Congrés Nacional Africà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 11:
Els escrits, però, foren inoperants, i la visita a [[Londres]] també, ja que la [[Unió Sud-africana]] tenia autogovern i el govern londinenc s'abstingué d'intervenir. Tornaren amb les mans buides i el desconcert de fracassar en la crida a la nació més poderosa del món, però no volgueren adoptar actituds més militants, i mentre s'estenia la segregació, els artífex de l'ANC es perdien en la seva indolència i estupefacció enfront el pas enrere en els drets.
 
== Les primeresPrimeres accions ==
Tot i que alguns sindicats com l' ''Industrial Commerce Union'' (ICU) de [[Clemens Kadalie]] el consideraren una plataforma política per a fer reivindicacions, però criticaren força la seva inoperància. El 1923 l'ANC canvià el seu nom pel d'''African National Congress'' (ANC). El [[1927]] [[Josiah Gumede]], president de l'ANC a la [[Província de Natal]], fou convidat a fer un viatge a l'[[URSS]] i es va fer amb la direcció general al·legant que la lluita s'havia de centrar en qualsevol forma d'imperialisme, però la pressió dels notables moderats el farà dimitir el [[1929]]. [[Pixley ka Izaka Seme]] fou nomenat nou president de l'ANC, i va permetre que el grup es perdés en la presentació respectuosa de greuges i en activitats exòtiques com la creació d'una església interconfessional africana. Alhora, els nous dirigents del [[Partit Comunista de Sud-àfrica]] ([[CPSA]]) proposaren la doble militància en el seu grup i en l'ANC, sota el lema proposat per Moscou ''Native Republic''.
 
Del [[1936]] al [[1948]] l'ANC i el CPSA col·laboraren en el ''Consell Representatiu dels Nadius'', creat per Herzog com a òrgan consultiu, malgrat algunes declaracions de principis. El fariseisme dels dirigents de l'ANC va impedir el sorgiment d'una força trencadora que apuntés al cor del sistema segregacionista. Però l'entrada al joc de [[J. B. M. [[Herzog]] va permetre des del 1940 certa recuperació i prestigi, en apel·lar a les frustracions dels desheretats, tot i que els presidents Seme i Mahabane convertiren la militància en residual, ja que durant la [[Segona Guerra Mundial]] només el secretari general James Calata va mantenir un cert activisme. El 1940 el metge [[Alfred Xuma]] esdevindrà president de l'ANC, i en formaran part de l'executiva els militants del CPSA [[Moses Khotane]] (secretari general), [[Govan Mbeki]] i E. Mofutatsyana. Engegarà un procés de reconstrucció financera i organitzativa que el posarà al capdavant de l'oposició extraparlamentària.
 
== Articles relacionats ==