Nawruz Ahmad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}}) |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{millorar estructura}}
'''Nawruz Ahmad''' fou khan de [[Taixkent]] (vers [[1528]]-[[1556]]) i ''[[khakan]]'' dels [[uzbeks]] (1552-1556) de la dinastia [[xibànida]]. Era fill de Siyunish ibn Muhàmmad Xaibani (Siyunish Khoja Khan o Siyunish Muhammad Sultan que havia rebut el feu de Taixkent a la mort del seu pare [[Muhàmmad Xaibani]]); Siyunish va morir una mica abans que el seu germà gran [[Kotxkunju]], i a Taixkent el va succeir el seu fill Nawruz Ahmad Khan (conegut també com Borrak, Barak o Baraq Khan <ref>
Quan Nawruz Ahmad fou elegit ''khakan'' va reunir un fort exèrcit a [[Taixkent]], [[Turquestan (ciutat)|Turkestan]] i [[Khodjend]] i va marxar (1553) contra Abd Al·là. Va fer un intent d'ocupar [[Samarcanda]] (on governava Sultan Said, que segons sembla havia fet aliança amb Abd Al·là) i després va assetjar Xahrisabz; va demanar el suport de Yar Muhammad Sultan i a Burgan Sultan que governaven conjuntament a [[Bukharà]]. Abd Al·là va cridar en ajut al seu oncle [[Pir Muhàmmad I (Xibànides)|Pir Muhammad]] de [[Balkh]]. Burgan va arribar a Kasan i va saquejar el districte de Karshi: Abd Al·là li va sortir a l'encontre; al moment crític de la batalla Pir Muhammad i les seves forces van arribar en ajut del khan de Kermineh, i el bukharià fou derrotat i es va haver de retirar. Abd Al·là i Pir Muhammad van marxar llavors en ajut de Xahrisabz, i ara també de Karshi, assetjades per Nawruz. Aquest no els va esperar, va aixecar els setges i es va retirar cap a Taixkent. Abd Al·là es va establir a Karshi i Pir Muhammad va retornar a la seva capital, que era [[Kilef]] a la regió de Balkh.
Linha 5 ⟶ 6:
El [[1554]] Nawruz va renovar la lluita, i va capturar [[Samarcanda]] que estava en mans de Sultan Said, però després va fer les paus amb el jove príncep (amb la mediació del cap religiós Muhammad Sadik); Sultan Said va rebre la promesa de que Burgan Sultan seria desposseït de Bukharà i li seria entregada; aquest canvi d'aliances era degut a que Burgan Sultan havia matat al governant Yar Muhammad Khan i s'havia fet amb el poder en solitari a Bukharà. Però la primera acció de Nawruz després de l'acord fou contra [[Miankal]], en poder de Iskandar, el pare d'Abd Al·là, i per tant de la branca de Janibeg. Iskandar va fugir a Balkh i la resta de prínceps de la casa de Janibeg es van refugiar amb Abd Al·là a Karshi. Nawruz va entrar a Miankal i va repartir els territoris entre els seus parents: Kermineh fou pel seu fill Dost Muhammad Sultan; [[Dabusi]] per Abdul Sultan (fill d'Abd al-Latif Khan); i Shahr-i Sabz per Gashim Sultan, fill de Burunduk Sultan d'Hissar. LLavors va enviar al seu fill Baba Sultan contra Abd Al·là a Karshi; va combatre amb aquest i el va derrotar; el oncle d'Abd Al·là, Rustem Khan, va morir a la lluita, i el propi Abd Al·là va haver de fugir amb les seves tropes i creuar l'[[Oxus]] per arribar a Balkh.
El 1555 Nawruz es va dirigir a Bukharà i va assetjar a Burgan Sultan; el setge es va allargar tres mesos; Burgan finalment va demanar ajut a Abd Al·là que llavors estava residint a [[Andkhuy]] i [[Shabirgan]]; va sortir d'aquesta zona amb 300 guerrers i va arribar a [[Farab]] a l'Oxus que ja era domini de Burgan. Aviat va quedar rodejat allí per Sultan Said Khan i per Dost Muhammad Sultan (fill de Nawruz) amb 22.000 homes. Tot i que la seva força era ridícula, Abd Al·là es va aventurar a una sortida que va tenir èxit i els assetjants foren derrotats; el fugitius de l'exèrcit derrotat van arribar al setge de [[Bukharà]] on van informar de la noticia i Nawruz va considerar prudent aixecar el setge i va retornar a Samarcanda on va fer arrestar a Sultan Said i el va enviar presoner a Rashid Khan (Abd al-Rashid Khan I, khan de [[Mogolistan]] 1533-1560) a Karaigutak (?).<ref> el lloc no ha estat identificat; es suposa que podria ser alguna fortalesa de [[Kashgària]] </ref> Abd Al·là, després de la seva victòria, es va dirigir a Bukharà. Burgan Sultan va anar a Xahrisabz per entrevistar-se amb ell i el va escortar cap a la seva capital, que li va cedir segons l'acord a que havien arribat, retirant-se ell mateix a
A la primavera del 1556, Khalkman de la tribu dels Durmans, enfrontat a Burgan, va incitar als emirs de Karakul a revoltar-se; els rebels van cridar a Abd Al·là que va entrar a Bukharà. Burgan llavors va cridar en ajut a Nawruz, que va iniciar la mobilització d'un exèrcit al que es va unir el mateix Burgan amb les forces que li eren lleials i van assetjar Bukharà. Es van acordar unes condicions de rendició a Abd Al·là, el qual va poder marxar cap a [[Maymana]] i Chechket. Burgan va poder retornar a Bukharà i Nawruz va tornar a Samarcanda i d'allí va passar al lloc anomenat Rabat Khoja, a les fonts del riu Dirgem, on es va donar a la disbauxa i es va posar malalt i va morir poc després. El va succeir a Taixkent i Turkestan el seu fill Baba Sultan. El [[kuriltay]] va escollir khakan príncep al degà dels membres de la dinastia, [[Pir Muhàmmad I (Xibànides)|Pir Muhammad]] de Balkh, de la branca de Janibeg.
| |||