Filosofia del segle XIX: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: es:Filosofía del siglo XIX |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 4:
Hereus del [[racionalisme]] precedent, van sorgir diversos corrents que volien donar compte alhora del conjunt de l'ésser, amb un enfocament globalitzador, i de com aquest estava subjecte a l'esdevenir històric. Les teories sobre l'[[evolució]] en biologia van ajudar a fonamentar aquestes escoles del canvi, que veien com una mateixa teoria explicava els mecanismes generals (en aquest cas la selecció natural) alhora que justificava les diferències entre cultures i èpoques (diferents espècies). [[Herbert Spencer]] va ser un dels qui va ajudar a traslladar l'evolucionisme a la filosofia.
L'[[idealisme]] alemany, per exemple, intentava explicar que tot allò que es percep és fruit de la ment, i per tant que la idea, o l'absolut, poden explicar el món exterior i les pròpies sensacions (en afinitat amb el gust romàntic i anant més enllà del noümen). Un filòsof d'aquest corrent seria [[Johann Gottlieb Fichte]], el qual va influir en [[Hegel]]. Aquest va acceptar el paper central de la idea però va mirar d'explicar com canviava al llarg del temps, segons el mecanisme de la [[dialèctica]]: una idea o tesi és refutada per una antítesi i la unió d'ambdues dóna lloc a una síntesi, que esdevé la tesi del nou període. El moviment dialèctic es pot aplicar a les etapes històriques o al raonament humà. Un altre pensador detacat és [[Friedrich Schelling]], qui defensava la [[bellesa]] com a idea suprema.<ref>Wolfram Hogrebe: Deutsche Philosophie im 19. Jahrhundert, Kritik der idealistischen Vernunft: Schelling, Schleiermacher, Schopenhauer, Stirner, Kierkegaard, Engels, Marx, Dilthey, Nietzsche. Fink, München 1987</ref>
[[Arthur Schopenhauer]] s'oposà a aquestes concepcions, ja que pensava que el canvi històric no es podia reduir a una idea col·lectiva, sinó que responia a la voluntat individual. Cada persona actua seguint els seus impulsos i desitjos i la suma d'aquestes inèrcies fa avançar o retrocedir la comunitat. El [[nihilisme]] de Nietzsche portaria aquest postulat a l'extrem, afirmant que res no existeix fora de la voluntat de poder de l'home, sovint alienat per la cultura. [[Søren Kierkegaard]] va rebutjar també les tesis idealistes des d'un altre vessant, anticipant les idees de l'existencialisme del segle XX. Amb un pesssimisme semblant va escriure [[Eduard von Hartmann]], el qual va treballar sobre l'inconscient que influiria en Sigmund Freud.
[[Friedrich Schleiermacher]] amb la seva reivindicació del sentiment i del [[dualisme]] va ajudar a desenvolupar les escoles del canvi i l'[[hermenèutica]] moderna.<ref>Ramberg, Bjørn and Gjesdal, Kristin, "Hermeneutics", The Stanford Encyclopedia of Philosophy, Edward N. Zalta (ed.)</ref>
==Les escoles cientifistes==
| |||