Unió de la Llengua Neerlandesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 11:
| autoritat_nom2 = Jet Bussemaker
| establerta =
| establerta_nom1 = Pacte sobre l'La Unió de la Llengua Neerlandesa
| establerta_data1 = [[9 de setembre]] del [[1980]]
| establerta_nom2 =
Línia 32:
| internet = [http://taalunieversum.org/ taalunieversum.org]
}}
L'La '''Unió de la Llengua Neerlandesa''' o la '''Nederlandse Taalunie''' {{nl}} fou pactada el [[1980]] a [[Brussel·les]] per preservar la unitat de la [[neerlandès|llengua neerlandesa]] i per promoure la col·laboració internacional entre els països als quals és una llengua oficial o molt usada. Els primers socis van ser [[Bèlgica]] i els [[Països Baixos]].<ref>Text complet del pacte: [http://taalunie.org/verdrag-inzake-nederlandse-taalunie «Verdrag inzake de Nederlandse Taalunie» {{nl}}], Brussel·les, 9 de setembre de 1980 (en català: Pacte sobre l'La Unió de la Llengua Neerlandesa)</ref>
 
==L'La Unió==
[[Fitxer:NedTaalunie.PNG|thumb|400px|esquerra|'''Unió de la Llengua Neerlandesa'''<br>Blau: membres<br>Altres colors: altres estatuts de cooperació]]
L'La Unió de la Llengua Neerlandesa és un pacte de col·laboració en l'àmbit de la llengua, la filologia, l'ensenyament de la llengua i la literatura. Els pactants van decidir d'establir una [[ortografia]] comuna, desenvolupar junts eines cares i obres de referència, millorar l'ensenyament de la llengua i influir la política lingüística [[Unió Europea|europea]]. L'La Unió s'afanya per crear bones relacions amb [[Sud-àfrica]], que malgrat el gran nombre de gent que parla [[afrikaans]], una llengua molt parent al neerlandès, encara no és membre, igual que amb [[Namíbia]] on l'afrikaans és una [[llengua vehicular]]. L'Unio també té una relació especial amb [[Indonèsia]], on el neerlandès no és una llengua official però per el passat colonial encara molt parlat.
 
==Antecedents==
Les antecedents de l'La Unió remunten a l'[[edat mitjana]] i l'època de [[Disset Províncies]], quan encara no hi havia cap ortografia ni nom oficial per la llengua. Tot i que el mot ''Nederlantsch'' aparegué per a la primera vegada en un [[incunable]] de 1482, era de costum d'utilitzar el genticili de la regió o la ciutat on hom es trobava per a designar la llengua.<ref>[http://taalunie.org/verdrag-inzake-nederlandse-taalunie «Memorie van Toelichting bij het verdrag inzake de Nederlandse Taalunie»]], 9 de setembre de 1980, (en català: Memòria de d'aclariment annexa al Pacte sobre l'La Unió de la Llengua)</ref> Les denominacions més freqüents van ser flamenc, brabançó i holandès i també ''Nederduits'' (baix alemany). El mot ''duits'' significava a l'origen ''llengua del poble'' en contrast amb el [[llatí]]. Aquest fet va conduir a una confusió que subsisteix fins a avui, sobretot fora de la zona de parla neerlandesa. No són rares les persones a la península ibèrica que creien que flamenc i holàndès són dues llengües diferents.
 
[[Fitxer:Verhandeling verlooy.jpg|Frontís de l'''Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud'' de J.B. Verlooy|thumb]]L'editor [[Anvers|anversès]] [[Christoffel Plantijn]] va publicar el primer diccionari supraregional ''Dictionarium'' compilat per Cornelius Kiliaan. Una segona etapa molt important va ser la traducció de la bíblia del 1637, un eix central del moviment [[protestantisme|protestant]] nascut a [[Steenvoorde]] el [[1556]] i que va agafar tota la zona fins al nord de les Disset Províncies i que va ser un motor contra l'ocupació [[Espanya|espanyola]]. Els traductors van crear una comissió de persones de totes les regions per tal de garantir que el text era comprehensible per un màximum de persones i d'evitar paraules massa regionals. Aquesta traducció va ser una contribució major a l'unificació de la llengua. Finalment, durant la [[Guerra dels Vuitanta Anys]] molts intel·lectuals, artistes i negociants dits “[[Ducat de Brabant|brabançons espanyols]]” van fugir l'intolerància religiosa del sobirà espanyol i trobar refugi a les [[Províncies Unides]] i sobretot a [[Amsterdam]], on van contribuir al [[Edat d'Or neerlandesa|segle d'or neerlandes]] i a un nou mestissatge amb paraules meridionals.<ref>«Toelichting bij het verdrag…», ''ibídem''</ref>
Línia 45:
L'excisió de les Disset Províncies i la sagnia d'intel·lectuals del sud vers el nord durant segles va ser nefast per l'estatut social del neerlandès als Països Baixos del sud ocupats pels espanyols i després pels austríacs, tot i que van romandre bescanvis culturals esporàdics. El 1788 Jan Baptist Verlooy, [[burgmestre]] de Brussel·les va escriure una ''Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud'' al qual evoca, entre altres, la unitat de la lliteratura i l'ortografia neerlandeses. Per la [[censura]] severa del govern [[Àustria|austriac]], havia de publicar-la anonimàment i a [[Maastricht]]<ref>Jan Baptist Verlooy, [http://www.dbnl.org/tekst/verl015verh01_01/verl015verh01_01_0012.php#12 ''Verhandeling op d’onacht der moederlyke tael'' {{nl}}, Maastricht, 1788, facsimile</ref> Per a ell, el neerlandès aleshores era la llengua del progrés i del [[liure examen]] mentrestant el francès er la llengua dels nobles, simbòl de l'[[antic règim]] i de manca de llibertat intel·lectual.
 
