Edifici històric de la Universitat de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 17:
El 26 de febrer de [[1970]] va ser declarat monument historicoartístic nacional. Actualment acull les facultats de filologia i de matemàtiques de la [[Universitat de Barcelona]].
==
[[Fitxer:Universidad-Literaria-Barcelona.jpg|thumb|left|L'arquitecte [[Elies Rogent]] i els seus col·laboradors, en una foto de 1865.|300px]]
L'edifici fou construït per l'arquitecte català [[Elies Rogent i Amat]] entre els anys [[1862]] i 1892-93 i fou uns dels primers edificis col·locats a la nova [[Eixample de Barcelona]]. Rogent rebé l'encàrrec per a la realització i direcció de les obres el dia 24 d'agost de [[1859]]. L'encàrrec reial, ordenava la construcció d'un edifici que albergués les facultats de dret, filosofia i lletres, medicina, ciència, farmàcia, l'escola industrial superior i l'escola professional de belles arts. Rogent presentà el projecte el dia 28 de juny de [[1860]], i el 2 d'agost d'aquell mateix any, s'inauguraren oficialment les obres de la universitat per part de la reina. Les obres s'iniciaren el [[1861]] i tot i no donar-se per acabat el projecte fins el 1892-93, el [[1871]] es van iniciar les classes i es va inaugurar oficialment l'any [[1874]]. ▼
▲L'edifici fou construït per l'arquitecte català [[Elies Rogent i Amat]] entre els anys [[1862]] i 1892-93 i fou uns dels primers edificis col·locats a la nova [[Eixample de Barcelona]]. Rogent rebé l'encàrrec per a la realització i direcció de les obres el dia 24 d'agost de [[1859]]. L'encàrrec reial, ordenava la construcció d'un edifici que albergués les facultats de dret, filosofia i lletres, medicina, ciència, farmàcia, l'escola industrial superior i l'escola professional de belles arts.
[[Fitxer:Façana de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona.jpg|thumb|dreta|Façana principal de l'edifici|300px]]
Linha 31 ⟶ 27:
La [[Facultat de Medicina (UB)|Facultat de Medicina]], que formava part de la mateixa universitat, estava situada a l'antic [[Hospital de la Santa Creu]] fins que l'any [[1906]] es va inaugurar l'edifici de la nova facultat dins les instal·lacions de l'[[Hospital Clínic]].<ref>[http://www.ub.edu/web/ub/ca/universitat/coneix_la_ub/historia/1859-1900/1859-1900.html Història de la UB 1868-1906]</ref> L'[[Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona]] va estar ubicada en aquest edifici entre [[1874]] i [[1927]].<ref>[http://www.etseib.upc.edu/docs/subfons/descripci_del_subfons_de_letseib.pdf Arxiu de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Història del productor]</ref> En canvi, les escoles tècniques d'enginyeria estaven a les instal·lacions de l'anomenada [[Escola Industrial]], al carrer Urgell.
