Iskandar (Xibànides): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{CN}} +{{Citació necessària|data=novembre de 2012}})
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{millorar estructura}}
'''Iskandar''' ([[segle XVI]]) fou [[khan]] de [[Miankal]] i [[Kermineh]] i ''[[khakan]]'' [[xibànida]] dels [[uzbeqsuzbeks]]. Era fill de [[Janibeg]] i nét de [[Muhàmmad Xaibani]].
 
El [[1552]] la branca de Janibeg, va ser dispersada; [[Nawruz Ahmad]] de [[Taixkent]] i Burgan Sultan, un nét d'Ubaid Al·là, i altres prínceps van donar suport a Muhammad Yar Sultan i van envair Miankal; Rustem Khan, amb el seu fill Uzbeg Sultan, van quedar presoners a [[Bukharà]]; Iskandar Khan va abandonar Kermineh i es va traslladar a [[Andkhuy]]; Kermineh tanmateix va resistir i després d'un setge de 12 dies i Abd al-Latif i Nawruz Ahmad es va retirar respectivament a [[Samarcanda]] i Taixkent. El nét de Janibeg, Abd Al·là ibn Iskandar, va conservar així el petit khanat de Kermineh per al seu pare, però el mateix 1552 es va apoderar de [[Kesvi]] que pertanyia a Khudai Berdi, el fill d'[[Abu Said Khan]], i va amenaçar el districte de [[Karshi]]. Per prevenir el conflicte Khudai Berdi Khan va bescanviar el seu feu amb Kilish Kara Sultan, fill de Kisten Kara Sultan, un cosí d'Abd Al·là que governava [[Sagraj]]. No obstant Abd Al·là tenia poc respecte tant pel seu cosí com per altres parents més llunyans i aviat es va apoderar de Karshi, i també va ocupar la ciutat de [[Xahrisabz]] que pertanyia a Gashim Sultan d'[[Hissar]]. Això va trobar la oposició de Nawruz Khan, ara ''khakan'', que el 1553 va reunir un fort exèrcit a [[Taixkent]], [[Turkestan]]{{text imprecís}} i [[Khodjend]] i va marxar contra Abd Al·là assetjant Xahr-i Sabz; va demanar el suport de Yar Muhammad Sultan i a Burgan Sultan que ara governaven conjuntament a Bukharà i llavors Abd Al·là va cridar en ajut al seu oncle [[Pir Muhàmmad I]] de [[Balkh]]. Burgan va arribar a Kasan i va saquejar el districte de Karshi: Abd Al·là li va sortir a l'encontre; al moment crític de la batalla Pir Muhammad i les seves forces van arribar en ajut del seu nebot, i el bukharià fou derrotat i es va haver de retirar. Abd Al·là i Pir Muhammad van marxar llavors en ajut de [[Xahrisabz]], i ara també de Karshi, assetjades per Nawruz. Aquest no els va esperar, va aixecar els setges i es va retirar cap a Taixkent. Abd Al·là es va establir a Karshi i Pir Muhammad va retornar a la seva capital, que era [[Kilef]] a la regió de Balkh.
Línia 6:
El 1554 Nawruz va marxar contra Miankal, en poder de Iskandar, el pare d'Abd Al·là, i per tant de la branca de Janibeg. Iskandar va fugir a Balkh i la resta de prínceps de la casa de Janibeg es van refugiar amb Abd Al·là a Karshi. Nawruz va entrar a Miankal i va repartir els territoris entre els seus parents: Kermineh fou per el seu fill Dost Muhammad Sultan; [[Dabusi]] per a Abdul Sultan (fill d'Abd al-Latif Khan); i Shahr-i Sabz per Gashim Sultan, fill de Burunduk Sultan d'Hissar. Llavors va enviar al seu fill [[Baba Sultan]] contra Abd Al·là a Karshi; va combatre amb aquest i el va derrotar; el oncle d'Abd Al·là, Rustem Khan, va morir a la lluita, i el propi Abd Al·là va haver de fugir amb les seves tropes i creuar l'[[Oxus]] per arribar a Balkh.
 
