Pau Colomer i Oliver: diferència entre les revisions

'''Pau Colomer i Oliver''' ([[Sabadell]], [[1852]] - [[1911]]) fou un hisendat, [[Tèxtil|industrial tèxtil]], [[Comerç|comerciant]], escriptor, i promotor de la [[cultura catalana]] [[Llista de sabadellencs|sabadellenc]]. Va ser un dels fundadors del [[Centre Català de Sabadell]] ([[1886]]), el qual fou el primer nucli [[catalanisme|catalanista]] de la ciutat, i on ocupà càrrecs de màxima responsabilitat.

Col·laborà a diverses publicacions del [[Principat de Catalunya]] i, sobretot, al dirari sabadellenc ''[[Lo Catalanista]]'' ([[1887]]-[[1902]]), el qual dirigí. L'any [[1888]] signà el [[Missatge a la Reina Regent]], i, ena la [[Unió Catalanista]], fou vocal de la primera Junta Permanent ([[1891]]-[[1892]]), membre de la Comissió Ponent que redactà el [[Projecte de bases per a la constitució regional catalana]] ([[1891]]) i delegat a les Assemblees de [[Balaguer]] ([[1894]]), [[Girona]] ([[1897]]), [[Terrassa]] ([[1901]]) i [[Barcelona]] ([[1904]]), anant en les dues darreres assemblees com a representant del [[Centre Català]] de [[Santiago de Cuba]].

A principis del [[segle XX]], en produir-se l'escissió del moviment [[catalanisme|catalanista]], continuà vinculat a la [[Unió Catalanista]] i participà directament a la campanya de propaganda que portà a terme l'associació, mentre que en les [[eleccions generals espanyoles de 1903]] donà suport a [[Trinitat Monegal]], candidat unitari que també gaudí del recolzamentsuport de la [[Lliga Regionalista]].<ref>Ollé i Romeu, Josep. M.: ''Homes del catalanisme.Bases de Manresa. Diccionari biogràfic''. Rafael Dalmau (editor), col·lecció Camí Ral, núm. 6. [[Barcelona]], [[abril]] del [[1995]]. ISBN 84-232-0484-7, planes 86-87.</ref>