La separació política durant més de dos segles va augmentar considerablement les divergències i un part dels intel·lectuals optaven per a crear una “llengua flamenca”. Les quinze anys de reunió del nord i del sud durant el [[Regne Unit dels Països Baixos]] de 1815 a 1830 van despertar la idea de reunificar la llengua. Després de 1830, ans al contrari, el jove estat belga va voler dificultar la unificació de la llengua, com que aspirava crear una única llengua oficial, el [[francès]]. Dividir els belgues de parla neerlandesa per l'ortografia dels habitants dels Països Baixos, semblava una política ideal per a marginalitzar la llengua: una situació molt semblant a la política lingüística actual al [[País Valencià]]. El naixement del nacionalisme flamenc va ser massa fort. El 1849 es va organitzar un primer congrès lingüístic a [[Gant]] i el [[1864]] un primer decret belga sobre una ortografia uniforma del neerlandès que el 1883 va ser adoptat també pel govern dels Països Baixos. Des d'aleshores es van crear vàries comisions binacionals per a tractar els temes de la llengua, col·laboracions entre universtats del nord i del sud, congressos… que van conduir el 1980 a la creació de l'La Unió de la Llengua Neerlandesa.<ref>«Toelichting bij het verdrag…», ''ibídem''</ref>
 
==El pacte==
El nom oficial del pacte és «Tracta entre el Regne de Bèlgica i el Regne dels Països Baixos sobre l'La Unió de la Llengua Neerlandesa».<ref>En neerlandès: Verdrag tussen het Koninkrijk België en het Koninkrijk der Nederlanden inzake de Nederlandse Taalunie.</ref> i l'objectiu és: «la integració dels Països Baixos i de la Comunitat neerlandesa de Bèlgica en l'ambit de la llengua i literatura neerlandeses al sentit més ampli.» Una de les seves activitats més conegudes és l'edició de la ''Llista de les paraules neerlandeses''<ref>Nederlandse Taalunie, ''Woordenlijst de Nederlandse Taal'', Tielt/Den Haag, 2005, 14è edició, ISBN 9789012105903</ref> que és el registre normatiu de l'ortografia. Normalment es preveu una nova edició cada deu anys, però després de la controversia sobre l'édició actual, s'ha decidit que el 2015 no hi haura cap revisió.
 
El [[12 de desembre]] [[Surinam]] va signar un pacte d'associació, aprovat pel parlament el 2004 i efectiu des del [[1 de gener]] de [[2005]]. El 2007 els [[Antilles Neerlandeses]] van seguir i el [[2011]] [[Aruba]].<ref>Text del tractat d'associació: [http://taalunie.org/associatieovereenkomst-nederlandse-taalunie-en-republiek-suriname «Associatieovereenkomst Nederlandse Taalunie en de Republiek Suriname»]</ref>
 
L'[[afrikaans]] és una llengua molt parent. Malgrat unes diferències gramaticals i ortogràfiques, uns 95% del vocabulari correspon. Si l'accent és força diferent, hom pot sense problema llegir la llengua de l'altre. El 1994, poques dies abans les primeres eleccions democràtiques de Sud-àfrica, l'La Unió va decidir de sostenir l'afrikaans amb beques per estudiants que volien estudiar el neerlandès.<ref>Petrus van Eeden, [http://www.afrikaans.nu/afrikaans_hoort_by_nederlands.pdf ''Afrikaans hoort by Nederlands. Ons Afrikaanse taalverdriet''], Brussel·les, Vrije Universiteit Brussel, 1995, pàgina 209</ref> El 2008 el secretari d'estat de Cultura neerlandès i el ministre de Cultura de Flandes van defensar l'entrada de Sud-àfrica. El govern sudafricà s'hi oposa encara però l'Acadèmia sudafricana de ciències i arts<ref>En afrikaans: Afrikaanse Akademie vir Wetenskap en Kuns,</ref> participa a les conferències de la Taalunie.
 
La moció de conclusió de la conferència ''Neerlandès, llengua universal'', a l'occasion del 3Pè aniversari de la Taalunie, el 2010 va estipular, entre altres: «els participants van explorar com es podria més utilitzar la parentat entre l'afrikaans i el neerlandès. […] Un bescanvi de coneixement i d'experiència sobre la seva cultura reciproca, sobre ensenyament de llengua en un context plurilingüe, l'exploració d'altres llengües i infrastructures podrien ser un enriquiment per a tots.<ref>[http://taalunie.org/sites/taaluniecorp/files/Slotverklaring.pdf «Slotverklaring Nederlands, wereldtaal» {{nl}}] Brugge, 20 november 2010, pàgina 2 (en català: Conclusió de la conferència, neerlandès, llengua universal)</ref> A la mateixa ocasió la president de la junta dels ministres de l'La Unió de la Llengua Neerlandesa i el ministre d'Arts i de Cultura de Sud-àfrica van subscriure una declaració d'intencions per a millora la col·laboració.<ref>Text de la declaració vegeu [http://taalunieversum.org/sites/tuv/files/downloads/south-africa_letter_of_intent.pdf «Letter of intent for closer cooperation»{{en}}]</ref>
 
==Unes activitats destacats==