A la mort de [[Nawruz Ahmad]] el [[1556]], el [[kuriltay]] va elegir a [[Pir Muhàmmad]] de [[Balkh]] com a ''khakan'' per ser el degà dels prínceps uzbeks [[xibànides]]. El seu nebot [[Abd Al·là ibn Iskandar]] va abandonar [[Chechket]] i [[Maymana]] on havia establert residència, i es va traslladar a [[Miankal]]. Dost Muhammad, el fill de Nawruz que regnava a [[Kermineh]], va haver de fugir i Abd Al·là va ocupar també [[Xahrisabz]] a Gashim Sultan, i va ajudar a Kedai Sultan ibn Abd al-Latif i a Jivan Merdi Ali Khan fill d'Abu Said Khan, a ocupar [[Samarcanda]] que estava en mans dels fills de Nawruz Ahmad. Abd Al·là va cedir Kermineh al seu pare Iskandar i el 1557 va conquerir [[Bukharà]] i va esdevenir el khan més poderós.
 
El 1561 va cridar al seu pare Iskandar, que governava a Kermineh, i el va proclamar "khakan de tot el món" (1561), el que implicava el destronament de Pir Muhàmmad. De fet el poder estava totalment en mans del seu fill. Sembla que Abd Al·là va fer algunes ràtzies a territori persa.<ref> anomenades "''alamans''" pels turcmans</ref>
El 1566 Muhammad Mirza, virrei persa de [[Gran Khorasan|Khurasan]] (fill del xa [[Tahmasp I]]) va escapar per poc a ser capturat pels uzbeks que marxaven cap a Herat amb 15.000 homes dirigits per Abd Al·là. En un altra de les seves absències per anar al Khurasan, Baba Sultan de Taixkent i Turkestan va fer un atac contra Samarcanda, on governava Khosru Sultan, fill de Yar Muhammad (antic khan de Bukharà),<ref> Hosworth l'anomena aqui com a nét de Janibeg però en altres referències a la pròpia obra l'esmenta com a nét de Siyunish Khan; també esmenta d'animositat de Baba Sultan cap a la casa de Janibeg, que dirigia Abd Al·là, el que no tindria sentit si el mateix Baba Sultan fos nét de Janibeg</ref> que fou enderrocat i executat (1567). El 1571 Abd Al·là va contraatacar i va derrotar a Baba Sultan; la inscripció que recorda la victòria al pas de Jilan, que encara es conserva, explica que s'havia produït un combat entre Abd Al·là, amb 50.000 homes, i Derwish Khan, Baba Khan i altres fills de Nawruz Ahmad (o Borrak Khan) que comptaven amb 400.000 homes de Turkestan, Taixkent, Fergana i Deixt Quiptxaq (Estepesestepes dels kazakhs) <ref> sensSens dubte una exageració per reflectir la superioritat numèrica de Baba Sultan sobre Abd Al·là </ref>
i on anaven 50 parents del khan; Abd Al·là va aconseguir la victòria "per l'afortunada conjunció de les estrelles", prop de les fonts del riu Jizakh.
 
L'any següent (1572) Abd Al·là va marxar contra Din Muhammad de Balkh i després d'un setge de 10 mesos va conquerir la ciutat. L'atalik Nazarbi de la tribu [[Naiman]] fou nomenat governador.<ref> Nazarbi va governar a Balkh durant deu anys i llavors Abd Al·la va nomenar al seu lloc al seu propi fill [[Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah|Abd al-Mumin ibn Abd Allà]] que va governar fins a la mort del seu pare el [[1598]]</ref> Din Muhammad fou perdonat i va rebre el districte de [[Xahrisabz]] com a feu. En aquest moment Juvan Merdi, germà de Sultan Said (fill d'[[Abu Said Khan]]) tenia com a feu Samarcanda, i tenia dos fills: Abu l-Khayr Sultan i Muzaffar Sultan, constantment enfrontats un amb l'altra. Abu l-Khayr es va aliar a Baba Sultan de Taixkent mentre Muzaffar va obtenir el suport d'Abd Al·là; el pare Juvan Merdi donava suport a Abu l-Khayr però aquest fou derrotat; però llavors Abd Al·là va decidir lliurar-se del pare i els dos fills: Juvan Merdi i Muzaffar foren fets presoners i executats a Samarcanda, i una sort similar va seguir aviat Abu l-Khayr. El 1575 fou derrotat definitivament Baba Sultan de Taixkent que va haver de fugir creuant el [[Sihun]], però sembla que Abd Al·là va instal·lar al tron de Taixkent a [[Derwish Sultan]], germà gran de Baba Sultan.