Foc grec: diferència entre les revisions

El llançament d'una mescla viscosa que en estudis recents ha donat com set els ingredients d'aquesta arma: petroli sense refinar, o [[nafta]], per a que flotés sobre l'aigua, [[sofre]], que en entrar en combustió, emet vapors tòxics, [[calç viva]], que reacciona alliberant molta calor en entrar en contacte amb l'aigua (el suficient ,per a encendre materials [[inflamable]]s), [[resina]], per a activar la [[combustió]] dels ingredients, [[greix]]os per a aglutinar tots els elements, i [[nitrat potàssic]], [[salnitre]], que desprèn oxigen a l'hora de cremar, permetent d'aquesta forma que el foc continuï cremant sota l'aigua. Després de llançar la mescla a través d'uns llargs tubs instal·lats en l'embarcació, la mescla entrava en ignició al contacte amb l'aigua, incendiant les embarcacions enemigues.

El motiu pel que es desconeix la seva composició és molt simple: la marina bizantina de l'[[Alta Edat Mitjana]] era, amb molt, l'amo del [[Mediterrani Oriental]] oriental, i en la possessió del foc grec estava una de les claus de la seva superioritat, de manera que la composició d'aquesta arma era secreta.

Alguns historiadors anglesos afirmen que l'[[Armada Invencible]] de [[Felip II]] sucumbí davant [[Francis Drake]], que ideà una filera de barrils de foc grec incendiats just en travessar-los en la [[Batalla del Canal de la ManegaMànega]]. Tanmateix, aquestes explicacions s'allunyen de la veritat, ja que aquesta armada sucumbí a les tempestes més que en la batalla, a més de tractar-se d'una època en la que l'ús de la [[pólvora]] feia que posseïssin armes molt més destructives.