Estat Lliure d'Orange: diferència entre les revisions

L'estat va disputar als sotho la regió del riu Caledon; el [[1858]] els sotho van derrotar els bòers. El [[29 de setembre]] de [[1858]], Sir George Grey va acordar la pau entre el rei sotho Mosheshoe i l'Estat Lliure d'Orange, per un tractat que les parts van signar uns dies després, posant fi a l'anomenada [[Primera Guerra Basotho]] (o [[Guerra Senekal]]). La pau no va ser gaire llarga i els enfrontaments, sense guerra oberta foren freqüents.▼

A partir de [[1859]] la situació econòmica va millorar per la gran producció del districte de Berhulie i la compra de terrenys griques a Adam Kok; van arribar més colons. Pretorius va haver de deixar la presidència el [[1863]] acusat d'estar més pendent dels afers del Transvaal que dels d'Orange. Amb el president John Henry Brand, un advocat del Cap, les coses van evolucionar molt be. Després de la victòria sobre els sotho en la Segona Guerra Basotho (1865-1866) o Guerra Seqiti, en què els bòers es van revenjar de la seva desfeta del 1858, es va signar l'abril del [[1866]] el Tractat de pau de Thaba Bosiu que cedia a Orange part del territori sotho. La guerra es va reprendre el [[1867]] i els bòers van assolar les terres sotho. Mosheshoe va demanar ajut a Sir Philip Wodehouse i finalment el [[1868]] es va produir l'establiment del protectorat britànic, única cosa que va impedir a Orange dominar completament les terres sotho. El tractat d'Aliwal North ([[12 de febrer]] de [[1869]]), va definir els límits del regne sotho ([[Basutolàndia]]) i la frontera amb Orange, que va obtenir una part del territori al nord del riu Orange i a l'oest del riu Caledon. La línea divisòria entre Orange i Transvaal es va determinar per Keate, lloctinent governador de la [[Colònia de Natal]], que va designar el riu [[Klip]] contra els interessos de l'Estat Lliure d'Orange ([[19 de febrer]] de [[1870]]) deixant [[Wakerstroom]] i els districtes propers en mans de Transvaal.▼