Monestir de Santa Maria de Benifassà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}) |
m infotaula per completar |
||
Línia 1:
{{Església
[[Fitxer:Convent de Benifassà2.JPG|thumb|300px|Convent de Santa Maria de Benifassà]]▼
| nom = Santa Maria de Benifassà
| imatge = Convent de Benifassà2.JPG
| peu = Vista del convent
| província =[[Província de Castelló de la Plana|Castelló de la Plana]]
| comarca = Baix Maestrat
| municipi = La Pobla de Benifassà
| localitzacio=
| coordenades = {{coord|40|40|35|N|0|11|54|E|type:city|display=title}}
| altitud =
| diocesi =
| construccio = [[1233]]-[[1250]]
| estil = [[estil gòtic|gòtic]]
| estil-f =
| documentat =
| començament =
| acabament =
| consagració =
| categoria = basílica menor
| festivitat =
| arquitecte =
| arquitectes =
| llargaria =
| amplaria =
| material =
| estat d'ús = Bo
| planta =
| data_pla =
| claustre =
| data_cla =
| campanar =
| data_cam =
| portalada =
| data_por =
| retaule =
| data_ret =
| altres =
| data_alt =
| img_alçat =
| img_planta =
| intervencio1=
| intervencio1_any=
| intervencio10=
| intervencio10_any=
}}
El '''Reial Convent de Santa Maria de Benifassà''' és un monestir fundat per l'[[orde del Císter]], actualment ocupat per [[monges cartoixanes]], i situat dins del [[Parc Natural de la Tinença de Benifassà]], al terme municipal de [[La Pobla de Benifassà]], [[Baix Maestrat]] ([[País Valencià]]).
Linha 7 ⟶ 51:
==Història==
Abans de la presa d'aquest territori per Jaume I ja el [[1195]] [[Alfons el Cast|Alfons II]] pren el castell el castell que els musulmans anomenaven de ''Beni-Hazà'' i el dóna a Ponç, prior de la [[catedral de Tortosa]] per tal de repoblar el territori. La repoblació no s'hi degué dur a terme com evidencia que el [[1208]] [[Pere el Catòlic]] el torna a donar al cavaller Guillem de Cervera. Aquest el va cedir al [[Monestir de Poblet]] després de fer-se monjo. Més tard [[Jaume I]] confirmaria a l'abat fra Vidal, a Guillem de Cervera i a tota la comunitat la donació del castell i terme de Benifassà i ordenà la construcció d'un monestir cistercenc sota l'advocació de la [[mare de Déu]], donació que incloïa prats, pastures, boscos, caça, aigües, forns, molins, homes i dones, poblats, etc.<ref>García, H. ''"Real monasterio de Nuestra Señora de Benifazà"'', ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVI'', 1950, pàgs 19-35</ref>
Linha 17 ⟶ 60:
El segle XV suposa una època d'esplendor per al cenobi, amb els abadiats de la família Llorens (de [[1430]] fins [[1518]]), tres abats procedents de [[Tortosa]]. Construïren la nau major de l'església, substituint el primitiu sostre de fusta per voltes de creueria. També alçaren el locutori, des de la porta de la Galilea fins a les cambres abacials. Així les construccions monacals estaven acabades.<ref>García, H. ''"Real Monasterio de Santa María de Benifazá. Repercusiones del Cisma"'', ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XXXV, 1959, pàg. 217-221</ref>
▲[[Fitxer:
L'any [[1554]] el monestir es regí per abats triennals, després de 28 abats perpetus en 321 anys, i a partir de [[1620]] per abats triats cada quatre anys. En el [[segle XVIII]], després de la pesta i la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] el monestir estava bastant malmés: en [[1708]] només quedaven tres monjos, que triaren com abat a Robert Forner. Quatre anys més tard el nou abat Raimon de Reverter va refer la comunitat, amplià el palau de l'abat i afegí el creuer a l'església.
| |||