Diferència entre revisions de la pàgina «Lauraguès»

13 octets eliminats ,  fa 8 anys
m
cap resum d'edició
m
{{millorar estructura|afegir infotaula}}
*[[{{polisèmia|Comtat del Lauraguès]]}}
El '''Lauraguès''' (en [[occità]] ''Lauragués''; en [[francès]] ''Lauragais'' o ''Lauraguais'') és un [[Llista de parçans d'Occitània|parçan]] [[Occitània|occità]] de l'oest del [[Llenguadoc]], majoritàriament dins dels departaments d'[[Aude]] i [[Alta Garona]], i amb alguns sectors menys extensos en els d'[[Arieja]] i [[Tarn]]. L'origen del nom li ve de la vila de [[Laurac]], tot i que la població principal és [[Castellnou d'Arri]].
 
==Geografia==
Situat al sud-est de la ciutat de [[Tolosa]], es tracta d'una gran plana situada entre la [[Muntanya Negra]], el plegament de [[La Piège]] i el [[Cabardès]]. Els seus límits s'extenenestenen des dels suburbis de l'est de Tolosa fins [[Fanjeaux|Fanjaus]], passant per [[Castellnou d'Arri]] i seguint l'eix central que constituïa l'antiga [[via d'Aquitània]] o [[via d'Agrippa]]. La plana del Lauragués es tanca per la part oest de l'Aude en un petit coll que representa el punt de divisió entre les conques que flueixen envers la Mediterrània i les que es dirigeixen cap a l'Atlàntic: el [[Seuil de Naurouze|Coll de Naurouze]] o de Lauragués de 194 m.
 
[[Fitxer:lauragais_panorama2.jpg|thumb|800px|center|Panorama de la plana del Lauraguès vista des de [[Villasavary]] amb la [[Muntanya Negra]] al fons]]
 
==Història==
El Lauraguès treu el seu nom del castell de [[Laurac]] situat aprop de la vila homònima del sud-est de Castellnou d'Arri. Citat per primer cop el [[1070]], fou adquirit pel [[comte de Tolosa]] [[Ramon VII de Tolosa|Ramon VII]] després de la [[Croada Albigesa]], entrà el [[1271]] dins del domini reial. Erigit per [[Lluís XI de França]] en comtat en profit de la família de La Tor d'Alvernha el [[1477]], retornà al domini reial pel casament de [[Caterina de Mèdici]], [[Comtat del Lauraguès|comtessa del Lauraguès]], amb el que serà el futur [[Enric II de França]] l'octubre de [[1533]]. La reina obtindrà la creació de la senescalia reial el [[1553]] gràcies al desmembrament de la de Tolosa, i Castellnou d'Arri esdevingué llavors la seu d'un [[senescal]].
 
El seu territori és conegut amb precisió com a circumscripció electoral dels diputats als [[Estats Generals de França|Estats Generals]] de [[1789]]. Les reformes administratives i judicials de la [[Revolució Francesa]] van dividir el Lauragués en dos districtes, el de Castellnou d'Arri i el de [[Villefranche-de-Lauragais|Vilafranca de Lauraguès]].
 
El segon període de gran creixement econòmic es va produir el [[segle XVIII]]. Aquest cop el desenvolupament es va deure al conreu del [[blat de moro]], importat d'Amèrica. Aquest nou cereal, dotat de bons rendiments, permet de nodrir la població i redirigir el superhàbit de [[blat]] que s'expotarà llavors, ''via'' [[canal du Midi]] ([[1666]]-[[1681]]), vers les regions mediterrànies deficitàries. Aquestes exportacions enriquiren als latifundistes i als comerciants de la ciutat de Castellnou d'Arri en particular. L'enriquiment de la regió va arribar al seu apogeu durant el [[Primer Imperi francès|Primer Imperi]]. Posteriorment, debut a la disminució del preu del blat, va començar la decadència. El Lauragués no es recuperà, mitjançant d'altres combinacions de cultius més dinàmics, fins després de la [[Segona Guerra Mundial]].
 
==Vegeu també==
*[[Comtat del Lauraguès]]
 
==Enllaços externs==
{{coord|43|15|N|01|55|E|scale:2000000|format=dms|display=title}}
 
{{ORDENA:Lauragues}}
 
{{ORDENA:Lauragues}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Geografia de l'Aude]]
[[categoria:Geografia d'Occitània]]
230.965

modificacions