Revisió del 05:36, 2 nov 2012 modifica Dcoetzee (discussió \| contribucions) 90 edits File:La naissance de Vénus.jpg -> File:Sandro Botticelli - La nascita di Venere - Google Art Project - edited.jpg (Higher resolution, more accurate colors, less dark/cropping/vertical compression) ← Edició anterior		Revisió del 11:54, 1 feb 2013 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: ~~{{polisèmia\|Renaixement (desambiguació)}}~~ [[Fitxer:Veneziano-madonna and child - burgundy xmas.jpg\|300px\|thumb\|right\|'''Verge i nen''', obra de [[Domenico Veneziano]]<br > ([[Gran ducat de Florència]])]] El '''Quattrocento''', (paraula italiana que en significa ''quatre-cents''), és un dels períodes ~~més importants~~ del panorama artístic europeu. Se situa al llarg de tot el [[segle XV]], i és la primera fase del moviment conegut com [[Renaixement]].<ref name="Sapiens">{{Citar publicació \| cognom= Morales\| nom = Joan \| article = Oh, el renaixement! \| publicació = [[Sàpiens]] \| lloc = Barcelona \| exemplar = núm. 78\| data = abril 2009 \| pàgines = p. 14 \|issn = 1695-2014}}</ref>▼ Així s'anomena també ''«Primer Renaixement''», o ''«Renaixement primerenc''» o ''«Baix Renaixement''», i s'ubica a [[Itàlia]] -encara que es parla també d'un [[Renaixement Nòrdic]], però el Renaixement Nòrdic, si bé és coetani a l'italià té expressions formals i conceptuals molt diferents del "Quattrocento".▼ ▲El '''Quattrocento''' (paraula italiana que en significa ''quatre-cents'') és un dels períodes més importants del panorama artístic europeu. Se situa al llarg de tot el [[segle XV]], i és la primera fase del moviment conegut com [[Renaixement]].<ref name="Sapiens">{{Citar publicació \| cognom= Morales\| nom = Joan \| article = Oh, el renaixement! \| publicació = [[Sàpiens]] \| lloc = Barcelona \| exemplar = núm. 78\| data = abril 2009 \| pàgines = p. 14 \|issn = 1695-2014}}</ref> ▲Així s'anomena també ''Primer Renaixement'', o ''Renaixement primerenc'' o ''Baix Renaixement'', i s'ubica a [[Itàlia]] -encara que es parla també d'un [[Renaixement Nòrdic]], però el Renaixement Nòrdic, si bé és coetani a l'italià té expressions formals i conceptuals molt diferents del "Quattrocento". ==Origen== Els [[Mèdici~~\|Mèdicis~~]], dinastia de [[~~mecena\|~~mecenes]] i col·leccionistes, permeten el desenvolupament del Renaixement des de la ciutat de [[Florència]] amb la seva riquesa i el seu poder.▼ Amb la [[Caiguda de Constantinoble]], savis i artistes [[Bizanci\|bizantins]] fugen dels [[Imperi Otomà\|turcs otomans]] i viatgen cap a Itàlia per instal·lar-se en les riques ciutats-estat com Florència o la "Sereníssima República de [[Venècia]]". També es compten els [[Estats Pontificis]] en aquesta dinàmica. Cada potestat paga per obres de [[belles arts]] amb temes religiosos primordialment.▼ ▲Els [[Mèdici\|Mèdicis]], dinastia de [[mecena\|mecenes]] i col·leccionistes, permeten el desenvolupament del Renaixement des de la ciutat de [[Florència]] amb la seva riquesa i el seu poder. ▲Amb la [[Caiguda de Constantinoble]], savis i artistes [[Bizanci\|bizantins]] fugen dels [[Imperi Otomà\|turcs otomans]] i viatgen cap a Itàlia per instal·lar-se en les riques ciutats-estat com Florència o la "Sereníssima República de [[Venècia]]". També es compten els [[Estats Pontificis]] en aquesta dinàmica. Cada potestat paga per obres de belles arts amb temes religiosos primordialment. L'acumulació de riqueses en els [[Burg ~~(ciutat)~~\|~~burg~~burgs]]s italians al llarg de l’ [[edat mitjana]] a causa de la situació privilegiada de la península itàlica per a les rutes comercials del [[Mediterrani]] va possibilitar una abundància de diners i d'informació cultural. En aquesta abundància està l'origen de tot un moviment a favor de les arts a la "bota" italiana. Els Papes financen també l'embelliment de la ciutat del [[Ciutat del Vaticà\|Vaticà]] per sobre de la ciutat dels emperadors romans : Volta de la [[Capella Sixtina]]. Com a part d'aquest procés els tallers de mestres ensenyen nombrosos deixebles ; els deixebles de vegades pinten les cares