Cant gregorià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: tl:Awiting Gregoriano |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''cant gregorià''' és un tipus de [[música vocal]] [[monodia|monòdica]], que té [[ritme lliure]], que és cantada sobre textos en [[llatí]], que és propi de [[litúrgia]] [[cristianisme|cristiana]], i que s'origina a l'[[alta edat mitjana]].
La denominació de '''cant gregorià''' s'origina en què aquest tipus de cant es atribuït al Papa [[Gregori I]] com una evolució del ''cant ambrosià''. Des del seu naixement, la [[música]] cristiana va ser una [[oració]] cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció o, com ho deia [[Pau de Tars|Sant Pau]]: «Cantant a Déu en el vostre cor». El text era doncs la raó d'ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el principi que (segons [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]]) «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el qual li dóna sentit a aquesta. Per tant, a l'interpretar-lo, els cantants han d'haver entès molt bé el sentit del text. En conseqüència, s'ha d'evitar qualsevol [[impostació]] de la veu de tipus operístic que s'intenti el lluïment de l'intèrpret. Del cant gregorià és d'on procedeixen les maneres gregorianes, que donen base a la música occidental. ▼
▲La denominació de '''cant gregorià'''
* El cant gregorià és música vocal, i es canta [[a capella]] (sense acompanyament d'instruments). ▼
▲* El cant gregorià és música vocal, i sovint es canta [[a capella]] (sense acompanyament d'instruments).
* Es canta al uníson —una sola nota a la vegada— la qual cosa vol dir que tots els cantaires entonen la mateixa melodia. A aquest mode de cant se'l denomina [[monodia]]. Molts autors afirmen que hauria d'admetre's el cant de cor mixt (o sigui homes i dones junts), ja que els homes i les dones no poden cantar les mateixes altures, puix que s'estaria interpretant a dues veus en octava. No obstant això, tenint en compte que tant homes com dones, així com els nens han de tenir igual oportunitat de participar en la litúrgia, recomanen que, per a no trencar aquest principi de la monodia, ho facin en forma alternada.
| |||