Stellaland: diferència entre les revisions

{| border=1 cellpadding=4 cellspacing=0 align=right width=300 style="margin: 0 0 1em 1em; background: #f9f9f9; border: 1px gray solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"

|+<font size="+1">'''Stellaland Republiek'''</font>

| [[Neerlandès]] ([[afrikaans]] més comú)

|}

 

 

El [[1872]] T. F. Burgers, president de Transvaal, va planejar substituir a Montshioa al capdavant dels Ba Rolong, per col·locar a Moshette, que fou declarat cap legítim del poble Ba Rolong. El [[1874]] Montshioa va demanar ajut als britànics i es va posar sota la seva protecció, petició que va tenir el suport del cap Khama dels [[bamangwats]] ([[1876]]), i fou ben acollida pels polítics de la [[colònia del Cap de Bona Esperança]]; així el [[1878]] la part sud de Betxuanalàndia fou ocupada pels britànics dirigits pel llavors coronel (després general) Charles Warren, i hi van restar fins l'abril del [[1881]], però el país no fou declarat protectorat, i amb la retirada britànica el territori va caure en una mena d'anarquia; un acord amb Transvaal sobre la frontera (Convenció de Pretòria, agost de [[1881]]) no va servir de gaire; al nord va esclatar la lluita entre Montshioa i Moshette, mentre més al sud el cap dels Ba Tlapin, David Massow (Messaw o Messau), va demanar ajut als bòers contra Mankorane, un altre aspirant a la direcció del poble dels korana (també escrit com a koranna) <ref>{{format ref}} http://www.britishempire.co.uk/maproom/bechuanaland.htm indica Ba Tlapin (o Batlapin), que seria una dels clans dels korana. Aquestos eren una tribu de la nació [[khoikhoi]] coneguts també com [[hotentots]]; els hotentots eren en bona part cristians, parlaven sovint l'[[afrikaner]] i vestien de manera similar als bòers, portant també armes, cavalls i carretes com ells; el terme hotentot derivava del començament de la colònia holandesa del Cap, quan un grup de nadius van beure licor i foren convidats a ballar una dansa tradicional cantada; la lletra va sonar als holandesos com "hot-en-tot" i des de llavors el nom fou aplicat de manera despectiva a un grup ètnic, els khoikhoi (també escrit Khoekhoe, Kwekwena o Khoekhoen; la "n" final era un sufix indicant que era el nom d'un poble, igual que "qua" pels griques -grik-, namaques -Nama-, etc...; el mateix passava amb "na" pels korana). El nom khoikhoi que ells mateixos es donaven, vol dir "homes humans" o "verdaders sers humans" (khoi = humà o home), i es consideraven més civilitzats que els seus parents ètnics els [[bushmen]] o [[boiximans]], ja que eren ramaders mentre els darrers eren casadors </ref>; els bòers van veure l'oportunitat sobretot perquè els britànics no estaven massa disposats a enviar ajut als nadius ja que estaven cansats d'aquestos afers.

 

El març del [[1885]] Warren va arribar a la Orange River Station, el final de la línia fèrria (el pont sobre el riu Orange encara no existia); els bòers de la regió no van oferir resistència. Sense disparar un sol tret, la República de Stellaland fou annexionada a la colònia del Cap el [[30 de setembre]] de [[1885]], al mateix temps que Betxuanalàndia era declarada protectorat britànic. L'esfera de influencia britànica es va estendre cap al nord fins als 22 graus S, i al oest fins el 20 graus E (que marcava el límit oriental de l'[[Àfrica Sud Occidental Alemanya]]). El desembre, Stellaland fou inclosa a la colònia de Betxuanalàndia. Mahikeng, capital de Goshen, reanomenada Mafeking, va servir aleshores com a capital per la colònia britànica de Betxuanalàndia (''British Bechuanaland'') al sud del Molopo, i el Protectorat de Betxuanalàndia (''Bechuanaland Protectorate''). El [[1895]] el ''British Bechauanaland'' fou unit a la província del Cap.

 

== Bandera ==

 

C.J. Doms esmenta el [[1924]] que Stellaland havia utilitzat bandera verda amb estel blanc, versió que té el suport de A.J.G. de la Rey. Un exemplar d'aquesta bandera es troba al Transvaal Museum; l'esposa de Doms, va dibuixar la bandera segons l'hauria vist en un arxiu, i hi apareixen tres estels. Goldman reconstruí la bandera basant-se en dibuixos de l'escut complert, i la fa verda amb estel blanc al centre i a cada costat les lletres S i R (''Stellaland Republic'').

 

La varietat de banderes es creu que era deguda a que eren cosides per la dona del president, només un exemplar cada vegada que es necessitava, i la feia de manera diferent cada cop.

==Referències==

{{Republiquesboers}}

{{coord|29|57|S|24|44|E|region:ZA_source:enwiki_type:adm1st|display=title}}

[[Categoria:Repúbliques bòers]]