Tractat de Rijswijk: diferència entre les revisions

El '''Tractat de Rijswijk''' va ser signat el [[20 de setembre]] de [[1697]] a la ciutat de [[Rijswijk]]) a les [[Províncies Unides]] (avui [[Països Baixos]]).

Amb el tractat es va obrir la '''Pau de Rijswijk''', finalitzant amb la [[guerra de la Gran Aliança]], que enfrontava el [[Regne de França]] contra la [[Gran Aliança]] conformada perpel [[Regne d'Anglaterra]], [[Espanya]], el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] i les [[Províncies Unides]]. Una de les conseqüències més importants d'aquesta pau va ser la possibilitat de França d'accedir al tron de la corona espanyola després de la mort de [[Carles II de Castella|Carles II]].

Les negociacions van començar al maig de 1697. Els representants francesos tenien les seves prefectures a [[La Haia]] i els aliats a [[Delft]]. La conferència ocorre a meitat camí entre ambdues ciutats, a la casal [[Huis Ter Nieuwburg]] a Rijswijk. En les primeres setmanes no es va arribar cap resultat, pel que al juny els dos protagonistes en la lluita, [[Guillem III d'Anglaterra]] i [[Lluís XIV de França]] van designar un representant per a reunir-se en privat. Els dos escollits foren William Bentinck, Comte de Portland, i el Mariscal Boufflers. Aviat van elaborar els termes d'un acord, al qual, no obstant això, no consentirien l'Emperador [[Leopold I d'Habsburgdel Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] i [[Carles II de Castella]].

Més tard [[Espanya]] va cedir, i el 20 de setembre el tractat de pau va ser signat entre França i les tres potències, [[Anglaterra]], [[Espanya]] i les [[Províncies Unides]]. [[Guillem III d'Anglaterra|Guillem III]] llavors va persuadir [[Leopold I d'Habsburgdel Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] a fer les paus, i un segon tractat entre [[França]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] va ser signat el 30 d'octubre següent.

La base de la pau era que totes les ciutats i districtes capturats des de la [[tractat de Nimega (1678)|pau de Nimega]] ([[1678]]) havien de ser restaurats. Llavors [[França]] va lliurar [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]], [[Breisach]] i [[Philippsburg]] al [[Sacre Imperi Romà Germànic]], encara que va conservar [[Estrasburg]]. Per altra banda, [[França]] va obtenir la part occidental de l'illa de [[La Hispaniola|Santo Domingo]] (que després es convertiria en [[Haití]]), [[Pondicherry]] (després de pagar a les [[Províncies Unides]] 16.000 pagodes) i [[Nova Escòcia]], mentre que [[Espanya]] va recuperar [[Catalunya]] i les fortaleses de [[Mons]], [[Ciutat de Luxemburg|Luxemburg]] i de [[Kortrijk]].

El [[ducat de Lorena]], que per molts anys havia estat en mans de [[França]], va ser restaurat a [[Leopold Josep]], fill de [[Carles IV]], Duc de Lorena]]. Les [[Províncies Unides]] conservarien algunes de les principals fortaleses als [[Països Baixos espanyols]], incloent [[Namur]] i [[Ieper]]. [[Lluís XIV]] va acceptar reconèixer a [[Guillem III d'Anglaterra|Guillem III]] com rei de [[Anglaterra]], i va prometre no donar cap altra ajuda a [[JacobJaume II d'Anglaterra|JacobJaume II]], resignant alhora la seva ingerència en l'[[electorat de Colònia]] i també el reclam sobre part de [[Renània-Palatinat]].