Unió de la Llengua Neerlandesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
| autoritat_nom2 = Jet Bussemaker
| establerta =
| establerta_nom1 = Pacte sobre
| establerta_data1 = [[9 de setembre]] del [[1980]]
| establerta_nom2 =
Línia 32:
| internet = [http://taalunieversum.org/ taalunieversum.org]
}}
==
[[Fitxer:NedTaalunie.PNG|thumb|400px|esquerra|'''Unió de la Llengua Neerlandesa'''<br>Blau: membres<br>Altres colors: altres estatuts de cooperació]]
==Antecedents==
Les antecedents de
[[Fitxer:Verhandeling verlooy.jpg|Frontís de l'''Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud'' de J.B. Verlooy|thumb]]L'editor [[Anvers|anversès]] [[Christoffel Plantijn]] va publicar el primer diccionari supraregional ''Dictionarium'' compilat per Cornelius Kiliaan. Una segona etapa molt important va ser la traducció de la bíblia del 1637, un eix central del moviment [[protestantisme|protestant]] nascut a [[Steenvoorde]] el [[1556]] i que va agafar tota la zona fins al nord de les Disset Províncies i que va ser un motor contra l'ocupació [[Espanya|espanyola]]. Els traductors van crear una comissió de persones de totes les regions per tal de garantir que el text era comprehensible per un màximum de persones i d'evitar paraules massa regionals. Aquesta traducció va ser una contribució major a l'unificació de la llengua. Finalment, durant la [[Guerra dels Vuitanta Anys]] molts intel·lectuals, artistes i negociants dits “[[Ducat de Brabant|brabançons espanyols]]” van fugir l'intolerància religiosa del sobirà espanyol i trobar refugi a les [[Províncies Unides]] i sobretot a [[Amsterdam]], on van contribuir al [[Edat d'Or neerlandesa|segle d'or neerlandes]] i a un nou mestissatge amb paraules meridionals.<ref>«Toelichting bij het verdrag…», ''ibídem''</ref>
Línia 45:
L'excisió de les Disset Províncies i la sagnia d'intel·lectuals del sud vers el nord durant segles va ser nefast per l'estatut social del neerlandès als Països Baixos del sud ocupats pels espanyols i després pels austríacs, tot i que van romandre bescanvis culturals esporàdics. El 1788 Jan Baptist Verlooy, [[burgmestre]] de Brussel·les va escriure una ''Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud'' al qual evoca, entre altres, la unitat de la lliteratura i l'ortografia neerlandeses. Per la [[censura]] severa del govern [[Àustria|austriac]], havia de publicar-la anonimàment i a [[Maastricht]]<ref>Jan Baptist Verlooy, [http://www.dbnl.org/tekst/verl015verh01_01/verl015verh01_01_0012.php#12 ''Verhandeling op d’onacht der moederlyke tael'' {{nl}}, Maastricht, 1788, facsimile</ref> Per a ell, el neerlandès aleshores era la llengua del progrés i del [[liure examen]] mentrestant el francès er la llengua dels nobles, simbòl de l'[[antic règim]] i de manca de llibertat intel·lectual.
La separació política durant més de dos segles va augmentar considerablement les divergències i un part dels intel·lectuals optaven per a crear una “llengua flamenca”. Les quinze anys de reunió del nord i del sud durant el [[Regne Unit dels Països Baixos]] de 1815 a 1830 van despertar la idea de reunificar la llengua. Després de 1830, ans al contrari, el jove estat belga va voler dificultar la unificació de la llengua, com que aspirava crear una única llengua oficial, el [[francès]]. Dividir els belgues de parla neerlandesa per l'ortografia dels habitants dels Països Baixos, semblava una política ideal per a marginalitzar la llengua: una situació molt semblant a la política lingüística actual al [[País Valencià]]. El naixement del nacionalisme flamenc va ser massa fort. El 1849 es va organitzar un primer congrès lingüístic a [[Gant]] i el [[1864]] un primer decret belga sobre una ortografia uniforma del neerlandès que el 1883 va ser adoptat també pel govern dels Països Baixos. Des d'aleshores es van crear vàries comisions binacionals per a tractar els temes de la llengua, col·laboracions entre universtats del nord i del sud, congressos… que van conduir el 1980 a la creació de
==El pacte==
El nom oficial del pacte és «Tracta entre el Regne de Bèlgica i el Regne dels Països Baixos sobre
El [[12 de desembre]] [[Surinam]] va signar un pacte d'associació, aprovat pel parlament el 2004 i efectiu des del [[1 de gener]] de [[2005]]. El 2007 els [[Antilles Neerlandeses]] van seguir i el [[2011]] [[Aruba]].<ref>Text del tractat d'associació: [http://taalunie.org/associatieovereenkomst-nederlandse-taalunie-en-republiek-suriname «Associatieovereenkomst Nederlandse Taalunie en de Republiek Suriname»]</ref>
L'[[afrikaans]] és una llengua molt parent. Malgrat unes diferències gramaticals i ortogràfiques, uns 95% del vocabulari correspon. Si l'accent és força diferent, hom pot sense problema llegir la llengua de l'altre. El 1994, poques dies abans les primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica,
La moció de conclusió de la conferència ''Neerlandès, llengua universal'', a l'occasion del 3Pè aniversari de la Taalunie, el 2010 va estipular, entre altres: «els participants van explorar com es podria més utilitzar la parentat entre l'afrikaans i el neerlandès. […] Un bescanvi de coneixement i d'experiència sobre la seva cultura reciproca, sobre ensenyament de llengua en un context plurilingüe, l'exploració d'altres llengües i infrastructures podrien ser un enriquiment per a tots.<ref>[http://taalunie.org/sites/taaluniecorp/files/Slotverklaring.pdf «Slotverklaring Nederlands, wereldtaal» {{nl}}] Brugge, 20 november 2010, pàgina 2 (en català: Conclusió de la conferència, neerlandès, llengua universal)</ref> A la mateixa ocasió la president de la junta dels ministres de
==Unes activitats destacats==
|