d'ells (vegeu el [[:Fitxer:Michelangelo Caravaggio 007.jpg\|Bacco]]'' de [[Caravaggio]]). (Michelangelo Merisi més conegut com el "Caravaggio" és posterior al Quattrocento). En aquesta època apareix la figura de l'artista genial, pel que s'abandona definitivament l'anonimat, i sorgeix el taller del mestre, que és qui rep els encàrrecs dels clients. L'home és l'obra més perfecta de Déu. Es pinta la figura humana independentment del que representi. L'art que es crea en aquesta època és de major qualitat respecte a l'anomenat [[Trecento]]. En aquest art s'evolucionen tècniques de pintura, aconseguint la perspectiva; en escultura torna a la imitació de la clàssica grega i romana, i respecte a l'arquitectura hi ha un retorn a les línies de l'art grec i romà. En general aquest art és de línies més pures que el seu predecessor europeu, el [[art gòtic\|gòtic]], sent de menor mida i simplicitat. L'art que es crea en aquesta època és de major qualitat respecte a l'anomenat [[Trecento]]. En aquest art s'evolucionen tècniques de pintura, aconseguint la perspectiva; en escultura torna a la imitació de la clàssica grega i romana, i respecte a l'arquitectura hi ha un retorn a les línies de l'art grec i romà. En general aquest art és de línies més pures que el seu predecessor europeu, el [[art gòtic\|Gòtic]], sent de menor mida i simplicitat. ==Arquitectura== A Florència, a causa de la crisi originada per la pesta del [[1348]] hi havia tot un conjunt d'obres, iniciades al S. XIV en estil gòtic, que havien quedat inacabades. Una vegada finalitzada la crisi, el gremis, les autoritats comunals i les grans famíles destinaren recursos financers a l'acabament d'aquestes obres. [[Fitxer:Einblick LH2 San Lorenzo Florenz.jpg\|thumb\|right\|'''Cupula de Santa Maria del Fiore''', obra de [[Filippo Brunelleschi]]<br > ([[Florència]])]] L'arquitectura és la manifestació artística on es veu més clarament la '''influència de l'antiguitat clàssica''' en dos aspectes: La utilització dels '''elements formals''' de l'art grec i romà. - La ~~utilització dels~~ '''~~elements formals~~racionalització''' de l'~~art grec i romà~~espai. ~~- La '''racionalització''' de l'espai.~~ Quant als aspectes formals , es tornen a utilitzar els '''ordres clàssics''' definits per Vitrubi, l'arc de '''mig punt''' i la cúpula de '''mitja esfera''', '''l'aquitrau''', els '''entaulaments''' i els '''frontons''', les voltes es decoren amb '''cassetons''', etc. Linha 44 ⟶ 36: [[Filippo Brunelleschi]](1377-1446) [[Leon Battista Alberti]](1404-1472), encara que també destaquen [[~~Miguel~~Michelangelo ~~angel~~Buonarroti]] i [[Benedetto da Maiano]]. ==Escultura== {{AP\|Escultura del Renaixement}} És a l'escultura on es manifesta més aviat el classicisme renaixentista. No es podien prendre els edificis clàssics com a model per que la seva funció era diferent i no es tenien ~~refrents~~referents pictòrics més enllà de les descripcions dels escriptors clàssics. Però, l'escultura antiga era prou abundant i responia molt bé a la consideració de la natura com a referent a banda de ser autònom respecte del marc arquitectònic, que és un dels aspectes més importants de l'escultura renaxentista. [[Fitxer:Florence - David by Donatello.jpg\|thumb\|right\|'''David''', obra de [[Donatello]]<br > ([[Museu del Bargello]])(, [[Florència]]) ]] L'interés dels escultors renaixentistes es centra clarament en l'escultura exempta, cosa que no vol dir que el relleu escultòric desaparegui, ja que una altra de les aportacions cabdals de l'escultura del Quattrocento és l'aplicació de la perspectiva al relleu. Linha 81 ⟶ 73: # Els pintors que donen prioritat a la claretat de la línia, a les formes suaus i nítides com [[Fra Angelico]] (1400-1455), [[Filippo Lippi]] (1406-1469), [[Sandro Botticelli]] (1444-1510) i Domenico Ghirlandao (1449-1494). == Referències == <references /> ~~{{referències}}~~ {{Portal\|Art}}▼ ~~== Vegeu també ==~~ [[Belles Arts]] *[[Renaixement]] [[Categoria:Renaixement]] ▲{{Portal\|Art}} [[be:Кватрачэнта]]

Quattrocento: diferència entre les revisions