Acoetes: diferència entre les revisions

'''Acet''' (llatí: '''&#258;coet&#275;s''', amb grafia tradicional, '''&#258;c&#339;t&#275;s;''' grec antic '''&#7944;&#954;&#959;&#8055;&#964;&#951;&#962;''' &#8216;company de llit&#8217;)<ref>La catalanització d'aquest nom hauria d'ésser ''Acet'' o ''Acetes'', però no pas ''Acoetes''.</ref> fou el fill d'un pobre pescador de [[Regne de Meònia|Meònia]] que servia com a pilot en una nau de pirates tirrens (raó per la qual també era anomenat ''Acet el pirata''). La nau en la qual anava va arribar a [[Illa de Naxos|Naxos]] i alguns mariners hi van trobar un noi molt bell, adormit, que portaren al vaixell sense despertar-lo. L'Acet va reconèixer que era el déu [[Bacus]], i intentà dissuadir els seus companys que no s'emportessin el noi, però els altres mariners no li van fer cas i se'l van emportar. Quan ja eren en alta mar, el noi es va despertar i va exigir que el tornessin a Naxos. Els mariners li van prometre que ho farien, però van imcomplir llur promesa. Aleshores Bacus se'ls va revelar en tota la seva majestat i glòria: la mar del voltant del vaixell es va transformar en vi arremolinat mentre Bacus se'ls presentava coronat de pàmpol i raïm, agafant amb una mà el tirs i enrevoltat de panteres i tigres. La follia s'emparà dels mariners, els quals van saltar per la borda a la mar. Quan tocaren l'aigua, es van transformar en dofins. Només l'Acet es va salvar. L'Acet va tornar a Naxos amb el déu Bacus. A Naxos, l'Acet fou iniciat en el culte de Bacus del qual fou sacerdot.

 

 

<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" width="100%" bgcolor="#FFFFCC">

</tr>

<tr>

<td width="57%" valign="top">1. Quan els tirrens, que posteriorment s'han anomenat tuscos, és a dir, etruscos, es dedicaven a la pirateria, vet ací que el pare Líber, encara impúber, va pujar a llur nau i els va pregar que el portessin a Naxos. Quan ja l'hi portaven, i volent cometre estupre amb ell a causa de la seva bellesa, vet ací que l'Acet, el pilot, els ho va impedir, i per això va sofrir llurs injúries.</td>

</tr>

<tr>

<td valign="top" class="s80">2. El pare Líber, veient que romanien en llur intenció, va canviar els rems en tirsos, les veles en pàmpols i el cordam de la nau en heura; tot seguit, van aparèixer, saltant a dins la nau, lleons i panteres.</td>

</tr>

<tr>

<td valign="top" class="s80">3. Quan els mariners ho van veure, van saltar, plens de por, a dins la mar i un cop dins ella, el pare Líber els va transformar en una mena de bèsties, perquè, qualsevol que hagués saltat per la borda, es va transformar en un dofí i per això els dofins es diuen tirrens i la mar[on els mariners van saltar per la borda], Mar Tirrena.</td>

</tr>

<tr>

<td valign="top" class="s80">4. Els mariners eren en total dotze en nombre i es deien així: Etàlides, Medó, Lícab, Libi, Ofelt, Melas, Alcimedont, Epopeu, Dicti, Simó, Proreu i Acet. Aquest darrer era el pilot que el pare Líber va salvar, mogut per la clemència.</td>

</tr>