La procés constructiu de la Universitat es divideix en dos projectes, un data de l'any 1860 i situava el nou edifici al mateix espai del [[convent del Carme]], cosa que Rogent critica i proposa a canvi, situar-la
L'any [[1867]] Rogent farà un petit canvi en el projecte, sobre l'acabament del cos central, el qual volia realitzar en un primer moment en quatre pendents, cosa que no el convencia i que acaba realitzant un acabat horitzontal del cos central rematat per un pinyó amb una cornisa i que és coronat per una corona amb unes cresteries. <ref>[[#rogent|Elies Rogent i la Universitat]], pàg. 140</ref>
[[Fitxer:Patio Interior - Universidad (Barcelona).jpg|thumb|Pati de Ciències]]
[[Fitxer:Paranimf de la Universitat de Barcelona.jpg|thumb|Paranimf, espai emblemàtic de l'edifici|300px]]
Linha 50 ⟶ 45:
Al pati de Ciències, a l'ala dreta (banda [[Besòs]], que dóna al [[carrer de Balmes]]), hi havia les facultats de ciències experimentals ([[Facultat de Biologia (UB)|Biologia]], [[Facultat de Química (UB)|Química]], [[Facultat de Física (UB)|Física]], etc.) a la planta baixa i la [[Facultat de Farmàcia (UB)|Facultat de Farmàcia]] a la primera planta.<ref>cf. Albert Manent, ''La represa (1946-1956)'', Edicions 62, Barcelona 2008, p. 63, 79, etc.</ref>
==
D'un total de 530
Arran de la idea de Rogent, apresa de Milizia, de realitzar una arquitectura expressiva, l'arquitecte vol destacar per sobre de tot aquest espai i ho fa col·locant-lo al centre de la composició arquitectònica, just a sobre del vestíbul d'entrada i donant-li un aire completament diferent en comparació a la resta de l'edifici pel què fa a la seva decoració, creant un espai de gran exuberància decorativa que crea un fort contrast amb l'austeritat de la resta de l'edifici. Els elements d'estils [[neomudèjar]] i [[plateresc]] són presents a tots els punts de l'espai; l'enteixinat al sostre, el guix policromat a les parets, i tots els mobles i complements com els bancs, les trones, el dosser amb columnes de marbre verd, els medallons, etc. El paranimf s'acaba de construir l'any 1884, la última intervenció que s'hi fa és la col·locació dels sis quadres d'història, relacionats amb la recerca, els estudis superior i la universitat als regnes hispànics (entesos com una unitat), que decoren i alhora projecten i reforcen les idees d'aquesta. Aquests quadres, pintats entre 1884 i 1885, són:
* ''El concili de Toledo de 633 presidit per Sant Isidor de Sevilla'', representat l'Espanya visigoda, de [[Dionís Baixeras i Verdaguer|Dionís Baixeras]] (1883)
* ''La civilització del Califat de Còrdova a l'època d'Abderraman III'' de [[Dionís Baixeras i Verdaguer|Dionís Baixeras]], representant l'Espanya àrab (1885)
Linha 62 ⟶ 55:
* ''Els estudis impulsats per la Junta de Comerç a Barcelona'' d'[[Antoni Reynés]] (1884), representant el segle XVIII.
Entès com a edifici d'estil neoromànic, l'edifici és l'exemple paradigmàtic de l'arquitectura del [[segle XIX]], segle de recerca d'una identitat cultural nacional i pròpia del moment.
És important doncs, conèixer el context i alhora també la teoria arquitectònica de Rogent, la qual és, com han dit alguns autors, més important i més transcendental que la pròpia obra de l'arquitecte. Els aspectes més importants de la teoria de Rogent, a l'hora d'abordar l'estudi d'aquest edifici, són el constant rebuig de la formació classicitzant que va rebre a l'[[Escola de Llotja de Barcelona]], la influència de l'obra de [[Francesco Milizia]] i la seva relació amb el grup de [[Natzarenisme|Natzarens]] catalans. <ref>[[#rogent|Elies Rogent i la Universitat]], pàg. 124</ref>
Linha 71 ⟶ 64:
En resum doncs, l'edifici de la universitat és complex de definir, però l'[[eclecticisme]], la influència de l'arquitectura medieval catalana i la influència del primer [[Renaixement]] italià són les característiques bàsiques d'estil d'aquest edifici.
L'edifici va quedar força abandonat a principis del [[segle XX]] i durant els anys just anteriors a la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) el Patronat de la Universitat Autònoma es va fer càrrec d'algunes remodelacions. [[Josep González]] i [[Francesc Perales]] van ser-ne els arquitectes encarregats, que van dur a terme sobretot remodelacions als espais exteriors, a algunes aules, i al soterrani on es van crear nous espais com un bar. També es van fer algunes remodelacions a la biblioteca i es van canviar les portes de fusta massisses del vestíbul per unes portes de vidre.
Durant la guerra civil l'edifici va patir algunes destrosses a causa dels bombardejos. Entre el 1939 i el 1945 doncs, es van arreglar els desperfectes; [[Josep Domènech Mansana]] fou l'arquitecte que va reformar l'aula magna i és també d'aquest moment la creació de la capella.
| |||