008|p=86}} Els costats dels marcs recullen inscripcions del [[Llibre d'Isaïes]]{{citar Bíblia2|Apocalipsi|53|6|12}}, l'[[Apocalipsi]]{{citar Bíblia2|Apocalipsi|20|13}}{{citar Bíblia2|Apocalipsi|21|3|4}} o el [[Deuteronomi]]{{citar Bíblia2|Deuteronomi|32|23-24}}.{{sfn|MET|2000}} A la taula de la dreta, les ales de la figura de la Mort contenen inscripcions llatines en tots dos costats; a l'esquerra són {{mida|1=''CHAOS MAGNVM'' }} ("gran caos"), amb {{mida|1=''UMBRA MORTIS'' }} ("ombra de la mort") inscrit a la dreta.{{sfn|Weale|2012|p=148}} Hi ha un missatge de {{citar Bíblia|Mateu|25|41}} escrit als dos costats del cap i les ales de la mort, des de terra cap avall fins a l'infern. El text diu: ''Ite vos maledicti in ignem eternam'' ("Aneu, maleïts, al foc etern"). D'aquesta manera, Van Eyck alinea dramàticament l'extracte bíblic en raigs dobles diagonals de llum que semblen llançats des dels cels.{{sfn|Weale|2012|p=148}} A la mateixa secció un altre text diu: {{mida|1=''ME OBVLIVI'' .}}.{{sfn|Lodewijckx|1996|p=403-404}}
 
Al pis central, l'armadura de l'arcàngel sant Miquel conté inscripcions esotèriques sovint difícils d'interpretar el seu origen.{{sfn|Weale|2012|p=148}} Les lletres del plastró del seu pit diu: {{mida|1=''VINAE(X)''}},{{sfn|Lodewijckx|1996|p=403-404}} mentre al seu [[escut (arma)|escut]] ovalat amb joies incrustades, té la creu gravada i el decora una escriptura grega {{mida|1=''ADORAVI TETGRAMMATHON AGLA'' }}.{{sfn|Weale|2012|p=148}} El significat d'aquesta frase no s'ha identificat definitivament; alguns historiadors d'art creuen que conté errors ortogràfics i s'ha malinterpretat.<ref name="It" /> Friedländer va transcriure la primera paraula com {{mida|1=''ADORAVI'' }} mentre la paraula final {{mida|1=''AGLA'' }} que Filip Coppens interpreta com l'anagrama del conjur cabalístic màgic de protecció ''Atta Gibbor Le'olam Adonai'' (El Senyor és sempre totpoderós).{{sfn|Charney|2010|p=176}} La paraula també apareix en una rajola del retaule de ''[[L'adoració de l'Anyell Místic]]''.{{sfn|MET|2000}}{{sfn|Friedländer|Veronee-Verhaegen|1967|p=53}} En la porció superior, les inscripcions daurades que s'executen verticalment a través de les vores de la capa de Crist contenen {{mida|1=''VENITE BENEDICTI PATRIS MEI''}} ("Veniu, beneïts del meu Pare").{{sfn|Weale|2012|p=147}}
Linha 153 ⟶ 152:
* {{cite book|last=Smith|first=Jeffrey Chipps|title=The Northern Renaissance|url=http://books.google.com/books?id=_YDuAAAAMAAJ|year=2004|publisher=Phaidon Press|language=anglès|isbn=978-0-7148-3867-0|ref=harv}}
 
* {{cite book|last=Underwood|first=Paul Atkins|title=The Kariye Djami|url=http://books.google.com/books?id=ZZ49AAAAIAAJ|year=1967|publisher=Routledge & K. Paul|language=anglès|isbn=978-0-7100-6932-0|ref=harv}}
* Underwood, Paul. ''The Kariye Djami, Volume 1''. London: Pantheon, 1966
 
* {{cite book|last=Upton|first=Joel Morgan|title=Petrus Christus: His Place in Fifteenth-Century Flemish Painting|url=http://books.google.com/books?id=ayHUD_2UcdIC|accessdate=27 de gener de 2013|year=1990|publisher=Penn State Press|language=anglès|isbn=978-0-271-00672-7|ref=harv}}